Estadi Olímpic Lluís Companys

L'Estadi Olímpic és una de les instal·lacions esportives més característiques de Barcelona i fou l'estrella dels Jocs Olímpics del 1992. Tot l'any acull importants esdeveniments esportius i culturals, i s'hi fan visites guiades.

L'Estadi Olímpic de Barcelona fou construït per l'arquitecte Pere Domènech i Roure per acollir l'Exposició Internacional del 1929. El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la celebració de la Copa del Món d'Atletisme. Des del 2001 és conegut com l'Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al que fou president de la Generalitat de Catalunya entre el 1934 i el 1940.

Aquest gran equipament va acollir les cerimònies d'obertura i de cloenda, així com les proves d'atletisme dels Jocs Olímpics i Paralímpics l'any 1992, després d'una acurada remodelació. Es va construir una nova infraestructura amb equipaments d'alta tecnologia i se n'augmentà la capacitat d'aforament fins als 56.000 espectadors. La façana actual recupera la de l'antic estadi original. El frontal va ser esculpit per Vicenç Navarro i les estàtues situades sobre la porta d'entrada són de Pau Gargallo.

Situat al bell mig del parc de Montjuïc, a Barcelona, és part integrant de l'Anella Olímpica, juntament amb el Palau Sant Jordi, les Piscines Bernat Picornell i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC).

El 1998 va ser reconegut per la UEFA amb la categoria d'Estadi 5 Estrelles. Aquest títol permet celebrar-hi finals de competicions de futbol internacionals. A més, s'hi duen a terme partits de rugbi, proves d'atletisme, competicions de motor i les finals d'altres esports escolars i universitaris. També és seu d'importants esdeveniments musicals, i es pot llogar durant tot l'any per celebrar-hi tot tipus d'esdeveniments esportius, socials i culturals. Cada dia es fan visites guiades a l'Anella Olímpica, que inclou l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i l'Esplanada de l'Anella.