Nucli Antic: Castell, Canònica de Sant Pere d'Àger

És un recinte fortificat de reminiscències romàniques i neogòtiques, erigit al segle XI per Arnau Mir de Tost. La torre del campanar és del segle XII. Les obres de construcció del claustre de l'església, promogut pel comte Pere Urgell, s'esdevingueren entre els segles XIV i XV.

El de Sant Pere és un recinte fortificat de reminiscències romàniques i neogòtiques, erigit al segle XI per Arnau Mir de Tost, cabdill del comtat d'Urgell. Amb aquesta operació, el cabdill pretenia aglutinar simultàniament poder polític i religiós, creant una canònica que depenia directament de la Santa Seu.

Els fonaments descansen sobre les restes d'un castell romà, posteriorment ocupat i reconvertit també pels àrabs. Va ser durant el segle XI que es dugueren a terme les obres de construcció del nucli del conjunt: el castell palau i l'església col·legiata, que fou gestionada per un orde de canonges.

L'església encara presenta visible el plec de les tres naus encapçalades per tres absis, si bé aquesta planta basilical fou incorporada en una obra posterior. També és del segle XII la torre del campanar, que es contagià del caràcter defensiu del recinte per recomanacions estratègiques, atesa la situació fronterera del terme respecte a la Catalunya musulmana. Les obres de construcció del claustre de l'església, promogut pel comte Pere Urgell, s'esdevingueren entre els segles XIV i XV.

Es conserven importants vestigis de la rica decoració interior, com ornaments i pintures murals romàniques, al Museu Diocesà de Lleida, al Museu Nacional d'Art de Catalunya i als Estats Units.

Val a dir que els conjunts escultòrics són també notables, i que segueixen les mateixes línies d'estil que els de la catedral de Barcelona.

Des de l'Ajuntament s'organitzen visites guiades pel nucli antic.