Muralla de la localitat  (Miguel Raurich)Muralla de la localitat (Miguel Raurich)

Ruta dels Castells de Frontera

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu, Amb automòbil
Distància (km)
40
Municipis de pas
Montclar, Pobla de Claramunt, la, Santa Margarida de Montbui, Foradada, Isona i Conca Dellà, Verdú, Torrefeta i Florejacs, Montblanc
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Castell de la Pobla de Claramunt, Castell d'Òdena, La Tossa de Montbui, Castell de Santa Maria de Miralles.
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El ric llegat que l'arquitectura de l'edat mitjana va deixar per al patrimoni cultural és un dels reclams més importants que té el turisme a Catalunya. Es conserven un bon nombre de castells i fortificacions d'aquesta època, al voltant de 600 repartits per tot el país. Normalment aquestes construccions s'ubicaven en llocs alts i estratègics, a prop de les fronteres dels antics territoris. Inicialment tenien una funció militar, però amb els anys van anar convertint-se en residències i palaus de nobles i aristòcrates.

L'oferta cultural d'aquests castells és molt àmplia, i pot anar des de la visita turística a l'aprofitament dels espais com a marc d'altres activitats, com festivals de música i altres actes culturals. També és freqüent que es puguin gaudir com a allotjaments privilegiats.

Es troben repartits per tot Catalunya i a la Costa Brava s'hi troben una bona quantitat d'aquestes edificacions.

La ciutadella de Roses comprèn vestigis de totes les civilitzacions que han poblat aquest indret, entre els quals destaquen les restes del barri d'època hel·lenística.

El castell de Peralada, seu de l'actual casino, fou la residència dels comtes del mateix nom durant els segles X i XI. El recinte inclou també altres edificacions d'interès: el convent del Carme, del segle XII; la biblioteca, que conté un gran nombre d'incunables; i el museu, amb una important col·lecció de vidre antic. Aquí s'hi celebra cada any el Festival Internacional de Música.

A Figueres se situa el castell de Sant Ferran, del segle XVIII. De forma pentagonal, és una de les fortificacions més grans que es conserven a Europa.

El castell de Requesens (segle XI), situat al municipi de la Jonquera, fou testimoni de les batalles amb el comtat veí d'Empúries i de la posterior guerra amb França, quan va caure sota l'ocupació d'aquesta. Les obres de reconstrucció que van tenir lloc durant el segle XIX fan molt difícil de reconèixer el castell medieval original.

El de Torroella de Montgrí o Santa Caterina és un castell dels segles XIII i XIV. Aquesta edificació es va quedar inacabada, ja que només es van construir els murs de la planta, les fosses, les cisternes i les quatre torres. De difícil accés, les vistes des de les seves torres són espectaculars i comprenen tota la costa empordanesa.

A Peratallada es troba un dels castells medievals més significatius de tot l'Empordà. Avui un hotel, fou en el seu moment una fortalesa de defensa, les restes de la qual es conserven en un estat excel·lent, com la torre, la fossa, els patis o les muralles.

Un altre castell convertit en hotel és el de la Bisbal de l'Empordà, construcció gòtica del segle XIV que avui funciona com a allotjament i restaurant de luxe.

Al damunt d'un monticle es troba el castell d'Hostalrich, del segle XI, que va pertànyer als comtes de Cabrera i exercí de punt defensiu dels seus territoris. Es conserva bona part de la seva estructura, de la qual destaquen les muralles i les vuit torres cilíndriques.

Finalment, a Arbúcies hi ha el darrer dels castells més importants d'aquesta zona, el de Montsoriu. Es tracta d'una construcció gòtica dels segles XII a XIV, de gran importància històrica i arquitectònica. Situat també damunt d'un turó, fou la seu dels vescomtes de Girona i, posteriorment, dels senyors de Cabrera.

A la Catalunya Central el recorregut comença pel castell de Gaià, del segle X, situat al peu del turó de Santa Àgata. El de Cardona, del segle IX, és probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya. Al seu interior s'hi troba una torre del segle II, i l'església adjacent de Sant Vicenç té un pati d'origen romà. Situat també en aquest cas a dalt d'un turó, es pot observar tota la vall Salina i la del Cardener. En l'actualitat funciona com a Parador Nacional de Turisme.

El castell de Claramunt és el principal interès de la Pobla. Construït al segle X, es troba també dalt d'un turó amb magnífiques vistes. És el més important d'entre els castells frontera de l'Anoia, els quals es troben històricament lligats a la Marca Hispànica. Aquesta edificació fou primer seu dels cavallers de Claramunt i, ja al segle XIV, va passar a mans dels senyors de Cardona. Es conserven alguns murs i torres de la seva fesomia original, tot i que ha estat destruït i reconstruït diverses vegades. La última de les restauracions es va portar a terme durant la dècada dels noranta.

Les dues darreres edificacions de la Catalunya Central són: la torre de la Manresana -a Prats de Rei-, gran torre romànica documentada des del segle XI; i el castell de Montesquiu -ubicat dintre del parc comarcal amb el mateix nom-, espai privilegiat envoltat de jardins documentat des del segle XIII.

