Monestir de Santa Maria de Vallbona

El monestir de Santa Maria de Vallbona és un cenobi cistercenc femení fundat al segle XII. Destaca l'església de Santa Maria, un exemplar fidel de l'estil de transició seguit per l'orde del Cister. El claustre (segles XII-XV) presenta elements d'estils romànic, gòtic i renaixentista.

El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Fou fundat al segle XII, però té els orígens en unes agrupacions mixtes d'ermitans organitzades en una comunitat doble sota les regles de sant Benet.

El 1175 la comunitat masculina es va traslladar al Montsant i les monges es van incorporar a l'orde del Cister. Diversos reis, com Alfons I el Cast i la reina Sança, Jaume I o Alfons el Savi, van passar períodes hostatjats al monestir de Vallbona. La força expansiva de l'espiritualitat del cenobi va comportar la fundació d'altres monestirs des de Lleida fins a Barcelona o València.

Vallbona ha estat sempre un centre de vida contemplativa, de cultura, de treball i de pregària, i des del segle XIII ha tingut una escola monacal, on rebien formació les filles de la noblesa. Actualment, encara és possible participar de la vida i dels actes litúrgics de la comunitat, a més de visitar-ne les construccions monumentals.

Entre aquestes destaca l'església de Santa Maria, un exemplar fidel de l'estil de transició seguit per l'orde del Cister. Té planta de creu llatina, una sola nau amb coberta de creueria ogival, de creuer molt pronunciat i absis carrats. El cimbori-campanar, en forma de llanterna octagonal acabada en piràmide, és un exemplar únic i una de les obres més atrevides de l'arquitectura medieval.

L'interior de l'església, caracteritzat per la senzillesa i els jocs de llums, conté les restes de la reina Violant d'Hongria, dona de Jaume I el Conqueridor, i de la filla d'ambdós, la princesa Sança d'Aragó, a més de la imatge de la Mare de Déu del Cor (segle XIV), de pedra policromada.

El claustre (segles XII-XV) presenta elements d'estils romànic, gòtic i renaixentista, en un conjunt simple i auster. La sala capitular i la capella de la Mare de Déu del Claustre són altres dependències on cal fixar l'atenció.

El monestir està obert i és visitable cada dia de l'any excepte els dilluns i dates assenyalades del calendari.

Al recinte també hi ha una hostatgeria, oberta a tothom que vulgui passar uns dies de reflexió i tranquil·litat. L'ambient és senzill i auster i els àpats, de cuina casolana elaborada amb productes de l'hort, són en comú. Consta de vint habitacions, una capella, dues sales comunes i un refugi amb 24 places per a grups de joves.