Basílica de Santa Maria de la Seu

La seva existència està documentada cap a l'any 889. El període gòtic va viure l'època més densa pel que fa a incorporacions a l'estructura de l'edifici. Atès que les obres no es van considerar enllestides fins al segle XVI, la basílica presenta testimonis diversos de moltes èpoques.

La basílica de Santa Maria és coneguda també amb el nom de Col·legiata o, més popularment, amb el de la Seu, i és l'edifici més emblemàtic de Manresa. Amb el seu imponent perfil erigit damunt d'un congost, presideix el paisatge del municipi. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

La seva existència està documentada de manera pràcticament simultània a l'aparició de Manresa, l'any 889, però la seva història és prolixa i dilatada, i abasta un període de construcció perllongat fins ben entrat el segle XX, fet que li atorga un esperit eclèctic inigualable.

De l'època romànica es conserva un conjunt d'arcades i capitells del segle XI, situats a la galeria porxada. Del segle XII és la portalada, a la qual pertany la talla policromada del Crist de la Creu, que actualment es conserva al Museu Històric de la Seu. El període gòtic va viure l'època més densa pel que fa a incorporacions a l'estructura de l'edifici. Al segle XIV es van iniciar les obres d'aixecament de la basílica, que va ocupar l'espai deixat per l'antiga església romànica; la construcció fou encarregada a Berenguer de Montagut, conegut també per ser mestre d'obres de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

Atès que les obres no es van considerar enllestides fins al segle XVI, la basílica presenta testimonis diversos de totes aquestes èpoques: de la primera pedra, col·locada l'any 1328, als tres primers trams de la seva única però imponent nau, juntament amb les capelles adjacents, obra que es va perllongar entre els anys 1353 i 1425. Els dos trams següents es van afegir al final del segle XV, període al qual pertany també el mur de ponent, que exhibeix una impressionant rosassa. La cripta és del segle XVI, com també el campanar, i el claustre actualment visible, barroc, data des del principi del segle XVIII. Aquesta peripècia constructiva culmina al segle XX, entre els anys 1915 i 1934, quan es va construir la façana principal tot seguint una idea de composició d'Antoni Gaudí.

L'interior de la col·legiata mostra un conjunt de retaules molt valuós d'entre els segles XIV i XVI, dels quals destaca poderosament el del Sant Esperit, del 1394, obra del mestre Pere Serra i considerada una de les aportacions més valuoses de la pintura catalana a l'art de l'època.

L'Associació d'Amics de la Seu de Manresa treballa per preservar l'edifici per a les futures generacions, aprofundir en el seu coneixement i difondre'l arreu del món. L'edifici és obert al visitant cada dia de la setmana i els diumenges també ho està el Museu Històric de la Seu.