Banyoles. Barques del llac   Banyoles. Barques del llac

Pla de l'Estany

Guia de Comarques

Marca Turística
Costa Brava
Província
Girona
Oficines de turisme
Consell Comarcal


En dues paraules

Estratègicament situada entre la Costa Brava i els Pirineus, amb una geografia suau, la comarca del Pla de l'Estany ofereix paratges de gran bellesa entre els quals destaquen les valls dels rius Fluvià i Terri, la serra de Rocacorba i el llac de la capital, Banyoles.

L'Estany de Banyoles és un llac natural que s'alimenta de les aigües subterrànies procedents de l'Alta Garrotxa. Encara que a la zona hi ha més llacs similars, el de Banyoles és el més gran d'aquestes característiques de la península ibèrica i en 1951 va ser declarat Paisatge Pintoresc. En 1992 va ser subseu de rem dels Jocs Olímpics.

Imprescindibles
· Recórrer el bell estany de Banyoles, tant per les senderes que ho envolten com remant en una canoa o piragua.
· Visitar el monestir de Sant Esteve per veure les restes de l'abadia medieval que es conserven al costat del claustre.
Suggeriments
· Apuntar-se a una de les rutes de Soldats de Salamina organitzades per l'àrea de turisme, que transcorren per llocs que es van veure especialment afectats durant la Guerra Civil Espanyola. Passen, entre altres llocs, per Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Cornellà del Terri i el Santuari de Santa Maria del Collell.
· Si es visita la comarca a principis de setembre es pot contemplar la travessia nadant del llac que és, probablement, la manifestació esportiva més important de la comarca.
· Entre els productes gastronòmics més apreciats de la comarca es troben les hortalisses dels seus horts com naps, faves, pèsols de Banyoles (també anomenats banyolins), alls de Cornellà de Terri o les exquisides carabasses d’Esponella. També tenen molt bones carns de vedella, be de ramat, porc ibèric i porc de raça Duroc. Alguns dels plats típics del Pla de l'Estany que val la pena tastar són l'ànec amb figues, l'arròs muntanyès o els caragols amb pop. I per acabar amb un toc dolç res millor que la mel de Crespià o la tortada de Banyoles, una pasta feta amb ametlles ou i sucre.
Què veure-hi

Existeixen a la comarca dos importants jaciments prehistòrics: el Parc de les Coves de Serinyà i el Parc Neolític de la Draga. Fa dos mil anys, els preneandertals van ocupar les profundes coves de Serinyà, convertides avui en un dels millors jaciments d'Europa per conèixer l'evolució fins a l'home modern. La Draga, a la vora del llac de Banyoles, és l'únic enclavament prehistòric d'ambient lacustre d'Espanya on es van establir els neolítics fa uns set mil anys. El Museu Arqueològic Comarcal, situat en la Pia Almoina, un palau gòtic del segle XIV, custodia les troballes relacionades amb la prehistòria i la història de la ciutat de Banyoles.

La petjada medieval ha deixat a la comarca un important patrimoni monumental. Destaquen les esglésies d'estil romànic de Santa Maria de Porqueres, del segle XII, de Fontcoberta, de Sant Julià de Corts i la parròquia de Serinyà. També els castells de Ravós del Terri, Palol de Ravardit i Falgons. D'altra banda l'estil gòtic dona mostra del desenvolupament econòmic de Banyoles, a partir del segle XIV, amb el monestir de Sant Esteve al capdavant.

El Museu Darder d’Història Natural, creat en 1916 a partir de la donació d'animals dissecats i altres elements per part del catedràtic en zoologia Francesc Darder, és un testimoniatge del naturalisme de principis del segle XX. L'any 2000 va ocupar la primera pàgina dels diaris arran de la polèmica al voltant del Negre de Banyoles sobre l’exhibició d’un ésser humà dissecat, un guerrer bosquimà que va ser finalment traslladat a Botswana.

Què fer-hi

Banyoles està reconeguda amb la marca Destinació Turística Esportiva (DTE) de la Generalitat de Catalunya. Els cinc esports certificats per la DTE són el rem, el piragüisme i la natació, per la seva vinculació amb el llac, i el ciclisme i el triatló.

Al voltant del llac hi ha una ruta que transcorre per una sèrie de camins i passejos habilitats que sumen un total de vuit quilòmetres. El trajecte es pot fer tant a peu com en bicicleta i la dificultat és mínima, doncs el terreny és completament pla. En alguns punts de la ruta es pot aprofitar, si el temps acompanya, per nedar o donar-se un capbussó.

L'oficina de turisme de Banyoles està situada en una bonica pesquera de finals del segle XIX. Es tracta d'una petita edificació construïda sobre l'aigua que originalment s'utilitzava com a plataforma de pesca i més tard com a zona de bany. Hi ha diverses pesqueres construïdes entre mitjan segle XIX i principis del XX, com la famosa Marimón. Van ser declarades Bé d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya en la categoria de Jardins Històrics.

Després de passar el Jardí Històric s'arriba a una zona de salzes ploraners, coneguda com els Desmais. Encara que no és un arbre autòcton de la zona, amb el temps s'ha convertit en un dels racons més característics del llac. En aquest lloc hi ha dues fonts: la de la Filosa i la del Ferro. A continuació s'arriba al Vilar, que és el més gran dels llacs menors que hi ha al voltant del de Banyoles. Al costat d'ell es troba la font del Vilar.

En l'entrada al poble de Porqueres es pot visitar l'església romànica de Santa Maria, construïda al segle XII. És un petit temple, molt ben conservat, d'una sola nau amb volta de canó i absis. En la façana destaca l'elaborat portal i el campanar reconstruït al segle XVIII.

Des de la Punta Freixenet es pot observar la part sud del llac, que és per on es filtra gairebé tota l'aigua subterrània. És un bon lloc per contemplar les aus migratòries que nidifiquen a les ribes, com l'ànec de coll verd, el blauet o la polla d'aigua.

L’estanyol Nou es va formar el 1978 i és el més nou del conjunt lacustre. A la mateixa zona es pot contemplar l’estanyol Vermell, un petit llac les aigües del qual tenen un peculiar color vermellós a causa de la seva flora subaquàtica.

Un dels millors miradors del llac és la Cuaranya, des del qual es pot contemplar la fauna i flora de la zona perquè està elevat sobre el terreny.

La Llacuna dels Amaradors és una petita àrea inundable de poca profunditat en la qual es poden observar ocells, peixos i amfibis. A la zona de Lió es pot observar la vegetació típica de ribera que creix parcialment submergida, com les canyes i joncs.

La torre del Rem es va construir l'any 2004 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Rem. Des d'aquí es tenen molt bones vistes sobre la part nord. El lloc conegut com la Caseta de Fusta és l'únic punt de bany d'accés lliure del llac. Una mica més endavant es troba el Parc de la Draga, que es va urbanitzar amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics i és l'única zona del llac en la qual es pot fer pícnic. Té grans extensions de gespa i zones d'ombra sota els pollancres. Dins del parc s'han descobert restes d'un poblat neolític i s'han dut a terme reconstruccions d'algunes cabanyes.

Clima

Malgrat ser una comarca d'interior, la proximitat al mar i la falta de muntanyes provoquen que la comarca gaudeixi d'un clima mediterrani amb temperatures suaus durant tot l'any. La principal estació de pluges és la tardor. La temperatura mitjana a l'hivern és de 7 ºC i a l'estiu de 22 ºC.

Situació geogràfica

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos