Conjunt Històric de Tavertet

Municipi declarat Bé d'Interès Cultural amb un nucli urbà que conserva cases bastides entre els segles XVIII i XIX i monuments romànics com l'església de Sant Cristòfol o l'ermita de Sant Corneli.

Tavertet s'havia despoblat molt en els darrers temps, però recentment s'han refet moltes cases per a residència i estiueig i se n'han construït de noves.

Dins el municipi cal destacar les importants balmes amb restes prehistòriques de la riera de Balà, un antic dolmen i un poblat ibèric a prop de l'ermita de Sant Corneli, i tombes antropomorfes cavades a la pedra sobre l'Avenc.

El 1979 es va descobrir casualment una de les coves obertes en terreny de gres més llargues del món (3.216 metres), amb 175 metres de fondària i originada per un riu subterrani, la cova del Forat del Vent.

Altres punts d'interès del poble són l'antic castell de Corneli, ja esmentat al segle X, i la Perereda, que és l'antiga quadra del municipi, a la vora de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, que conserva una antiga torre del segle XVI.

També és digne d'esment Sant Bartomeu Sesgorgues, que és el poble i antiga parròquia rural del municipi, a l'extrem oriental del terme. L'església és en part romànica, del segle XII, però va ser ampliada i reformada el 1769.

D'altra banda, l'antiga església parroquial de Sant Miquel de Sorerols, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà, és a l'extrem occidental del municipi i ja existia el 1062.

Finalment, són remarcables Sobiranes, la masia de l'antiga quadra de Sorerols, i l'antic castell de Sorerols, situat prop de l'església de Sant Miquel de Sorerols.