Delta de l'Ebre. El territori pla del Delta de l'Ebre és ideal per practicar el cicloturisme   Delta de l'Ebre. El territori pla del Delta de l'Ebre és ideal per practicar el cicloturisme

Montsià

Guia de Comarques

Marca Turística
Terres de l'Ebre
Província
Tarragona
Oficines de turisme
Consell Comarcal


En dues paraules

El Montsià és la comarca més meridional de Catalunya, frontera amb el País Valencià. La seva situació en el delta de l’Ebre ha marcat el seu desenvolupament i el dels seus municipis. La seva economia, tradicionalment lligada a les ancestrals arts de l’agricultura i la pesca, ha estat impulsada en els últims anys per un turisme no agressiu i respectuós amb el preuat medi ambient d’aquestes terres. Gairebé un trenta per cent de la població viu a Amposta, la capital.

Imprescindibles
· Pujar a alguna de les torres d’observació d’aus del Parc Natural del Delta de l’Ebre per contemplar la bellesa del paisatge.
· Relaxar-se a les tranquil·les platges del litoral del Montsià.
· Gaudir d’una de les millors i més variades cuines del país. A l’interior predominen els plats de carn com el be al forn o la botifarra d’arròs. Als Ports val la pena demanar algun plat elaborat amb caça, com conill o senglar. Del port de Sant Carles surten el peix fresc amb què s’elaboren en els restaurants de la costa uns magnífics arrossos, suquets i mariscades. I, finalment, la cuina del Delta, en la qual destaquen els plats elaborats amb angules, granota o ànec i, no cal dir, l’arròs.
Suggeriments
· Passejar amb bicicleta pels petits camins que travessen els camps d’arròs.
· Acudir al port de Sant Carles de la Ràpita quan arriben els pescadors.
· Llogar una barqueta i descobrir racons desconeguts del riu, d’impossible accés per terra.
Què veure-hi

Al bonic poble de la Galera, a la plana, es pot visitar la torre de defensa construïda el 1340. És una construcció molt sòlida de planta rectangular que el 1684 va ser convertida en església parroquial. A la sortida del poble, en direcció a Godall, es troba el barri dels alfarers, en el qual encara queda algun que treballa amb tècniques tradicionals.

Ulldecona ha estat habitat al llarg de la història per ibers, àrabs i cristians. De l’època àrab és el castell, una fortificació que acollia l’antic nucli de població fins que aquest va ser traslladat, el 1274, a la Foia. Del castell, situat sobre un pujol, destaquen una gran torre quadrada, la torre rodona de la muralla i l’església. Tot el recinte està envoltat per una muralla.

El santuari de la Pietat, construït entre els segles XIV i XX al peu de la serra de Godall, a quatre quilòmetres d’Ulldecona, gaudeix d’unes vistes excel·lents de la zona. Prop del santuari es troba un dels conjunts de pintures rupestres d’art llevantí més importants de Catalunya. Aquestes pintures, de fa set mil anys, estan repartides per diverses coves i han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Des de Mas de Barberans, població construïda al peu de les muntanyes dels Ports, es tenen unes de les millors vistes de la comarca. Els carrers del poble s’han anat emmotllant al perfil de la muntanya i creen curioses terrasses.

A la Sènia, poble dels Ports, es pot apreciar molt bé el seu passat àrab en el traçat dels carrers. Està situat al costat del riu que li dóna nom, un paratge de gran bellesa natural on encara es conserven alguns molins, com el de la Vella, en el qual es va elaborar primer farina i, després, paper i que ha estat recentment restaurat.

Sant Carles de la Ràpita és d’origen musulmà però el seu moment de màxima esplendor va ser quan Cares III va voler dotar-lo d’un gran port destinat al comerç amb Amèrica. Tot i que el projecte no es va acabar de realitzar, encara queden vestigis en alguns edificis neoclàssics com l’església Nova o les restes del canal de navegació. En el port de Sant Carles es dóna la major concentració de barques de pesca de Catalunya i en els seus molls es pot assistir cada tarda a la subhasta de peix.

Abans d’abandonar la població val la pena pujar fins al mirador de Guardiola, des del qual es tenen unes magnífiques vistes sobre el Delta, la barra del Trabucador i la punta de la Banya.

