Encanto en los Valls d’Àneu   (Consorci Turisme Valls d’Àneu)Encanto en los Valls d’Àneu (Consorci Turisme Valls d’Àneu)

Pallars Sobirà

Guía de comarcas

Marca Turística
Pirineus
Provincia
Lleida
Oficinas de turismo
Consell Comarcal


En dos palabras

Aquesta comarca pirinenca, travessada pel riu Noguera Pallaresa, posseeix al seu territori la muntanya més alta de Catalunya i el llac més gran dels Pirineus: la Pica d’Estats i el llac de Certascan. Gairebé tot el territori que ocupa la comarca és espai natural protegit.

Malgrat ser la quarta comarca més gran de Catalunya, el Pallars Sobirà té una de les densitats més baixes del país, amb només quatre habitants per quilòmetre quadrat. No és d'estranyar per tant que molts dels seus pobles, envoltats d'altíssimes muntanyes, boscos i llacs, es trobin entre els més pintorescs i tranquils del país.

Imprescindibles
· Pujar fins al llac de Sant Maurici. És l'element principal del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que ocupa unes 14.000 hectàrees a cavall d'aquesta comarca i la de l'Alta Ribagorça. Al sud del llac les dues agulles que formen els Encantats, imatge característica del parc, s'eleven fins als 2.478 metres. L'acusat desnivell i la diferent orientació de les valls atorguen a la zona una biodiversitat que es manifesta en la seva riquesa de vida animal i vegetal.
Sugerencias
· La capital de la comarca, Sort, està molt lligada al concepte de la sort i la màgia. Més enllà del significat del seu topònim, la fama de Sort ha transcendit les nostres fronteres per haver repartit diversos premis importants de loteria a través de l'administració La Bruixa d’Or.
· Descobrir la gastronomia. Com en totes les comarques dels Pirineus, la cuina del Pallars Sobirà és rica en plats calòrics que ajuden a combatre el rigorós fred de l'hivern. La carn de caça, les truites de riu i els bolets dels boscos són probablement els seus productes més apreciats. Alguns dels plats més típics són l'olla aranesa, la vianda pallaresa, l'arròs amb conill i el guisat de senglar o de cérvol.
Qué ver

La millor manera de conèixer la comarca és fer un recorregut per alguns dels seus pobles més bonics, ja sigui pel seu patrimoni arquitectònic o pel seu entorn natural.

En la ribera del torrent de Burg i retallat contra la muntanya, a 1.280 metres d'altitud, es troba el petit poble de Burg, que pertany al municipi de Farrera. Les cases, amb les típiques teulades de pissarra de la zona, estan escalonades sobre el vessant de la muntanya i per sobre d'elles hi predomina la silueta de l'església de Sant Bartomeu amb el seu allargat i esvelt campanar. Val la pena recórrer la pista que porta a les bordes, unes antigues construccions de pedra que s'utilitzaven com a refugi d'animals i pastors a l'alta muntanya.

Alins és un dels municipis de Catalunya amb més tradició excursionista i muntanyenca, doncs té l’honor de tenir en el seu municipi el cim més alt del país: la Pica d’Estats, de 3.143 metres d'altura. A més de molts altres pics que freguen els tres mil metres, i que es troben entre els més alts dels Pirineus, té diversos llacs i refugis. Entre el patrimoni arquitectònic cal destacar l'església preromànica de Sant Feliu, l'ermita de Sant Quirze d’Alins o la de Sant Francesc d’Arós, que és la més antiga de la comarca.

El preciós poblet de Tavascan convida a passejar pels seus carrers, en les quals es conserva el traçat i molts vestigis del seu origen medieval, i a més compta amb l'al·licient de posseir una central hidroelèctrica subterrània que es pot visitar. Es tracta d'una complexa obra d'enginyeria que aprofita la força de l'aigua dels rius d'alta muntanya per convertir-la en electricitat. I per passar una bona estona es pot intentar sort pescant truites en la piscifactoria oberta al públic que hi ha al poble.

Un dels paratges més bonics i accessibles d'aquesta zona és la ribera del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Esterri d'Àneu. El passeig compta amb zones de descans, gronxadors i abundants bancs on asseure's a contemplar el paisatge i veure el riu passar. En el nucli urbà es pot visitar una espectacular creu renaixentista de gairebé cinc metres d'altura construïda el 1623 pels francesos. Una altra visita recomanable és l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, un espai dedicat a difondre de forma activa les tradicions del Pallars Sobirà.