A la Costa Daurada es pot visitar el castell de Calafell, també anomenat de la Santa Creu. Destruït durant la guerra dels Segadors per les tropes de Felip IV, durant molts anys va ser utilitzat com a cementiri i més endavant s'hi va construir una nova església. De l'antic castell només s'han conservat els murs que envoltaven el recinte, restes de l'antiga muralla, un cementiri medieval, un pou i una gran cisterna de la mateixa època.

A Riudecanyes es pot trobar el castell-monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, mansió senyorial datada del segle XII. El més interessant és la seva església romànica, les restes de la sala capitular i del claustre, així com l'allotjament del que fou senyor del castell, Eduard Toda.

Acabant el recorregut per aquesta zona, es pot visitar el recinte emmurallat de Montblanc, del segle XII. El castell està ubicat a la part més elevada de la població i esdevé un dels conjunts monumentals més importants de Catalunya.

A les Terres de l'Ebre es troba el castell de la Suda, a Tortosa. Datat del segle IX i construït sobre restes romanes, d'ell es conserven una de les ales i unes torres rectangulars. Actualment el castell està molt restaurat i acull un Parador de Turisme. El de Miravet, construït pels musulmans el segle XI, està situat a un promontori sobre el riu Ebre. En destaquen el pati d'armes i la seva capella romànica. Fou, fins al segle XIV, propietat de l'orde del Temple i, més tard, passà a mans dels Hospitalers. La seva ubicació estratègica va fer que tingués un paper clau en conflictes com la guerra dels Segadors, la de Successió o les guerres carlines.

El castell d'Ulldecona, també d'origen musulmà, va ser conquerit el segle XII per Ramon Berenguer IV i cedit més tard a l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta orde va construir la torre quadrada, que s'afegia a la rodona musulmana ja existent.

El darrer castell d'aquesta zona és el d'Amposta, una edificació del segle XI construïda sobre un assentament ibèric. Hi destaquen, entre d'altres elements, la seva fossa i la torre de Sant Joan.

Les Terres de Lleida posseeixen interessants vestigis arquitectònics medievals, com el castell de Gardeny, el qual forma també part de la ruta del Temple, així com els de la Suda, Miravet, Montsó i Peníscola. Creat per aquesta orde el segle XII, el castell de Gardeny s'alça sobre el turó del mateix nom, un enclau estratègic que ja era apreciat en èpoques anteriors. Va ser reformat als segles següents per adaptar-lo a les noves necessitats d'armament militar, fet que li va conferir l'aspecte d'imponent fortalesa que conserva avui dia.

El castell de Montsonís és actualment residència dels barons d'Albi. Ubicat a la Foradada, va ser construït el segle XI pel comte d'Urgell Ermengol II. El castell de Montclar, a Agramunt, va ser edificat sobre les restes d'una torre romana. Datat del segle X, és el més antic de la zona.

El de Florejacs, per la seva banda, és del segle XII i presenta com a curiositat haver pertangut sempre a una mateixa família. El de les Pallargues, construït sobre el riu Sió, és un castell del segle XI que constava originàriament d'una sola torre. Ampliat durant l'època gòtica, el castell va adoptar l'aspecte de casa senyorial que encara conserva.

El castell de Verdú, al voltant del qual es va anar erigint l'actual població que duu el seu nom, és una construcció del segle XI. Hi destaca una torre interior que fa 25 metres d'alçada, la sala gòtica anomenada Tinell Verduní, el pati d'armes, les bodegues i les masmorres.

Per últim, el castell de Vicfred, del segle XI, que va pertànyer durant segles a la família Cardona. Ubicat al centre del municipi, va ser restaurat fa pocs anys.

A les terres pirenaiques es pot visitar el castell de Llordà, del segle XII, edificació que, tot i no conservar-se en gaire bon estat, fou un dels conjunts de castell-palau més importants de Catalunya. Estava compost per tres recintes i un conjunt de torres, un disseny arquitectònic revolucionari encarregat per Arnau Mir de Tost. El d'Orcau és un castell del segle XII format per un seguit de torres circulars, cap de les quals es manté sencera, igual que els seus murs. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya s'hi conserven pintures murals de l'absis de la seva església.

Els castells de Guàrdia de la Noguera i de Mur es troben molt propers entre si, ambdós propietat de la baronia de Mur. Aquest castell, del segle X, està construït sobre roca i té forma triangular. Va pertànyer als comtes de Pallars abans dels Mur i és avui un dels castells medievals catalans millor conservats, paradigma d'aquestes edificacions frontereres de l'època.

Amb el castell de Conques finalitza aquest llarg itinerari, una construcció del segle XI de la qual només es conserven diversos murs i una torre, i que va pertànyer als comtes de Barcelona, als d'Urgell i als barons d'Orcau.

Situació

Coordenades GPS X: 1.669493, Y: 41.555315
Fotos