Colera

Colera és un municipi costaner de l'Alt Empordà. El seu litoral és força accidentat, i s'estén de nord a sud des de la punta de la Mercè fins al Cap Ras. El terme, molt muntanyós, comporta el contacte del Pirineu i la Mediterrània: la serra de Balmeta és el principal accident orogràfic, a l’oest. Està travessat per barrancs i rieres, com la de Garbet i la de Molinars. La primera desguassa al port natural de Colera i la segona a la badia i platja del Garbet, ambdues badies separades per la punta dels Canons. El punt més elevat del municipi supera els 740 metres.

El clima és mediterrani, temperat i humit. L'estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà i del municipi en concret: sobretot la tramuntana, que és el més conegut. És un vent fred i violent procedent del nord, que bufa principalment a l'hivern. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i aquest és el responsable de la major part de la pluja de l'estació càlida.

El cultiu de la vinya, centrat en el vi de moscatell, ocupa la part més gran de la terra conreada del municipi, i n’és una de les activitats econòmiques més importants. Una incidència menor és la presència de la ramaderia cabruna i de l’apicultura. La pesca cada cop té menys incidència en l’economia municipal.

Per contra, el turisme comença a tenir un paper cada cop més important.

El topònim està documentat des del 935, quan apareix amb motiu de la consagració de l’església de Sant Quirze. El nucli va començar a bastir-se quan el perill pirata, que amenaçava tota la costa catalana, va desaparèixer cap a mitjan segle XVIII.

Colera, un dels municipis costaners més septentrionals del país, és testimoni del contacte dels Pirineus (i la serra de l’Albera en concret) amb la Mediterrània.

Des del 1885 i fins al 1934 va pertànyer al municipi de Portbou.

Endinsant-nos cap a l’interior del terme municipal, a la serra de la Balmeta, trobem l’església romànica de Sant Miquel de Colera (segles XII-XIII), antiga parròquia de la vila, i el poblat abandonat de Molinàs, de gran interès.

El terme forma part del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, i compta amb una densitat més que destacable de sepulcres megalítics, dòlmens i menhirs en molt bon estat. Les vistes des d’algun d’aquests refugis prehistòrics és realment espectacular.

Com a curiositat, cal dir que una llarga paret de totxo resguarda per la cara nord la via del tren. Aquest fet es deu novament a la gran protagonista d’aquestes terres empordaneses, la tramuntana, que ja havia donat problemes a més d’un tren en un dels seus enutjos imprevisibles.

En l’actualitat, a més de comptar amb una minsa agricultura de secà, una mica de ramaderia i escorrialles de pesca, el terme es nodreix del turisme. En aquest sentit, hi trobem port esportiu, restaurants, comerços i tota una infraestructura al servei del visitant, sobretot a l’estiu.

Val la pena gaudir de la costa: les cales són netes, petites, algunes enfocades al sud i resguardades del vent, com la de Garbet. Es poden realitzar diverses activitats aqüàtiques, com el surf de vela, el submarinisme, l’esquí nàutic o la pesca esportiva.

Hi ha diverses excursions per realitzar a peu, amb bicicleta o en vehicle tot terreny. Hi ha camins que s’apropen als Molinars, un castell en ruïnes que comptava amb un molí d’aigua del segle XVII; als dòlmens de Puig d’Esquers, al Mas Patiràs, al Mas Tarragona o al paratge de la Rovellada, des d’on es poden contemplar unes magnífiques panoràmiques.

Al cap Ras, a la línia divisòria dels termes municipals de Colera i Llançà, hi podem admirar la roca solcada pel vent i la sal, els pins tombats per la tramuntana fins a esdevenir horitzontals, i les minúscules cales de sorra grisa i gruixuda i restes animals (entre altres, de coralls blancs). Hi ha diversos caminois que s’endinsen pel bosc de pins cap a aquest espai des de la carretera.

- Portbou.

- Monestir de Sant Quirze de Colera.

- Llançà.

- Monestir de Sant Pere de Rodes.

- Església de Santa Helena de Rodes.

- Castell de Sant Salvador.