Castellfollit de la Roca

El municipi està situat a la serralada Transversal, a l’oest de Girona. Castellfollit de la Roca es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Turonell, enmig dels quals s’aixeca un espadat de basalt de cinquanta metres d’altura, que pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis de Catalunya més petits.

El clima de Castellfollit de la Roca és mediterrani de muntanya i presenta pluges durant una bona part de l’any. Les temperatures són suaus, encara que a l’hivern les glaçades són freqüents. L’estació més plujosa és la primavera, mentre que a l’estiu les nits són fresques i agradables.

L'economia del muncipi es nodreix principalment del sector serveis. Les activitats econòmiques primàries i industrials estan estretament lligades al camp del turisme: fabricació d'embotits, dolços i galetes.

Les produccions d´horta es limiten a les riberes del Fluvià i el seu afluent, el Turonell.

Les primeres referències històriques sobre Castellfollit de la Roca corresponen al primitiu castell, cap a finals del segle XI. El lloc pertanyia al vescomtat de Bas, jurisdicció feudal dins del comtat de Besalú.

El 1380, la comtessa Sibil·la va vendre Castellfollit a la Corona, tot i que fins a mitjan segle XIV no es va integrar definitivament a la jurisdicció reial. Cap a la fi d’aquell mateix segle, la població va ser centre de la baronia de Castellfollit de la Roca, que incloïa també els termes de Castellar de la Muntanya, Montagut de Fluvià, Sant Joan les Fonts i Begudà.

Els Santapau, també barons de Mosset, van ser els senyors d’aquesta baronia. Sota el seu domini, la vila va patir el calamitós terratrèmol de 1428, en què va quedar pràcticament destruïda.

Posteriorment i per matrimoni, el 1460 va passar als Cruïlles de Santapau, que a finals del segle XVI van rebre també la baronia de Llagostera i el títol de comtes de Montagut. El castell va ser ocupat durant la revolta dels remences, entre 1462 i 1485.

Cap a la fi de la Guerra dels Segadors, el 1657, les tropes franceses van patir una severa derrota al castell, que va ser derruït pels francesos cap a finals d’aquell mateix segle, durant la Guerra dels Nou Anys. La Guerra de Successió (1700-1714) també va registrar combats prop de la vila.

Des del 1701, les successions hereditàries van situar la baronia sota el domini successiu de les famílies Negrell, Margarit, Bou i Croix. Ja al segle XIX, la Guerra del Francès va tenir d'escenari al terme (1809-1810), així com la tercera guerra carlina (1874), que va veure com els carlins del general Savalls van derrotar els republicans del general Nouvilas.

L'espadat de basalt on s'assenta el poble és fruit de l'erosió dels rius sobre les restes de lava d'erupcions volcàniques que fa milers d'anys van cobrir la muntanya (una, 217.000 anys enrere, i l'altra, 192.000). En refredar-se la lava es van crear llargues columnes de basalt de seixanta metres d'alçada i gairebé un quilòmetre de longitud.

La pedrera basàltica de Castellfollit existeix des del segle XIX i és l'única activa de tot l'Estat. Se n'encarrega la família Ortiz i els seus usos són sobretot industrials (roca antiàcida), encara que també s'utilitza per fer llars de foc, paviments, barbacoes, etc. Antoni Gaudí va emprar aquest basalt de Castellfollit per construir les columnes del Parc Güell.

Aquesta pedra volcànica constitueix la base per a la construcció del barri vell, format per places i carrers estrets d'origen medieval. En un extrem de la cinglera, on hi havia abans el cementiri, hi ha la plaça de Josep Pla, una gran terrassa que ofereix una espectacular vista de l'entorn natural.

D'entre la renglera de cases emergeix l'església de Sant Salvador (segle XIII). Va ser afectada pel terratrèmol del segle XV i destruïda durant la Guerra Civil. Això motivà els habitants a construir-ne una de nova a la part més moderna del poble. A mitjan anys vuitanta es va recuperar l'antic edifici com a centre cultural. El temple actual és d'estil renaixentista tardà i té un campanar de planta quadrada.

També podem acostar-nos al Museu de l'Embotit, creat el 1993 per la família Sala, que en fabrica des de fa més de 150 anys. A l'exposició es veuen les eines que durant dècades s'han usat per a l'elaboració de la carn, així com les màquines i algunes fotografies de les diferents generacions de la família. Compta també amb una botiga.

Finalment, podem visitar el Museu del Vietnam, inaugurat el 2003, que recull una àmplia mostra del material bèl·lic que els Estats Units i els països aliats van utilitzar durant la guerra, a més d'un fons de 400 fotografies, vestimentes de l'exèrcit, banderes, insígnies i mapes.

Castellfollit és el punt de sortida de nombroses rutes per descobrir un bonic entorn natural, des de passejos tranquils per carrerons fins a caminades entre boscos.

Prop de la vila vella hi ha un conjunt de petits horts, envoltats per un munt de camins que formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquests senders permeten descobrir de prop la paret de basalt i conèixer la història i la cultura del poble recorrent diversos canals d’aigua i fàbriques, com Can Mulleras i Can Xaudiera,

Un altre itinerari, totalment senyalitzat, ens mostra un vessant més general de la vila. El camí comença a l’aparcament que hi ha prop de la carretera, des d’on se segueix el traç del Fluvià, s’enfila cap al poble pel camí vell i s’arriba a la plaça de Sant Roc.

Al calendari de Castellfollit estan anotats els dies 16 d’agost, festa de Sant Roc, i tots els diumenges de setembre, que són dies de trobada gegantera. A més, cada dissabte al matí la plaça Major acull el mercat, ple de tota mena de productes de gran qualitat.

La plaça de Catalunya, construïda fa pocs anys, és un punt de trobada i de reunió popular. Algun del seus bars pot ser un bon lloc per fer-hi un aperitiu.

D’altra banda, a la botiga del Museu de l’Embotit es poden adquirir els embotits més famosos de la Garrotxa: catalana, bisbe blanc i negre, botifarres, fuet, llonganissa, pernil, entre altres delícies.