Abric de la Vall de l'Ingla

Conjunt de pintures rupestres corresponents a una data indeterminada entre el 1500 i el 700 aC. Són un total de dotze figures distribuïdes de manera desigual per aquest cingle rocós dins de la vall del riu de l'Ingla.

La vall del riu de l'Ingla ha estat des de temps immemorials una via de comunicació bàsica entre el Berguedà i la Cerdanya, ja que és la que més directament comunica amb el coll de Pendís, el més baix i accessible a una banda i l'altra dels massissos del Moixeró i el Cadí.

Un gran cingle rocós d'uns cent metres de longitud dins d'aquesta vall va ser l'hàbitat de comunitats prehistòriques, que feien vida a les nombroses cavitats i balmes, orientades a l'est i el sud-est.

El 1983, uns espeleòlegs van localitzar en aquest indret un conjunt de pintures rupestres, que van ser catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998, dins l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Corresponents a una època indeterminada entre l'edat del bronze final i l'edat del ferro (entre el 1500 i el 700 aC), els dibuixos constitueixen un total de dotze figures i es troben distribuïts desigualment per la zona.

Petites cavitats, coves i parets quasi desprotegides dels elements mostren aquestes pintures rupestres, que es poden dividir en quatre grups. L'aspecte de les figures es correspon amb formes puntiformes, barres, rectes i semicercles. La pigmentació de les formes té una tonalitat vermella, marronosa o ataronjada.