Vista nocturna del pont penjant sobre el riu Ebre Vista nocturna del pont penjant sobre el riu Ebre

GR 99: Camí de l’Ebre (tram català)

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
155
Municipis de pas
Amposta, Xerta, Flix, Miravet, Móra d'Ebre, Tortosa
Marca Turística
Terres de l'Ebre
Punts d'interès
Castell templer de Miravet, Reserva Natural de Sebes, Pont Penjat, Far de Buda
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 99 és un dels últims senders de gran recorregut homologats dins la xarxa catalana de senders, l’any 2007. El recorregut, en el seu conjunt, ressegueix el riu Ebre al llarg de 1.200 km des del naixement a Cantàbria fins a la desembocadura al Delta, seguint els camins històrics.

El tram català comença a Mequinensa, població aragonesa de la Franja de Ponent, i acaba a la mar Mediterrània, a la punta del delta de l’Ebre. El riu és, en aquest tram final, un espai natural de primer ordre. De fet, el sender travessa el Parc Natural del Delta de l’Ebre i voreja el Parc Natural dels Ports. A més, transita per diversos espais d’interès natural, com l’Aiguabarreig de l’Ebre, Segre i Cinca, la reserva de Sebes, les Illes de l’Ebre o el mateix pantà de Riba-roja. També la història té el seu protagonisme en indrets com el castell templer de Miravet o la ciutat de Tortosa.

Mequinensa es troba situada a la Franja de Ponent de Catalunya, una terra de cultura catalana dins els límits de la comunitat de l’Aragó. Aquesta vila està estratègicament ubicada a la confluència de l’Ebre amb el Segre, en una zona on els embassaments de Mequinensa i de Riba-roja arriben a unir-se. De fet, aquesta és la zona de l’Aiguabarreig de l’Ebre, Segre i Cinca, que conformen la massa d’aigua fluvial més gran de tot Europa i un indret excel·lent per a l’observació d’aus. Quan penetra la frontera catalana, el GR 99 se separa de l’Ebre, al marge esquerre, per esquivar una zona molt accidentada i arribar fins a la població d’Almatret.

Des del pla d’Almatret, s’emprèn un fort descens fins que es torna a trobar la riba de l’Ebre, a l’alçada del pont de Riba-roja. El paisatge canvia radicalment, amb la preponderància de la vegetació de ribera. Cal resseguir aquest marge esquerre del riu seguint el curs de les aigües; una mica més endavant es penetra a la Reserva Natural de Sebes. Es tracta d’un espai protegit de gran rellevància per a les aus migratòries, que es poden contemplar des de diversos punts d’observació.

Just passada la reserva, cal creuar el riu pel pont-presa del pantà de Flix fins al nucli urbà d’aquesta població, encimbellat dalt d’un turó al coll d’un tancat meandre de l’Ebre.

Un tradicional pas de barca

De l’altra banda de la vila de Flix, es pot creuar el riu a través del pas de barca, un dels pocs que queden operatius a Catalunya. Així, doncs, el sender continua davallant per la riba esquerra de l’Ebre, en una zona plana de conreus de fruita dolça que anticipa des de lluny la colossal figura de la central nuclear d’Ascó.

Deixada enrere la nuclear, el camí s’allunya lleugerament del riu per dirigir-se directament cap a la població de Vinebre. Allà, el sender pren direcció a l’oest per creuar l’Ebre pel pont de la carretera C-12 i arribar fins a la vila d’Ascó, a la riba dreta.

A partir d’Ascó, el GR 99 ressegueix la riba dreta durant bastants quilòmetres. De fet, no s’abandona el marge del riu fins a Móra d’Ebre. Abans d’arribar a la depressió coneguda com la cubeta de Móra, cal travessar el pas de l’Ase, un impressionant congost. Ja a prop del nucli urbà, destaca l’illa de Sovarrec, una de les que formen part de l’Espai Natural de les Illes de l’Ebre, de la mateixa manera que l’illa del Galatxo, un parell de quilòmetres riu avall.

Móra d’Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre i un destacat centre de serveis de l’interior de les Terres de l’Ebre, juntament amb la veïna Móra la Nova a l’altra riba del riu. L’Ebre és navegable en aquesta zona i s’organitzen travesses en vaixell entre Móra d’Ebre i Miravet.

El gran castell templer de la Corona d’Aragó

La cubeta de Móra és una àmplia depressió formada per un llarg meandre del riu Ebre. L’orografia, gairebé absolutament plana, està coberta per conreus d’arbres fruiters, com els presseguers, les nectarines i els cirerers. Aquest és el paisatge d’un paratge eminentment rural, esquitxat per nombroses masies aquí i allà en el camí fins a Benissanet.

La tònica es manté igual a mesura que es continua cap al sud, fins a Miravet, població històrica marcada pel seu castell d’origen àrab, que va ser el gran baluard de l’orde del Temple a la Corona d’Aragó. L’estampa del castell, enlairat sobre el turó que senyoreja la població, és una de les fotografies imprescindibles del curs baix de l’Ebre.

A Miravet s’acaba la part plana i comença un tram molt més abrupte, en els estreps més meridionals de la Serralada Litoral. El congost del Pas de Barrufemes és el clar exponent d’aquest paisatge més accidentat que condueix fins a Benifallet, després de travessar el pont del Llaguter. El paratge més proper al voltant de Benifallet és una petita illa conreada de tarongers i arbres fruiters enmig del bosc que predomina a la zona.

La comarca de les taronges

Precisament els tarongers conformen el conreu que guanya protagonisme en aquest tram del riu, corresponent a la comarca del Baix Ebre. El recorregut continua pel marge dret del riu, així que cal tornar a creuar el pont del Llaguter, batejat en honor dels navegants dels llaguts, les embarcacions tradicionals catalanes.

Els primers passos en direcció sud coincideixen amb la carretera C-12, fins al barranc del Canaletes. Allà es remunta fins a trobar l’antiga estació ferroviària de Benifallet, actualment convertida en final d’etapa de la via verda del Baix Ebre. A partir d’aquest moment, s’aprofita aquest camí condicionat per a bicicletes per continuar la marxa en paral•lel a la carretera i poder salvar un parell de barrancs gràcies a sengles viaductes.

Al llit del riu, es troba l’antic assut de Xerta, poc abans d’arribar a la població a què deu el nom. Les planes s’imposen a partir de Xerta, i obren l’horitzó perquè, a mà dreta es puguin veure les elevacions que conformen el massís dels Ports, protegit com a parc natural. A peu pla, l’horta esdevé majoritària, amb àmplies extensions d’arbres fruiters i conreus de regadiu. El riu Ebre ha estat aquí domesticat perquè contribueixi amb l’agricultura, amb canals que discorren paral•lels al seu curs, tant a la dreta com a l’esquerra.

Un parell d’illes més, com la d’Audí i la Xiquina, anticipen l’arribada a l’àmplia àrea urbana de Tortosa, amb els nuclis de la Raval de Jesús i Roquetes. El Pont de Ferro permet travessar a la riba esquerra del riu per accedir al nucli urbà de Tortosa, una ciutat de gran rellevància històrica i l’autèntica capital de les Terres de l’Ebre.

Amposta i el Delta

El GR 99 surt de Tortosa des del parc Teodor González i recorre la riba de l’Ebre fins al pont del Mil•lenari. Allà, pren el camí del Mig, via tradicional de comunicació entre Tortosa i Amposta, que discorre per un entorn d’hortes i masos en paral•lel al canal de l’Esquerra.

A l’alçada de Camp-redó, una població formada per agrupacions disseminades de masos agrícoles, el GR 99 es troba amb les marques del GR 192 i junts creuen el canal de l’Esquerra per circular en la franja de terra ferma entre aquest i el riu. Cal creuar per sota els ponts del ferrocarril i de l’autopista AP-7 per acostar-se al famós pont Penjat d’Amposta i veure els primers conreus arrossers, característics d’aquesta comarca situada al delta de l’Ebre.

Amposta és l’altra gran ciutat del tram final de l’Ebre i es pot visitar creuant el pont Penjat. De tota manera, el sender continua pel marge esquerre del riu, on de seguida es creua amb el GR 92, el sender del Mediterrani. El camí enfila directament cap a llevant, i es configura el delta. Des del punt de vista del senderista, l’horitzó s’aplana completament, sense referències més enllà dels continus arrossars a banda i banda del camí, que viatja rectilini tot salvant una intricada xarxa de canals.

El canal de l’Esquerra continua sent el guia fins arribar a Deltebre i creuar els diversos barris que conformen la població de certa importància més pròxima a la desembocadura. Uns quants quilòmetres més endavant, es troba el nou port pesquer de Deltebre i, de seguida, el far de Buda, situat sobre la llacuna del Guerxal. Aquest indret forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre, una de les reserves faunístiques d’aus més importants d’Europa.

El GR 99 acaba al passeig marítim de la urbanització de Riumar, situada a primera línia de la costa del golf de Sant Jordi.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos