El río Noguera Pallaresa a su paso por el pantano de Camarassa.  (Francesc Tur)El río Noguera Pallaresa a su paso por el pantano de Camarassa. (Francesc Tur)

Pla d'Urgell

Guía de comarcas

Marca Turística
Terres de Lleida
Provincia
Lleida
Oficinas de turismo
Consell Comarcal


En dos palabras

La comarca del Pla d’Urgell té amb prou feines vint anys d’antiguitat, ja que va ser creada al costat de l’Alta Ribagorça i el Pla de l’Estany en 1988. Els seus pobles, que abans estaven repartits entre les comarques confrontants, compten amb un patrimoni històric que es remunta al temps dels ibers. En l’Edat Mitjana aquest territori va formar part dels comtats d’Urgell i de Barcelona. Ocupa el pla regat pel canal d’Urgell i el seu paisatge, amb molt pocs accidents geogràfics, discorre afable al voltant del canal que subministra aigua als seus camps de cultiu. La seva capital és Mollerussa.

Imprescindibles
· Passejar per la Vila Closa de Torregrosa.
· Visitar el palau dels barons de Linyola, actualment ocupat per l’ajuntament.
· Admirar la casa Niubó, d’estil modernista, a Mollerussa.
Sugerencias
· Visitar l’església de Sant Bartomeu, a Margalef, i deixar-se imbuir per la seva atmosfera màgica, gairebé onírica.
· Apropar-se a l’Espai Natural de l’estany d’Ivars i Vila-sana, llogar un bot per remar per l’interior i fer un pícnic en la seva riba.
· Degustar la gastronomia de la comarca. Un dels plats més populars de la zona és la cassola de tros, un típic plat de camp que preparaven els camperols quan anaven a treballar de sol a sol. Cadascun aportava els ingredients que tenia a casa i, amb això i amb el que trobaven en el camp, elaboraven un guisat molt calòric amb el qual aguantaven tota la jornada. Els ingredients són molt variats però sol haver-hi costella de porc, llonganissa, botifarra, caragols, patates, espinacs, albergínies, tomàquets, pebrots, alls, cebes, herbes...
Qué ver

La plaça de l’església de Barbens acull una mansió fortificada del segle XII, erigida en temps de l’ordre dels templers. Durant el segle XIV va passar a les mans de l’ordre de l’Hospital, com totes les possessions dels cavallers templers. El castell es va acabar de restaurar el 2008 respectant els elements arquitectònics dels segles XII i XIII, com la sala dels arcs, i els de el XVI, com la torre quadrada que presideix la cantonada. Les galeries laterals i la façana són fruit d’una reforma efectuada al segle XVIII per Manuel de Montoliu, l’escut heràldic del qual adorna encara la façana.

El palau dels barons de Linyola és un residència palatina construïda al segle XVI per Bernat Longor en el solar que antigament havia ocupat el castell de la població. És d’estil renaixentista i està estructurat en tres pisos. En el primer pis destaquen quatre finestrals emmarcats per pilars de tipus clàssic i en la planta superior hi ha una galeria formada per petits arcs. Actualment és la seu de l’ajuntament de Linyola.

Al carrer major de Torregrosa es conserven importants vestigis del passat medieval de la població, quan era un recinte fortificat. La vila quedava tancada per l’església, el castell i una sèrie de cases i s’accedia a ella per un portal que encara es conserva i en el qual llueix l’escut de la família Montsuar-Avinyó. D’aquí prové el nom de Vila Closa. Va ser aquesta família la que va encarregar, al segle XVII, que es reformés l’antiga fortalesa romana que hi havia.

L’ajuntament de Vilanova de Bellpuig ocupa un conjunt arquitectònic format per dues solemnes cases dels segles XVII i XVIII. La façana de la més antiga és de pedra picada i té uns bonics finestrals emmarcats per motllures de pedra. Sota la més nova hi ha un bonic porxo que s’obre cap a la plaça i una inscripció de 1792.

