Pau

Pau es troba situat a l’extrem nord-oriental de Catalunya, al nord de Girona. S'estén des dels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes (puig Margall, 437 metres d’altitud, al límit amb el terme del Port de la Selva) fins a la plana que arriba al sector dels estanys de Castelló, formada per la desembocadura de rius com la Muga. La zona més plana del terme municipi pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, mentre que la més accidentada pertany al Parc Natural del Cap de Creus.

El clima és mediterrani, temperat i humit. Les temperatures de la zona són moderades, amb una mitjana anual d'uns 16 °C. De novembre a març, però, les glaçades poden ser freqüents. L'estiu és l’estació més seca. El vent característic de la zona és la tramuntana, fred i fort, procedent del nord; i el garbí, molt freqüent a l’estiu.

L'agricultura principal és de secà, sobretot la vinya i l’olivera. La resta de conreus són dedicats als cereals, blat de moro i farratge. Hi ha una cooperativa agrícola, dedicada a la producció de vi i oli.

El turisme rural cada cop és més important i ha esdevingut, gairebé, el motor principal de l’economia del municipi.

El nom està documentat el 982 en un precepte del rei franc Lotari, on es reconeixien les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes a la zona.

El topònim, que no té res a veure amb el llatí pax (‘pau’), podria provenir del llatí pagus (‘districte rural’), tot i que algunes hipòtesis també el fan derivar del patronímic Paulus, de palus (‘estany’) o del nom d’animal paó (introduït a la baixa edat mitjana com a menú dels grans banquets).

El poble va anar creixent al voltant de l’església romànica de Sant Martí (segles XI-XIII), de la qual destaca la façana principal, amb una portada formada per cinc arquivoltes de mig punt en degradació. Els capitells són esculpits amb motius florals i zoomòrfics.

Una altra riquesa del poble de Pau són les cases del nucli antic, moltes dels segles XVII i XVIII, amb graners a la part superior i cellers als baixos.

La Creu Blanca, del segle XV, és una notable creu tallada en pedra calcària, que juntament amb el pilar cilíndric que la sosté supera els tres metres d’alçada. És l’única de l’antic territori del monestir de Sant Pere de Rodes que es conserva sencera. Prop d’aquesta creu hi ha un dolmen que du el mateix nom, i a poca distància del puig de l’Home es pot visitar el sepulcre de corredor del coll del bosc de la Margalla.

Pau és un dels termes als quals pertany el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Es poden realitzar, doncs, algunes de les rutes que es proposen des del parc per conèixer millor la flora i la fauna d’aquesta zona humida.

L’estany de Vilaüt, pertanyent al municipi, dins de la reserva integral, és un lloc de pas i de niuada de moltes aus, i per tant el seu interès ornitològic és important. Hi ha un punt d’observació clarament indicat.

Val la pena contemplar el paisatge de la plana empordanesa des del camí de Sant Pere de Rodes (o de la Creu Blanca), amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el poble sota els peus.

S’hi celebren una bona colla de festes al llarg de l’any, entre les quals destaca la festa major, el 14 i 15 agost.

- Roses.

- Sant Pere de Rodes i Santa Helena de Rodes.

- Castell de Sant Salvador de Verdera.

- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

- Parc Natural del Cap de Creus.

- Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.