La Rambla. La Rambla.

Quixot i Cervantes a Barcelona

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Literatura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Debutants
Distància (km)
4
Senyalització
No
Municipis de pas
Barcelona
Marca Turística
Barcelona
Mapa
Descripció

Se sap que Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) va visitar Barcelona almenys una vegada, però es desconeix la data exacta. Aquesta visita va deixar en ell una empremta prou profunda com perquè Barcelona fos l’única ciutat real que surt en la seva cèlebre obra El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.

Cervantes va dedicar a Barcelona diversos elogis, entre els que destaca aquest que posa en boca de don Quixot: "Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, sólo por haberla visto".

La Barcelona que Cervantes va conèixer a principis del segle XVII encara era una ciutat emmurallada, plena d’infinits carrerons i misteriosos racons. És molt probable que el que captivés Cervantes fos la combinació d’una atmosfera encara medieval amb el bullici propi d’una ciutat portuària. El mar és la primera cosa que desperta l’admiració de don Quixot i Sancho Panza quan arriben a Barcelona. La seva visió commou els dos protagonistes de la novel·la, ja que és la primera vegada que el veuen: "Vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto".

D’entre tots els portals que tenia la muralla, Cervantes va triar el que donava a la platja per situar els seus personatges. Pel seu costat marítim, la muralla tenia una entrada més o menys a l’alçada d’on avui es troba la Facultat de Nàutica de Barcelona, en el número 18 de la plaça Pla de Palau, al costat del Palau de Mar, així que es pot suposar que és per aquesta porta per la qual van entrar don Quixot i Sancho Panza. En aquesta plaça es pot contemplar l’edifici de la Llotja del Mar que, encara que es va reconstruir en el segle XVIII, encara conserva la sala gòtica del segle XIV.

A prop d’allà, en el tercer pis d’una finca situada en el número 2 del passeig de Colom, és on es diu que es va allotjar Cervantes quan va ser a Barcelona. L’edifici té una escultura d’un cap a la façana, però, encara que és temptador de pensar que és el de l’escriptor, resulta totalment impossible perquè l’edifici es va construir en el segle XVI. Des de la seva finestra podia gaudir d’unes vistes magnífiques per sobre de la muralla i contemplar el preciós blau del mar Mediterrani.

Si ens endinsem en el barri Gòtic, podrem contemplar les belles cases nobles i els magnífics palauets, alguns del segle XII, que encara es conserven. És probable que Cervantes s’inspirés en un d’ells quan va escriure sobre la casa "grande e principal" d’Antonio Moreno, l’amfitrió dels protagonistes a la ciutat. Al carrer Montcada es poden visitar diversos palauets de l’època perfectament conservats, com els que ocupen el Museu Picasso, en els números 15 al 19, i el museu Tèxtil i de la Indumentària, en el número 14.

En un altre carrer típic del barri Gòtic, el del Call, en els números 14 al 16, hi havia la impremta de Sebastián de Comelles, que tradicionalment ha estat considerada la impremta que visita don Quixot i en la qual s’estava imprimint la versió apòcrifa de la novel•la, el Quijote d’Avellaneda.

Un altre punt d’interès en el barri Gòtic és el carreró dedicat al bandoler amb el qual don Quixot i el seu escuder arriben a la ciutat a través de camins secrets. Roque Guinart és el nom del personatge a sota del qual s’amaga el famós bandoler català Perot Rocaguinarda, popularment conegut com Perot lo Lladre, una mena de romàntic Robin Hood català.

Després del recorregut pel barri Gòtic i els seus bells edificis, entre els que destaquen, encara que no s’esmentin a la novel•la, la catedral i l’església de Santa Maria del Mar, es pot fer una visita a l’interessant museu marítim de la ciutat. La destacada relació que mantenia Cervantes amb el mar queda reflectida en la fascinació que sent don Quixot per ell. L’escriptor era conegut com el Manc de Lepant, pel fet d’haver estat ferit a la mà esquerra a la batalla naval que duu el mateix nom, en aigües gregues. En el museu Marítim de Barcelona, situat a les Reials Drassanes, hi ha una rèplica exacta de la galera que va comandar Joan d’Àustria en aquella batalla.

En records dels seus temps de mariner, Cervantes també va col•locar en una galera a don Quixot i Sancho Panza, per tal de fer-los fer un tomb pel mar de Barcelona i contemplar una escaramussa entre vaixells moros i cristians. La millor manera d’acabar la ruta del Quijote a Barcelona és, per tant, pujar en una de les famoses Golondrines, les embarcacions que naveguen pel litoral de la ciutat, per tal de poder contemplar-la des del tan admirat mar Mediterrani de Cervantes.

Situació

Coordenades GPS X: 2.17522, Y: 41.38562
Fotos