A l'antiga escola de Llessui, ja en desús, s'ha instal·lat l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua, un centre de divulgació sobre aquesta figura tradicional dels pobles de muntanya. La història de Llessui està intrínsecament lligada a la ramaderia. De les seves ovelles s'obté no només carn de primera qualitat, sinó també tot tipus de derivats de la llet. A l’Ecomuseu dels Pastors s'ensenyen de forma pràctica i participativa les tasques principals del pastor i el paper del seu inseparable gos.

La vila de Rialp es va originar al voltant d'un castell medieval situat en alt al costat del marge dret del riu Noguera Pallaresa. Actualment només queden algunes parets de la fortificació, però val la pena pujar-hi perquè des d'aquest punt es tenen unes magnífiques vistes sobre la vall d’Àssua. I de camí al castell val la pena passejar pels bonics carrers del poble, entre les quals destaca el porticat carrer del Mig. També mereix la pena el passeig pel camí de la Canerilla, en el qual a més de gaudir de les vistes sobre la vall es pot parar a fer un pícnic.

Tornafort es vana de ser el poble amb més hores de sol de la comarca i quan hom contempla la seva privilegiada situació, a 1.300 metres d'altura en el costat nord de la serra de Baen, ho comprèn. Es tracta d'un petit nucli urbà en el qual actualment viuen uns quaranta habitants i que conserva encara el traçat tradicional dels seus carrers. Donada la seva ubicació és un excel·lent mirador sobre la zona i un bon punt de partida per endinsar-se a les muntanyes i els boscos dels voltants.

Com el seu nom indica, Gerri de la Sal és una població íntimament lligada a un dels elements més benvolguts per l'home al llarg de la història: la sal. La sal ha estat durant molt temps la principal font d'ingressos del poble i encara avui es poden visitar les salines, la font d'aigua salada i l’Alfolí o magatzem de la sal. No es coneix molt bé quin és l'origen geològic de la font de sal, coneguda com a mina Ofita. Es tracta d'una font situada a 620 metres d'altura sobre el nivell del mar. En la visita s'explica com es dirigeix l'aigua salada des de la font fins a les salines i com s'elabora en arribar allí. Val també la pena visitar el monestir romànic de Santa Maria de Gerri, que compta amb una església fundada probablement pels visigots i més tard destruïda pels sarraïns. L'estructura que es conserva és del segle XII i en ella, donada la seva espectacular bellesa, es continuen celebrant cerimònies i concerts.

Qué hacer

Els esports d'aventura són una de les principals atraccions de les regions pirinenques. El piragüisme en aigües braves gaudeix en aquesta zona del Noguera Pallaresa d'un escenari ideal ja que el riu, d'aigües cristal·lines, té un cabal constant durant tot l'any i més de quaranta quilòmetres navegables. També es practica habitualment el descens en bot, el descens de barrancs, el hidrotrineu, el ponting i els passejos a cavall.

Els esports d'hivern compten amb cinc estacions completament diferents. Espot ofereix la possibilitat de l'esquí alpí; Port Ainé posseeix una bona infraestructura de serveis i oferta hotelera i l'estació de Bosc Virós, a la vall Ferrera, té un refugi en plena naturalesa i la possibilitat de practicar altres activitats. La de Tavascan ofereix esquiar en neu verge i, mitjançant el remuntador de la Peülla cap al port de la Bonaigua, s'accedeix a la de Baqueira Beret.

La pesca de la truita en els rius i els nombrosos llacs de la comarca atreu un nombre important d'afeccionats a partir del mes de maig. Existeixen quatre vedats fluvials, que són els de Espot, de la Guingueta d'Àneu, de Gerri de la Sal i de Ribera de Cardós. Per aconseguir informació sobre els llocs idonis i sobre les llicències i permisos cal dirigir-se a l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà, a Sort.

Per a qualsevol alpinista català un dels objectius més desitjats és ascendir fins al cim de la Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya i, probablement, la més dura. Formada per tres cims, poc separats l’un de l'altre, el central arriba fins els 3.143 metres d'altura. La cadena coincideix exactament amb la frontera de l'Occitània francesa.

Clima

A causa de la seva condició de comarca pirinenca, pràcticament tot el territori té clima d'alta muntanya. L'excepció són les valls del sud, en els quals el clima és mediterrani de muntanya mitjana. Els hiverns són molt freds, amb mitjanes que oscil·len entre els 10 i els 4 ºC i els estius frescos, amb mitjanes que oscil·len entre els 12 i els 19 ºC, segons la zona. Plou al llarg de tot l'any, a l'hivern en forma de neu i a l'estiu amb tempestes.

Situación geográfica

Coordenadas GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos