Monestir de Sant Pere. Camprodon

Església romànica de mitjan segle XII aixecada sobre una antiga església romànica del 904 reconvertida en monestir benedictí. És un edifici de planta de creu llatina amb cinc absis quadrats. També té una torre de campanar.

Guifré II de Besalú, net de Guifré el Pilós, va establir a mitjan segle X un monestir benedictí en una antiga església romànica construïda el 904. El monestir era el tercer més important de la zona després del de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses, i va durar fins ben entrat el segle XVIII.

L'únic edifici que se'n conserva actualment és una església romànica erigida a mitjan segle XII i consagrada el 1169. Es tracta d'un edifici de planta de creu llatina amb cinc absis quadrats (el més gran dels quals té la mateixa amplada de la nau) i amb una sola nau coberta amb volta. Allà on s'uneixen la nau i el transsepte s'alça un cimbori octogonal, que culmina amb una torre de campanar de planta quadrada i dos pisos d'altura, amb elegants obertures a cada pis.

Té una ornamentació més pròpia de l'orde del Cister que dels benedictins, per l'austeritat i per la utilització de mènsules i cornises i la disposició quadrangular dels absis. A la façana de ponent destaca la porta d'entrada a l'església.