Espinelves

Espinelves és un municipi que es troba a la subcomarca de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent de la riera Major que neix als contraforts septentrionals del Matagalls, massís del Montseny. El nucli es troba situat entre el coll de Revell i el coll del Buc.

El clima és de muntanya mitjana, amb tendència continental i precipitacions abundants, sobretot al sector oriental i septentrional. Els hiverns són freds amb fenòmens d’inversió tèrmica freqüents, que provoquen temperatures extremes i boires que poden persistir durant dies a les fondalades de les valls. Els estius són generalment frescos a les muntanyes i relativament càlids a les parts més baixes.

Espinelves és un municipi envoltat de castanyers, alzines, roures i faigs, per aquest motiu, la silvicultura ha estat l’activitat econòmica tradicional; actualment, però, ha derivat en l’artesania d’objectes de fusta i en el conreu d’arbres de Nadal.

La cria de bestiar porcí també destaca dins de l’activitat econòmica municipal.

Espinelves fou en els orígens una zona d’amplis territoris agrícoles, documentada per primera vegada l’any 934, quan s’hi ubicava l’església i parròquia de Sant Vicenç.

Els antics termes parroquials estaven adscrits a les zones de gran extensió, termes de castells en què es va dividir el territori un cop restaurat per Guifré el Pilós l’any 879.

La població pertanyé els senyorius dels castells de Sant Llorenç primer i de la Meda després. Mentre que els masos escampats pel municipi estaven sota jurisdicció dels priors (especialment el priorat de Sant Llorenç del Munt), l’aspecte judicial va passar a mans dels comtes d’Osona el 1356.

La silueta del campanar de l'església romànica de Sant Vicenç dóna una fesomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera es presenta petit i acollidor.

Original dels segles XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al segle XVII. A l’interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida. Hi destaca el campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals, i també la marededéu (segle XV) dedicada al Roser. El retaule, de l’anomenat Mestre d’Espinelves, és actualment al Museu Episcopal de Vic.

La localitat ha guardat amb cura el seu aspecte particular, amb cases d'estructura de pedra, carrers pavimentats amb lloses i edificacions més modernes que harmonitzen amb el conjunt. L’església i el nucli antic són Patrimoni Cultural Arquitectònic.

Prop de la població hi ha la masia Masjoan, on residí el notable naturalista Marià Masferrer i Rierola (1856-1923), que el convertí en un important jardí botànic. S’hi conserva una col·lecció d'ocells dissecats per ell mateix.

L’entorn natural és, sens dubte, el principal atractiu de la vila. Val la pena gaudir-hi d’una vegetació exuberant, amb avets, castanyers, roures i alzines.

La riera d' Espinelves, alimentada per fonts i torrents, travessa el terme municipal i és un lloc ideal per practicar-hi la pesca.

Però aquesta petita població no seria el mateix sense la Fira de l’Avet. Espinelves esdevé, pels volts de Nadal, el centre de Catalunya en producció i venda d’aquests arbres. A la mostra s’exposen les diferents varietats que s'hi conreen, sobretot l’avet de Masjoan i l’avet roig.

La fira va començar el 1981 com un certamen interdisciplinari. S’hi organitzen exposicions, espectacles al carrer, cercaviles, tancats amb animals domèstics i una mostra d'artesania, on els artesans elaboren els productes davant mateix de la gent.

A Espinelves també es pot gaudir dels productes d'alimentació artesanal: embotits del país, coques, formatges, mel o melmelades.

- Espai Natural de les Guilleries-Savassona.