Palau de Pedralbes

És una mansió d'estil clàssic. El projecte el va fer Eusebi Bona i Puig i el va acabar Francesc de Paula Nebot a partir d'un edifici anterior, la torre Güell. En destaquen el llindar amb arc parabòlic d'Antoni Gaudí i tres fonts lluminoses de Carles Buïgas i Sans.

Aquest palau és una mansió d'estil clàssic sufragada pel mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, a fi que es convertís en la residència de la família reial espanyola en les seves estades a Barcelona.

El projecte el va fer l'arquitecte Eusebi Bona i Puig i el va acabar Francesc de Paula Nebot a partir d'un edifici anterior, la torre Güell. D'aquesta torre se'n va aprofitar el cos central de planta quadrada i s'hi van afegir dues naus laterals amb galeries obertes a la façana principal formant un semicercle. Això va donar a la façana un caràcter barroc, reforçat pel manteniment de l'estuc amb esgrafiats al pis principal.

El palau va tenir així quatre plantes, amb estances privades, saló del tron, despatxos, sala de música i menjador de gala. A més, just a l'entrada es va construir un pavelló per a la cotxera i un altre per a les cavallerisses. Va ser inaugurat el 1924 i estrenat pel rei Alfons XIII el 1926.

Davant el palau hi ha uns jardins dissenyats pel paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí, que inclouen un traçat geomètric a les zones de cerimònia i una vegetació densa, i són guarnits amb escultures, estanys i brolladors. Hi destaca l'umbracle amb arc parabòlic d'Antoni Gaudí i tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas i Sans, també autor de les fonts de Montjuïc.

Entre el 1932 i el 2013 el Palau va acollir el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives, fins que es traslladar a la plaça de les Glòries, a l'edifici del Disseny Hub Barcelona. Des del 2010 és la seu de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani. El Palau es pot visitar els diumenges. L'accés als jardins és obert cada dia.