Església Parroquial de Sant Salvador

Edificada entre els segles XI i XII, aquesta església d'una sola nau de planta rectangular presenta elements del romànic i altres de propis de la transició cap al gòtic. És d'aquest estil el seu destacat portal principal.

Declarada Monument d'Interès Historicoartístic per la Generalitat de Catalunya el 1984, aquesta església de Vilanova de Meià, promoguda per Jaume II entre els segles XI i XII, consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un absis semicircular cobert per una volta de creueria d'estil molt primerenc, solcada per sis grans nervis interiors.

Per la seva banda, la nau exhibeix una cobertura de volta de canó lleugerament apuntada amb tres arcs torals, transversals a la nau i que actuen de reforç de la volta.

A l'església hi conviuen elements compositius plenament romànics (com les peces escultòriques dels capitells del primer pis, poc elaborades) amb d'altres de propis de la transició cap al gòtic. És el cas de les ornamentacions que integren l'absis o els capitells del segon pis, d'ingredients més detallats que l'inferior, que probablement serien de l'escola de Lleida del segle XIII.

També és gòtic el portal principal (la porta baix), exemplar únic d'aquest tipus d'elements entre les esglésies de transició romanicogòtiques d'aquestes terres. El portal inclou una imatge de la Mare de Déu on es poden llegir unes inscripcions en català i llatí que corroboren, per la seva tipologia, la datació de la portalada.

L'interior presenta altres imatges d'indubtable interès, cronològicament posteriors: una imatge d'alabastre policromat de la Mare de Déu del Roser (segle XIV), la pintura al tremp del Calvari (segle XV) o la imatge de Santa Maria Magdalena de Peralba (renaixentista).