Llançà

Llançà és un municipi de l’Alt Empordà que està situat a la costa, al nord de la península del cap de Creus; entre el cap Ras, al nord, i el sector rectilini anomenat port de la Vall, al sud. Comprèn la conca de la riera de la Valleta, i és accidentat pels contraforts de l’Albera: al nord, per la serra de la Balmeta (603 metres altura) i la de la Baga d’en Ferran; i al sud, per la de l’Estela (puig Vaquer, 431 metres).

El clima és mediterrani, temperat i humit. Aquest fet afavoreix la presència natural d’una vegetació típicament mediterrània, formada essencialment per alzinars i suredes, tot i que a les zones més altes proliferen les rouredes; i en les més humides, les fagedes. Les temperatures són moderades. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures, i l’estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l’Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i és el responsable de la major part de les pluges durant l’estació càlida.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, seguits de la pesca, que en l’actualitat està perdent protagonisme i es limita a la captura del seitó.

Es mantenen les activitats tradicionals de preparació d’anxoves i elaboració de garnatxa, així com el conreu de secà.

El municipi, amb més de deu segles d’història, tenia cap a l’any 1800 uns 3.000 habitants, que vivien principalment de la producció d’oli i de vi. Aquests cultius, que s’exportaven a Itàlia i a França, es van acabar al segle XIX amb l’arribada de la fil·loxera.

La vila es va construir un parell de quilòmetres terra endins per evitar l’assetjament dels pirates, que fins als primers anys del segle XVIII actuaven sovint en aquesta part de la Mediterrània.

A la vora del mar es va anar desenvolupant el barri marítim, amb les cases dels pescadors. Amb l’arribada del turisme aquest barri va créixer, tot i que hi ha un equilibri entre els dos nuclis urbans.

L’Arbre de la Llibertat, un gran plataner centenari situat al mig de la plaça Major, és el centre neuràlgic de la vila.

Pels voltants de la plaça hi ha l’església de Sant Vicenç, de mitjan segle XVIII, que conserva vestigis de l’antic palau dels abats de Sant Pere de Rodes. A l’altra banda de la plaça destaca una construcció de planta rectangular amb campanar del segle XIV., una torre romànica que l’Ajuntament té previst obrir properament, un cop l’hagi adaptat per rebre visites.

I si la vila és presidida per un arbre, el barri del port ho és per una gran roca: es tracta d’un illot anomenat el Castellar, que es va unir a terra per construir-hi el port. Un caminet porta dalt de la roca, des d’on s’obté una bona panoràmica: el poble a l’oest, l’inici del cap de Creus al sud i la successió de caps que porten a França al nord.

Ja fora del nucli urbà mereix una visita la petita església del segle X de Sant Silvestre de Valleta, que fa uns anys va ser restaurada i reoberta al culte. Prop d’allà trobem el dolmen del puig del Llop, un sepulcre megalític. Però encara és més espectacular el dolmen del Mas de la Mata: es tracta d’un sepulcre d’inhumació múltiple en forma de cova, en un relatiu bon estat de conservació.

El principal motiu que atrau els visitants a Llançà són les platges. Al llarg dels set quilòmetres de costa, n'hi ha moltes i de molt variades: des de grans platges de sorra fina, com la del Port i la de Grifeu, que tenen bandera blava de la Unió Europea, fins a petites cales de pedres i sorra gruixuda envoltades de roques. En totes l'aigua és excepcionalment clara.

A més de les activitats nàutiques, els voltants de Llançà són idonis per fer-hi passejades, senderisme, cicloturisme i bicicleta de muntanya. Hi ha molts recorreguts per seguir tant pel massís de l'Albera com pel cap de Creus, caracteritzats per les espectaculars vistes sobre la Mediterrània.

Els camins de ronda que porten fins a Port de la Selva i fins a Colera ofereixen uns bons passeigs a la vora del mar.

Al port encara hi ha força activitat pesquera. Cap a les cinc de la tarda té lloc la subhasta de peix a la llotja, que és interessant de veure.

La gastronomia està centrada en els productes del mar i els diversos establiments del municipi ofereixen bones oportunitats de gaudir del peix acabat de pescar.

- Monestir de Sant Pere de Rodes.
- Monestir de Sant Miquel de Colera.
- Parc Natural de la Serra de l'Albera.
- Parc Natural del Cap de Creus.
- Colera.
- Port de la Selva.
- Cadaqués.