Breda

El terme de Breda s'estén entre la falda dels vessants orientals dels massís del Montseny i la depressió selvatana. El municipi està emplaçat entre la riera de Breda, que baixa per l’oest de Can Padró, i la riera de Repiaix, afluent de la Tordera, que neix als vessants de migdia de Montsoriu. Arreu del municipi es troben nombroses fonts, com ara la del Batlle, la de l’Erola o la Pintoresca.

Les terres de conreu, amb predomini del secà per sobre del regadiu, es troben arreu del terme. Els conreus principals són els de cereals, patates, farratges i arbres fruiters.

El bestiar, bàsicament boví per a la producció de llet, actualment és estabulat. També s’hi poden trobar granges avícoles.

Avui dia, l’activitat industrial concentra la majoria de la població ocupada. Els sectors més destacats són els de la ceràmica, el moble, la maquinària i la metal·lúrgia. La terrissa, de tradició secular, dóna fama a Breda dins i fora del país.

El topònim apareix per primer cop en un document del 878 en què el rei franc Lluís el Tartamut concedeix diversos privilegis sobre el territori del Montseny al bisbe de Barcelona. L’impuls urbà arriba el 1038, quan els vescomtes de Cabrera, Guerau i Ermessenda, decideixen construir-hi el monestir.

Breda participà activament en la majoria de conflictes polítics de la modernitat: les guerres dels Segadors, de Successió i del Francès. Durant les desamortitzacions del segle XIX i la Guerra Civil, el seu patrimoni medieval es va veure seriosament malmès, tot i que el campanar de l’església gòtica va ser refet completament.

En l’actualitat, el municipi continua apostant per la indústria terrissera, el factor econòmic per excel·lència de la població al llarg de la història.

El patrimoni de Breda té monuments de gran rellevància històrica i arquitectònica. Una bona mostra és el monestir de Sant Salvador, una construcció romànica fundada pels vescomtes de Cabrera, que va presidir el poble durant segles.

Annexa al monestir hi ha l'església de Santa Maria, antiga parròquia de Breda, que s'ha convertit en el Museu Josep Aragay.

En aquesta part vella val la pena visitar també el claustre i admirar la torre del campanar i l’anomenada catedral de la Selva, un gran temple gòtic.

Molt a prop trobem la plaça del Molí, on abans hi havia una antiga bassa d’aigua que abastia un molí contigu. En un angle de la plaça es pot veure un plafó ceràmic que mostra el funcionament d’aquest molí.

Sortint de la plaça de la Vila, al carrer del Prat descobrim un bell pilar que ret homenatge a Artur Osona i Formentí, el primer bredenc que va escriure una ruta excursionista pel parc del Montseny.

El municipi també destaca per les cases de pedra, la majoria aixecades entre els segles XVII i XIX. La tradició diu que Can Trunes, al nucli de la vila i avui fonda del Montseny, va ser la primera casa de Breda (se la reconeix per les finestres velles d’arc conopial). Però també n’hi ha altres de memorables, com Can Sisó, Can Batlle o la Torre.

Igual que altres pobles de la Selva, Breda té nombroses fonts, ben concorregudes: la del Batlle, la Pintoresca, la de l'Erola, la Ratica, la d'en Diran o la del Gall.

Partint d'aquest municipi podem recórrer una ruta de pocs quilòmetres, que passa per l’ermita de Sant Llop de Viabrea, travessa una part del massís del Montseny i arriba al poble veí de Viabrea.

És aconsellable entrar en un dels tallers i forns on es produeix ceràmica, una tradició artesana molt arrelada a Breda. Prop de la plaça de la Vila un antic forn de terrissa acull el punt d’informació turística, i al costat una exposició mostra les tècniques per elaborar ceràmica, l'activitat més antiga i representativa de la zona, que gaudeix des de fa dècades d’un gran prestigi.

D’altra banda, Breda pot deixar als més llaminers un bon regust al paladar: de les mans dels seus pastissers surten els xerrics i els ametllats, uns dolços cruixents i artesans elaborats a base d'ametlles.