Cartoixa d'Escaladei

Primer monestir de l'orde de Sant Bru establert a la península Ibèrica. Avui es pot passejar pel recinte i contemplar-hi els vestigis de l'església i del claustre major, a més d'una de les cel·les de clausura, reconstruïda recentment.

Situada en una vall tancada als peus de la serra del Montsant, la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei va ser el primer monestir de l'orde de Sant Bru establert en tota la península Ibèrica.

L'any 1194, el rei Alfons I el Cast va cedir als cartoixans aquest indret de silenci i solitud, envoltat per la natura, amb l'objectiu que contribuïssin a repoblar les terres tot just arrabassades als sarraïns.

Els primers anys del segle XIII van servir perquè la cartoixa adquirís, amb l'ajut de donacions de Jaume I, el domini i la jurisdicció sobre les poblacions de la Morera de Montsant, Gratallops, Torroja del Priorat, Porrera i la Vilella Alta, i va donar lloc a l'anomenat Priorat històric.

Els cartoixans van construir les dependències bàsiques del monestir en estil de transició del romànic al gòtic, com l'església de Santa Maria (1228), el claustre reial (o maius), la dotzena de cel·les del seu voltant, la sala capitular, el refetor, el claustre petit (dit de recordationis) i diverses capelles, així com algunes dependències del servei.

Posteriorment, gràcies a la protecció reial i al prestigi de la cartoixa, el conjunt va ser ampliat i se'n va duplicar la capacitat, amb un nou claustre gòtic (1333) i 12 cel·les més. Una ampliació que va cloure el 1403 amb la construcció d'un últim claustre d'estil gòtic florit.

Els segles XVI, XVII i XVIII van aportar un aire classicista i barroc a la cartoixa per les reformes que s'hi van dur a terme. La cultura i l'agricultura, sobretot de la vinya, van experimentar un fort creixement gràcies a les activitats i aportacions de la cartoixa d'Escaladei.

El cenobi va ser abandonat amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, i actualment es troba en un avançat procés de consolidació i restauració perquè es pugui visitar.

És possible passejar pel recinte de la cartoixa i contemplar l'arquitectura de façanes, arcs, paviments i murs. Hi destaquen els vestigis de l'església i del claustre major, a més d'una de les cel·les de clausura, reconstruïda recentment i disposada tal com quan hi habitava un pare cartoixà. L'última intervenció rellevant es va fer el 2013, quan es van netejar i reformar alguns dels espais més castigats del conjunt, com la zona central i el claustre menor. Aquesta restauració permet que el visitant accedeixi a zones de l'edifici que abans només es podien veure des de l'exterior.

Visita virtual