A Mollerussa es troba la casa Niubó, una mansió d’estil modernista construïda a principis del segle XX per l’arquitecte Ramon Sala Llobet. Les finestres i balconades estan protegits per elements de forja i emmarcats per llindes de pedra. El tret més característic és una esvelta torrassa rectangular coronada per un sostre en forma triangular decorat amb ceràmica vidriada de color verd. Un altre element típic del modernisme és el gravat floral que decora la porta de fusta principal. L’any 1990 va ser completament restaurada i actualment és la seu de l’ajuntament. Al costat de la casa Niubó hi ha un edifici de nova construcció amb les parets completament cobertes de panells de cristall en les quals es reflecteix la mansió modernista, creant un efecte òptic molt curiós.

A la plaça major del poble dels Arcs, en el municipi de Bellvís, s’alça l’església de Sant Antoni. Es tracta d’una construcció molt senzilla, d’estil neoclàssic, construïda a la fi del segle XVIII. És de base quadrada amb un gran frontispici en forma de campana, rematat per un altre més petit de forma triangular. Els únics motius decoratius del temple són dues pilastres i una petita llinda triangular que emmarquen la porta, una rosassa amb vidriera en el centre del primer frontispici i una rosassa buida i tres adorns en forma de flama sobre el més petit. El campanar està a la part alta d’una torre quadrada.

Al carrer major de Bell-lloc hi ha un sobri edifici conegut com la Rectoria, construït amb grans pedres i de planta quadrada, en el qual es poden veure diversos elements decoratius procedents de l’antiga església de la població. La porta està emmarcada per un esvelt guardapols en forma triangular i la finestra que hi ha just damunt està protegida sota un fris amb motius florals i sengles escuts heràldics als costats. En la finestra situada sota la teulada hi ha una pilastra en el centre, un fris amb dibuixos i quatre busts.

En la carretera que condueix de Torregrossa a Puigverd es poden contemplar les ruïnes del que devia ser una bonica església romànica del segle XIII. Margalef era un poble medieval, probablement d’origen musulmà, que va quedar despoblat al segle XV. D’aquell nucli urbà només queden algunes pedres al costat de la façana de l’església de Sant Bartomeu, que roman gairebé intacta enmig del no-res, atorgant una atmosfera onírica al paisatge.

Qué hacer

L’any 1951 es va decidir dessecar l’estany d’Ivars i Vilasana per convertir-ho en territori agrícola. Fins a aquell moment havia estat un lloc de trobada i oci per als habitants de la comarca que acudien a passar el dia, banyar-se, pescar i caçar. L’objectiu de la dessecació era destinar les terres a l’agricultura, però l’alt contingut en sals va fer fracassar el projecte, doncs es cremaven les arrels de les plantes.

L’any 2004 va culminar un llarg i ambiciós projecte de recuperació i condicionament ecològic de la zona i, en l’actualitat, torna a ser un important centre d’oci de la comarca. El turisme rural ha començat a instal·lar-se en les seves ribes, hi ha diversos restaurants i es poden llogar bicicletes i bots de rems per recórrer-ho tant per terra com per aigua. Els amants de l’ornitologia gaudiran observant aus, doncs s’han comptabilitzat unes dues-centes vint espècies. També es poden observar cavalls camarguesos, que han estat introduïts perquè al pastar creen clars que faciliten l’alimentació dels ocells.

Clima

Tota la comarca està influenciada per un clima mediterrani amb tendència continental de terres baixes. Les oscil·lacions tèrmiques són extremes tant entre estacions com entre la nit i el dia. Els hiverns són molt freds i els estius molt calorosos i les diferències de temperatura entre el dia i la nit poden ser, habitualment, de més de deu graus. La temperatura mitjana a l’hivern és d’uns 5ºC i a l’estiu d’uns 25. Plou poc i ho fa principalment a la primavera i tardor.

Situación geográfica

Coordenadas GPS X: 0.873052, Y: 41.665975
Mapa
Fotos