Anella Olímpica

Zona de la muntanya de Montjuïc reurbanitzada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Comprèn l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les Piscines Picornell, l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, una torre de comunicacions, un camp de beisbol, un llac artificial i el Jardí d'Aclimatació.

L'Anella Olímpica és la zona de la muntanya de Montjuïc que es va reurbanitzar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Hi podem trobar l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les Piscines Picornell i l'Institut Nacional d'Educació Física, a més d'una torre de comunicacions, un camp de beisbol, un llac artificial i el Jardí d'Aclimatació, que va ser creat per l'Exposició Internacional del 1929.

L'estadi, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional, va ser profundament reconstruït i batejat com a Estadi Olímpic, nom al qual després es va afegir el de Lluís Companys, president de Catalunya afusellat a Montjuïc.

El projecte és dels arquitectes Frederic Correa, Alfons Milà, Carles Buixadé i Joan Margarit, juntament amb l'italià Vittorio Gregotti i l'enginyer Richard Weile. En la reconstrucció es va respectar la façana, obra de Pere Domènech i Roure, fill del conegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, amb escultures de Vicenç Navarro i Pau Gargallo. S'hi va afegir el peveter olímpic, obra de Ramon Bigas.

La capacitat va augmentar fins als 56.000 espectadors, xifra que pot superar els 70.000 segons el tipus d'esdeveniment que s'hi celebri. Aquí van tenir lloc les cerimònies d'inauguració i de clausura dels Jocs, així com les proves d'atletisme.

Actualment s'hi duen a terme tota mena d'esdeveniments, des de proves esportives fins a concerts de rock. Entre el 1997 i el 2009 el Reial Club Esportiu Espanyol hi va jugar els partits de futbol, i l'estadi va obtenir la màxima qualificació de la UEFA per poder acollir competicions de futbol del màxim nivell.

El pavelló multifuncional del Palau Sant Jordi va allotjar les proves de gimnàstica rítmica i esportiva i les finals de voleibol, però posteriorment ha estat utilitzat per a tota mena d'activitats, des de concerts o espectacles teatrals fins a proves d'esquí, curses de natació o demostracions de motos aquàtiques. És obra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki i té capacitat per acollir 17.000 espectadors. El sostre és una meravella d'enginyeria obra del japonès Mamoru Kawaguchi. Curiosament, la gran xarxa metàl·lica i de ceràmica que forma el sostre va ser el primer a construir-se, a nivell de terra, i posteriorment va ser aixecada per edificar-hi, per sota, la resta del pavelló.

Les Piscines Picornell van ser construïdes el 1970, però es van reformar i modernitzar per acollir les proves de natació i de salt de trampolí dels Jocs Olímpics.

L'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) va ser dissenyat per Ricard Bofill, que va donar un estil neoclàssic a la façana de l'edifici en homenatge a la civilització grega, on van néixer les Olimpíades.

La torre de comunicacions, dissenyada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, està construïda en acer i té una alçària de 136 metres.

A la Galeria Olímpica, situada darrere l'Estadi Lluís Companys, s'exposen la fletxa que va encendre el peveter, la torxa, el Cobi i altres objectes relacionats amb els Jocs Olímpics.