Castell de Vulpellac

Es tracta d'un edifici de dues plantes que té una església adossada. El conjunt emmarca el pati central, d'original forma trapezoïdal. Documentat del segle XIII, és una notable mostra de l'arquitectura civil del període goticorenaixentista.

Notable mostra de l'arquitectura civil del període goticorenaixentista, el castell de Vulpellac està documentat ja des del segle XIII i manté intacta bona part de l'estructura relativa al període central de la seva construcció, al segle XIV. També són visibles els resultats de les reformes posteriors, corresponents als segles XVI i XVIII.

L'edifici té dues plantes i una església adossada, un conjunt que emmarca el pati central, d'original forma trapezoïdal. Aquest pati central incorpora un pou de pedra i una escala adherida al mur que servia d'accés a la part alta de l'edifici. La torre mestra, d'estil gòtic, presenta els elements característics d'aquest tipus de construccions: les obertures esveltes (per bé que escasses), els merlets, les espitlleres i fins i tot uns pisos suplementaris de fusta.

L'entorn de l'edifici principal, que s'emprava com a palau residencial, mostra restes d'una estructura emmurallada rematada amb espitlleres o obertures de defensa. Algunes altres restes d'aquesta muralla es poden trobar avui dia a les cases del municipi que van quedar adossades al recinte fortificat. D'aquestes restes cal destacar la torre del sector nord-est, que presenta un portal adovellat.

L'interior del castell té una sala major solcada per arcs de diafragma apuntats i estances del nivell inferior cobertes amb voltes. De les troballes ornamentals cal destacar-ne el conjunt de rajoles decorades.