Església de Sant Joan de Boí

Data de mitjan segle XI i és de planta basilical amb tres naus. El campanar es va reformar posteriorment, al segle XII. Destaca la gran lluminositat de l'edifici. El conjunt pictòric dels murs de l'església és de gran interès.

L'església de Sant Joan de Boí és de mitjan segle XI i forma part del primer gruix d'esglésies de la Vall de Boí, juntament amb les de Sant Climent (Taüll) i Santa Eulàlia (Erill la Vall), que foren declarades Patrimoni de la Humanitat l'any 2000 per la Unesco.

Aquesta església és de planta basilical amb tres naus, de les quals es conserven dos absis semicirculars. La base del campanar correspon al primer període de l'edifici, però els dos pisos següents són del segle XII i tenen la forma primigènia, mentre que la resta són mòduls i van ser incorporats més tard.

S'observa una gran lluminositat a l'edifici, que contrasta amb la imatge tradicional dels temples romànics, en els quals domina la penombra. Aquesta claror ve dels finestrals tant del mur nord com del sud.

El conjunt pictòric de l'església és d'un interès enorme i es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Als murs interiors de l'església de Boí hi ha reproduccions acurades. D'aquest conjunt es distingeix un fresc que reprodueix la lapidació de sant Esteve, que destaca pel seu vigor i dramatisme.

Així mateix, també s'observen els conjunts de marcat caràcter simbòlic, com el que representa el tradicional bestiari medieval o el que mostra la contraposició entre el cel i l'infern. Al pòrtic hi ha un altre fresc, d'una data posterior, probablement del mateix temps que el campanar (segle XII), que reprodueix motius ornamentals de caràcter més auster i geomètric.

El Centre Romànic de la Vall de Boí gestiona el conjunt d'esglésies de la vall i ofereix l'entrada individual als monuments o un pack per veure les tres esglésies romàniques.