Casa de l'Ardiaca

Construïda a principis del segle XVI a partir d'un edifici del segle XII, es tracta d'un palau gòtic adossat a l'antiga muralla romana, un fragment de la qual es troba dins l'edifici. A més, hi ha dues arcades dels aqüeductes romans de finals del segle I aC. En destaca també el pati gòtic, amb una font.

La Casa de l'Ardiaca fou construïda a principis del segle XVI, a partir d'un edifici del segle XII, per ordre de Lluís Desplà, que la va convertir en la seva residència. És un palau gòtic, adossat a l'antiga muralla romana, que té tres ales que descriuen un pati tancat per un mur, en el qual s'obre el portal renaixentista (1510-1514). La resta d'obertures de l'edifici són d'estil gòtic flamíger.

Al segle XIX diversos propietaris van fer-hi modificacions. Així, l'arquitecte Josep Garriga va convertir el pati interior en un claustre afegint-hi l'ala de l'entrada. L'edifici va ser restaurat el 1902, quan va ser seu del col·legi d'Advocats, per Lluís Domènech i Montaner, i el 1919 per Josep Goday, moment en què les finestres patiren canvis importants. El 1922 la casa es va convertir en la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, fins a l'actualitat.

El seu aspecte es va configurar definitivament el 1962, quan es van esfondrar les cases que es trobaven adossades a la muralla romana. Dins l'edifici es pot veure un fragment de l'antiga muralla, així com dues arcades dels aqüeductes romans de finals del segle I aC. Hi destaca també el pati gòtic, amb una font visitable al voltant de la qual s'hi munten petites exposicions temporals i que és visitable a tothom que passa pel carrer.

A la façana renaixentista Domènech i Montaner hi va afegir una curiosa bústia, obra de l'escultor Alfons Jujol, en què es veu una tortuga acompanyada per diverses orenetes, que simbolitzen, segons la teoria més estesa, la velocitat real i ideal de la justícia.