Església de Santa Maria. Col·legiata

La primitiva capella de Santa Maria del Castell era una obra modesta, només destinada al servei religiós de palau. Quan a partir del 1137 passà a ser la seu d'una comunitat agustiniana, va patir unes quantes transformacions per adaptar les construccions del recinte als usos dels nous espais.

La capella original, anomenada de Santa Maria del Castell, era una obra senzilla, destinada només al servei religiós de palau. Hi ha documentada una reforma l'any 1055, cosa que fa pensar en una església romànica d'unes dimensions ja consolidades. A partir del 1137 esdevé la seu d'una comunitat agustiniana. És doncs al segle XII quan, d'acord amb els requeriments de la nova comunitat, cal edificar una nova església.

A mitjan segle XII reedificaren l'església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d'ornamentació escultòrica. La comunitat de Besalú va tenir força vitalitat als segles XII i XIII. Al segle XIV inicià un període d'estancament que va acabar amb la secularització del 1592. Un seguit de plets va fer que l'antiga canònica subsistís com a col·legiata fins al segle XIX, tot i que sense cap mena de vitalitat.

Les excavacions recents han posat al descobert els absis de l'antiga capella comtal dins l'actual capçalera de Santa Maria. El gran campanar situat al nord va ser destruït 1938 durant la Guerra Civil.