El nucli de les Cases d’Alcanar està format al voltant d’un antic barri de pescadors. Malgrat el creixement urbanístic derivat del turisme, segueix conservant l’encant de les seves típiques cases blanques i en els seus restaurants es poden degustar els plats mariners tradicionals.

Encara que està situada a escassos tres quilòmetres de la costa, la població d’Alcanar, d’origen àrab, es caracteritza per un paisatge agrícola en el qual predominen els camps de tarongers i mandarines. En el casc urbà es pot apreciar encara una torre que formava part de la fortificació amb què es defensava dels atacs pirates.

A la Casa d’O’Connor, un edifici d'estil modernista situat al costat de l’ajuntament, es pot visitar una exposició sobre la història del poble.

Amposta, la capital del Montsià, està enclavada estratègicament entre el riu Ebre i el mar Mediterrani, la qual cosa ha fet que fos un lloc important al llarg de la història. El primer assentament de la ciutat va ser el castell d’Amposta, on s’han trobat restes de pobles ibers, àrabs i medievals. Aquest castell va ser el centre de l’orde de l’Hospital a Catalunya i l’Aragó. Crida l’atenció el carrer de casetes blanques plenes de flors que ocupa l’antic fossat del castell.

Al parc municipal està situat, en un bonic edifici modernista, el Museu Comarcal del Montsià, que reuneix interessants col·leccions i exposicions sobre la comarca.

El poble de Sant Jaume d’Enveja, que en origen estava format al voltant d’un pas de bestiar, va créixer considerablement arran de la construcció del canal de la dreta de l’Ebre i la consegüent extensió dels camps d’arròs. Està format per petites cases envoltades d’horts i jardins situades al llarg del riu.

Què fer-hi

El Montsià és una comarca que convida a passejar, tant caminant com amb bicicleta, ja que compta amb nombrosos camins pels quals endinsar-se en un terreny pràcticament pla.

Comparteix amb les comarques confrontants els dos grans parcs naturals del sud de Catalunya: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports.

El Delta és la zona d’aiguamolls més important de Catalunya i ha estat recentment declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. En ella nien infinitat d’espècies d’aus i és lloc de pas de moltes altres en les seves migracions. Al llarg de tota la zona hi ha miradors elevats des dels quals contemplar els ocells i també el paisatge. A la zona més propera al mar es pot gaudir d’estupendes platges molt tranquil•les i recórrer els cinc quilòmetres del Trabucador, un estret pas que comunica el delta amb la reserva biològica de la Punta de la Banya.

A l’Encanyissada es pot visitar la Caseta de Fusta, un interessant centre d’interpretació del parc que compta amb una valuosa col·lecció d’exemplars dissecats de gairebé totes les espècies d’aus que es poden contemplar al Delta.

La costa de la comarca ofereix una àmplia varietat de platges. Des dels immensos arenals del Delta, solitaris i espaiosos, com els de Migjorn, els Eucaliptus, el Trabucador i de la Punta de la Banya, o les platges urbanitzades de la badia de Sant Carles de la Ràpita, d’aigües càlides i tranquil·les, fins a les platges de la costa d’Alcanar, de còdols i sorra gruixuda, emmarcats per la serra del Montsià.

El Parc Natural dels Ports, a cavall entre les comarques de Montsià, Baix Ebre i Terra Alta, presenta paisatges que van des dels típicament mediterranis del sud als de muntanya del nord. És una zona molt rica en espècies botàniques i conserva nombroses espècies de fauna protegides com la cabra hispànica, el linx o el voltor.

Clima

El clima del Montsià és mediterrani de litoral, excepte a la zona dels Ports de Beseit, on és de tipus mediterrani prelitoral. Els estius són calorosos i els hiverns temperats a la zona del Delta i freds a la zona dels Ports. Les temperatures mitjanes en l’estació freda oscil·len entre els 5 i els 11ºC, i en l’estació calorosa entre els 20 i els 25ºC. L’estació més plujosa és la tardor i la més seca, l’estiu, especialment a la zona litoral.

Situació geogràfica

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos