Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla

L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un temple gòtic edificat al segle XVII a tocar de la platja de Sitges. Està formada per tres naus amb volta de mig punt.

La construcció de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla va començar al segle XVII, tot i que hi ha documents que proven l'existència de dos temples anteriors en el mateix emplaçament: una església romànica, erigida per Giuslabert i documentada al voltant de 1135 sota l'advocació de Santa Tecla, i una altra de gòtica, acabada l'any 1322 que mantingué l'advocació i va afegir altars dedicats a sant Vicenç, sant Salvador i sant Bartomeu, el qual també va passar a formar part del patronatge de l'església.

Es tracta d'un temple de tres naus, la central de les quals està més elevada i té capelles laterals i tribunes superiors. L'absis és de planta poligonal i té el cor als peus. La coberta està sostinguda per arcs de mig punt i la façana principal, on hi ha tres portes d'accés, presenta una obertura circular superior i un coronament amb cornisa i esferes. El campanar que està situat a la dreta de la façana, de planta vuitavada i amb tres cossos superposats, va ser consagrat el 1672 i reformat el 1863. L'altre campanar, que data del 1674, s'anomena "del Comunidor", i és on el 1868 es va instal·lar el rellotge i les campanes de la vila. El conjunt es completa amb la capella del Santíssim, situada a la part dreta del temple, on s'hi troben alguns capitells corintis i unes figures d'àngels.

De l'interior de l'església cal destacar l'orgue barroc de 1697, fabricat per fra Bartomeu Triall i Joan Roig; el retaule barroc dels Dolors de 1702, obra de Joan Roig; les dauradures de Joan Muixí, o les restes d'un retaule gòtic de sant Bartomeu i santa Tecla, del pintor napolità Nicolau de Cerdença. Així mateix, a la capella del baptisteri, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, es conserven pintures de Pere Pruna, un retaule dedicat a la Verge del Roser del 1684 i un possible retaule de Jaume Tremulles, dedicat a sant Elm. Finalment, sota el Cor, hi ha dos sepulcres de 1317 i 1322, i osseres de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs.