Església de Santa Maria de Cardet

La construcció d'aquest edifici (segle XIII) arrossega una història complexa a causa del fort pendent del terreny, que obligà a cercar fórmules imaginatives que garantissin l'equilibri de l'estructura. El que més sorprèn és sens dubte l'element que presideix la primera guaita de l'edifici, el campanar.

Malgrat l'aparent senzillesa que mostra, la construcció d'aquest edifici (segle XIII) té una història curiosa. El fort pendent del terreny, entre altres causes, obligà a buscar fórmules imaginatives que garantissin l'equilibri de l'estructura. Això s'aconseguí edificant un absis molt més alt que el cos principal de l'església (una sola nau) i situant-lo en dos nivells d'alçària diferents: l'un que correspon a la cripta (l'única del conjunt romànic de la vall) i l'altre, a l'església.

Sobre el parament original s'hi afegiren amb posterioritat una sagristia (al sud-est) i una capella, a la banda nord. Però el que més sorprèn és sens dubte l'element que presideix la primera guaita de l'edifici, el campanar, que es diferencia de la resta de la zona per la presència de tres obertures disposades en forma de triangle.

El frontal de l'altar, una Epifania amb màndorla (cèrcol oval) central, on també hi surten evangelistes i nombroses escenes del Nou Testament, com ara l'Anunciació, la Visitació o la Nativitat, i la decoració pictòrica de la biga travessera del baldaquí es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. Les dues obres correspondrien a la datació original de l'edifici, és a dir, al segle XIII, mentre que el retaule major seria força posterior, possiblement de principi del segle XVIII.

Forma part del Conjunt d'Esglésies Romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El Centre del Romànic de la Vall de Boí (CRVB) és l'encarregat de la gestió i la promoció del seu patrimoni. L'església no és sempre oberta al visitant; cal comprovar amb l'entitat quan es poden fer visites.