Portbou

Portbou és un municipi de l'Alt Empordà situat a la Costa Brava, al límit amb el Vallespir, ja a França. Es troba en un territori molt accidentat on acaba el Pirineu o a la part sud-oriental de l'Albera: el punt més elevat es troba al pla del Ras (el Querroig, 671 metres d´altitud). El litoral té molts penya-segats principalment entre el cap de Cervera i la punta Falcó. Al sud, el cap de Portbou inicia la badia de Portbou, que es tanca amb la punta Claper.

El clima és mediterrani, temperat i humit i afavoreix la presència natural d’una vegetació típicament mediterrània, formada essencialment per alzinars i suredes, tot i que a les zones més altes hi proliferen les rouredes i a les més humides, les fagedes. Les temperatures són moderades. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures, i l’estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí, un vent molt freqüent a l’estiu, és el responsable de la major part de la pluja de l’estació càlida.

El topònim d’aquest municipi, Portbou, deriva del nom llatí Portu bovis, i fa referència als bous (vaixells de pesca d’arrossegament) que se salvaven dels temporals gràcies al refugi que els proporcionava la badia.

Al segle X el monestir de Colera posseïa dret de delme sobre la pesca. El nom del municipi apareix en un text del dietari II de Jeroni Pujades del 1609, i se sap que el 1849 el nucli urbà del terme, que ja s’anomenava Portbou, era un caseriu de la província de Girona.

Les cases de la vila són la mostra d’un moment d’esplendor seguit de la incertesa que van comportar els canvis econòmics i socials. Casalots senyorials que abans devien impressionar avui estan força deteriorats. Els carrers, costeruts com tot el municipi, mantenen la curiositat de tenir uns agafadors de ferro que llisquen paral·lels a la pujada.

Ascendint s’arriba a una esplanada, on es presenta majestuosa l’església de Santa Maria, noucentista d’estil neogòtic, d’una altura de vint metres i una longitud de 33 metres, amb una escultura de la Mare de Déu obra de Frederic Marès. Altres escultures de l’artista guarneixen els carrers d’aquest poble.

Al petit cementiri del poble, bolcat al Mediterrani, es troba la tomba del filòsof Walter Benjamin. Just a l’entrada del cementiri es pot veure la curiosa escultura feta en memòria seva per l’artista Dani Karavan.

Des de la plaça de l’església s’obté una bona panoràmica tant del poble com de la costa acinglada. Però segurament el millor que ofereix el municipi són els voltants naturals, tant de muntanya, amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, com de mar. A L’Albera es poden seguir diferents itineraris: el dels monuments megalítics, el que visita el monestir de Sant Quirze de Colera i el castell de Requesens.

Es poden realitzar també altres rutes, com la que porta al Puig i al castell de Querroig, o el Camí de França, que travessa muntanyes dirigint-se cap al país veí.

Les platges, de sorra fina o gruixuda i envoltades de la roca negra típica de la zona, són plenes de racons petits i acollidors. Hi destaquen la platja Gran, la platja de les Tres Platgetes, la platja del Pi i la platja del Claper. Des d’alguns punts costaners s’albiren unes vistes excel·lents.

La navegació i les activitats aquàtiques com la vela o el submarinisme tenen també el seu lloc, en el port esportiu.

La festa major és el 25 de juliol i a principis d’agost es celebra la Fira d’Artesania.

- Platges de Colera.

- Zona protegida del cap Ras.

- Poblat deshabitat dels Molinàs, al municipi de Colera.

- Cervera de la Marenda, ja a l’Estat francès.