Poblat Ibèric d'Antona

Poblat fortificat descobert el 1960 i defensat per dues muralles. S'hi han trobat diferents tipus de ceràmica, a més de materials arqueològics com ara objectes de pedra. També s'hi han localitzat d'altres instruments, com destrals neolítiques.

El poblat ibèric d'Antona va ser descobert l'any 1960 i el 1978 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional.

Es tracta d'un poblat fortificat que controla un important pas natural i constitueix una bona defensa contra possibles invasions procedents de l'altra banda dels Pirineus. Aquest poblat ibèric és defensat per dues muralles. A tot el recinte del poblat s'han recollit materials arqueològics, principalment terrissa i objectes de pedra. S'han trobat també molins de pedra, braquiformes i circulars, i percussors, a més de destrals neolítiques i monedes. Es calcula que el jaciment devia ocupar unes sis hectàrees. Tanmateix, malgrat les quatres campanyes d'excavació fetes al jaciment, els treballs han aportat poques dades d'aquesta fase ibèrica.

El fet que el jaciment estigués cobert per una extensa capa de vegetació i que s'hagi documentat un nivell d'enderroc atribuïble a l'època medieval de potència considerable fa que sigui difícil fer-ne gaires més constatacions.