Carrer de Montcada

Carrer de Barcelona que data del 1148 i on es localitzen un bon nombre de palaus de l'època gòtica, molts dels quals reconvertits en museus. Entre els segles XIV i XVIII es va convertir en el centre de la vida senyorial barcelonina.

Es tracta d'un carrer excepcional de Barcelona, ja que s'hi troben un bon nombre de palaus de l'època gòtica, molts reconvertits en museus. En gairebé tots destaquen els patis centrals, per on entraven els carruatges, envoltats per l'escala d'accés a les plantes superiors.

El carrer data del 1148, quan Guillem de Montcada va cedir les seves terres a la ciutat, i entre els segles XIV i XVIII es va convertir en el centre de la vida senyorial barcelonina. En un dels seus extrems dóna al carrer de la Princesa, i en l'altre, a la plaça del Born.

El Museu Picasso, un dels més visitats de Catalunya, és el que actualment dóna més fama al carrer. Es va inaugurar el 1963 al Palau Aguilar, i amb el temps va anar incorporant els edificis contigus: el Palau del Baró de Castellet, el Palau Meca, la casa Mauri i el Palau Finestres.

El Museu de les Cultures del Món està instal·lat al Palau Nadal, del segle XV, en un palau gòtic del segle XIII, el Palau dels Marquesos de Llió, on destaca la senyorial entrada per a carruatges que dóna pas a un tranquil pati interior.

Altres construccions destacades són el Palau Dalmasses (segle XVII), que conserva la capella gòtica, i el Palau Cervelló-Giudice (segle XV), amb una porta d'arc de mig punt i quatre gàrgoles a la teulada, que des del 1974 ocupa la Galeria Maeght. Aquesta important galeria d'art, fundada per Aimé Maeght per promoure l'art contemporani, compta amb obres d'importants artistes, com Miró i Tàpies.

Actualment al carrer, a més dels museus, hi trobem molts bars, cafeteries i botigues d'art i de records.