Carnaval de Solsona

Declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional, el Carnaval de Solsona destaca per l'originalitat: bates de colors, "gegants bojos", penjada del ruc i la sàtira del sermó. Té una durada de deu o onze dies i està ple d'actes molt particulars i característics.

La celebració del Carnaval de Solsona, declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional, és una de les festes més concorregudes de la localitat. Destaca per l'originalitat, ja que les populars disfresses han estat substituïdes aquí per les bates de colors i pels 'gegants bojos' que, juntament amb la penjada del ruc i la sàtira del sermó, són els elements més singulars del carnestoltes solsoní.

La festa s'allarga durant deu o onze dies i està plena d'actes molt particulars i característics. Dies abans de Dijous Gras ja comencen les activitats, que s'estenen fins al Dimecres de Cendra. Tot i que amb orígens pel volts dels anys 1930, la festa tal com es coneix avui dia va renéixer el 1971.

Els actes de la festa comencen amb una rua, en la qual s'entrega la gran clau de la ciutat al rei Carnestoltes, cada any representat per un solsoní diferent, el qual regnarà durant una setmana fins a la seva "mort" el Dimecres de Cendra a causa dels excessos i la crema del ninot caricaturesc, la qual va acompanyada d'un espectacular castell de focs artificials.

Un dels elements més representatius és la família dels Gegants Bojos: com una sàtira de la pròpia Festa Major, es tracta d'uns gegants curiosos i desenfadats totalment contraris als oficials de la ciutat. Començant pel Gegant Boig, al llarg dels anys s'hi han unit la Geganta Boja, el Mocós, el Xut, la Geganteta, el Tòfol-Nano, la Draca, els Nans, el Comte de l'Assaltu i l'Olímpic.

Nascut d'un malnom que es dona als solsonins, un dels actes més populars i mediàtics d'aquest Carnaval és la Penjada del Ruc: es diu que, en veure que havien crescut unes males herbes al campanar de la ciutat, van decidir penjar un ruc perquè se les mengés, guanyant-se malauradament el nom de mata-rucs. Cada any, reuneix a centenars de persones a la petita plaça per presenciar com es penga al ruc de cartró i assistir a la posterior "pixada" d'aquest a sobre dels assistents.

La penjada del ruc va presidida pel sermó satíric a càrrec d'algun personatge reconegut, nomenat mata-ruc d'honor.