Albanyà

Guia de Municipis

Albanyà està situat al nord-oest de l'Alt Empordà, a la vall de la Muga. El terme limita amb la Garrotxa, motiu pel qual la zona s'anomena les Garrotxes d'Empordà. Des del 1969 té incorporat el poble garrotxí de Bassegoda.

El bell entorn rural fa el territori idoni per a pràctiques d'esport i escapades a peu. El patrimoni arquitectònic, amb nombroses esglésies i ermites, és una molt bona excusa per aturar-s'hi entre sender i sender.

Imprescindibles

- Pujar al santuari romànic de la Mare de Déu del Mont, des d’on s’albira tot l’Empordà, la Garrotxa i el Canigó.
- Veure l’església de Sant Pere.
- Fer la ruta Salines-Bassegoda.
- Passejar per la vora de la Muga.

Suggeriments

Comarca: Alt Empordà
Província: Girona
Localitat: Albanyà, Bassegoda, Carbonills, Corsavell, Lliurona, Pincaró, Sous, Molí de Baix, Molí de Dalt
Extensió: 94
Habitants: 153

Situació geogràfica

Albanyà és un municipi de l'Alt Empordà que es troba a l'extrem nord-oest dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir (i, per tant, de la frontera amb l'Estat francès des de 1659), al sector anomenat la Garrotxa d'Empordà.

Clima

El clima és mediterrani, temperat i humit. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és d'uns 16 °C. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures. L'estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i és el responsable de la major part de la pluja de l'estació càlida.

Activitats econòmiques

L’activitat principal del municipi es basa en el turisme i en l’explotació dels boscos d’alzinars i pinedes. La ramaderia, l'avicultura i una petita central elèctrica completen les activitats econòmiques.

Història

El 820 es va bastir al terme un monestir benedictí consagrat a sant Pere, que es considera un dels primers de la franja sud dels Pirineus durant la dominació carolíngia. El poble està documentat des de l’any 869 amb el nom llatí d'Albaniano.

Albanyà figura com a parròquia des del segle XIII. Després d’estar sota la jurisdicció dels vescomptes de Rocabertí, va passar, a les acaballes del segle XVII, a formar part del comtat de Perelada.

Què veure-hi

L'església de Sant Pere és un interessant exemplar del romànic primitiu. Té una làpida sepulcral esculpida d’estil romanicogòtic que procedeix de l'església de Carbonills.

Al municipi hi ha molts altres monuments d’interès, encara que alguns força malmesos, com el temple de Sant Cristòfol dels Horts, molt arruïnat, al nord, o el de Sant Corneli de la Muga, a ponent, o el monestir de Sant Llorenç de Sous, al sud.

El santuari de la Mare de Déu del Mont és d’estil romànic tardà. Està format per una sola nau amb volta apuntada. El retaule de Damià Mates que s’hi va realitzar (1557) es conserva actualment al Museu d’Art de Girona. A mitjan segle passat s’hi va establir una comunitat de monjos caputxins i compta amb una part dedicada a l’hostatgeria que està oberta durant els mesos d’estiu.

El santuari de la Mare de Déu del Fau està situat a 961 metres d’alçada i consta d’una sola nau i un absis semicircular. Està documentat des del 1407, quan es va començar a construir substituint un temple anterior.

També mereix una visita el Museu Albert Molins, que mostra com ha anat canviant la vida dels habitants d'Albanyà al llarg del temps.

Què fer-hi

A més del municipi de Bassegoda, el terme inclou antigues parròquies rurals com les de Lliurona o Sous, i els agregats dels Horts i Carbonills, entre d’altres. La bellesa natural dels entorns i la seva riquesa arquitectònica, tant civil com religiosa, motiven a seguir les diferents rutes que es poden fer a peu o amb bicicleta de muntanya.

Una de les rutes per a bicicleta de muntanya és la de Salines-Bassegoda, que arriba fins als dos santuaris: el de la Mare de Déu del Fau (segle XV), conegut popularment com a santuari de les Formigues (o les Alades), i el de la Mare de Déu del Mont, molt visitat pels vilatans. Aquests dos santuaris ofereixen unes espectaculars vistes de la contrada.

La Muga transcorre per llogarets de gran bellesa, amb gorgs que conviden a banyar-se i a descansar a les inesperades platges de còdols, una mica allunyades de la carretera i de la civilització.