Carrer de Beget i església romànica de Sant Cristòfor Carrer de Beget i església romànica de Sant Cristòfor

GR 83: Camí del Nord

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Primavera
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Experimentats
Distància (km)
213
Senyalització
Municipis de pas
Mataró, Camprodon, Olot
Localitats pas
Beget
Marca Turística
Pirineus
Punts d'interès
Turó de l’Home, Fageda d’en Jordà, Pic del Canigó, Abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà.
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El camí del Nord uneix Mataró amb Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, al llarg d’una ruta de 213 quilòmetres pràcticament en línia recta. Es tracta d’un dels senders catalans més carregats de simbolisme, ja que va néixer amb l’ambició d’unir la Mediterrània amb el Canigó enllaçant uns territoris vinculats per una història i una cultura comunes, i alhora, recordar l’exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola. Travessa paratges naturals de gran valor com el Montseny, les Guilleries o els volcans de la Garrotxa, en un recorregut exigent amb desnivells importants en les etapes pirinenques.

Un monòlit d’acer a la platja del Callao de Mataró marca l’inici del sender. La capital del Maresme és la població més important del recorregut i la llavor d’aquest gran recorregut: és gràcies a la voluntat de diverses entitats excursionistes mataronines a l’inici de la dècada dels vuitanta que neix el projecte d’aquest sender.

Ben aviat, els primers passos de l’excursionista el guien cap al primer parc natural de la ruta, el del Montnegre-Corredor, i passa pels santuaris de Sant Miquel de Mata i Sant Martí del Montnegre, fins que creua la Tordera. Les elevacions del Montnegre i el Corredor són la perfecta atalaia per gaudir de la visió del litoral de la costa del Maresme. A més, els boscos de pins, alzines i roures del parc acullen una variada empremta històrica formada per dòlmens prehistòrics, assentaments ibers o esglésies romàniques.

El camí avança tot superant la Serralada Litoral per fer cap al segon parc natural, el del Montseny, més de 30.000 hectàrees declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco que tenen el pic més destacat en el turó de l’Home. Es visita l’ermita de Sant Llop de Viabrea abans d’arribar a Arbúcies, ja en terres gironines.

És hora de travessar el massís de les Guilleries fins a Sant Hilari Sacalm i Osor. Prolongació natural del Montseny al nord-est, les Guilleries no destaquen pels seus cims, però sí pels cingles de roca nua i un boscatge alhora mediterrani i continental. El sender voreja el pantà de Susqueda al riu Ter per continuar fins al santuari de Sant Martí Sacalm i les ermites de Sant Pelegrí i Sant Salvador de Puig-alder.

És el moment de començar a caminar pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa fins a la capital de la comarca, Olot. La via ofereix l’ocasió de visitar els més de quaranta volcans del parc i paisatges de tanta bellesa com la popular fageda d’en Jordà, evocada en els immortals versos del poeta Joan Maragall. Deixant Olot a l’esquena, es creua la vall de Bianya per començar a ascendir les primeres elevacions pirinenques.

Ha arribat el moment de les etapes més exigents del camí. Des del petit poble medieval de Beget, comença un ascens pronunciat fins al coll de Malrem, que marca la frontera administrativa amb França i l’entrada a la Catalunya Nord. Arribats a aquest punt, el camí del Nord ret homenatge als exiliats republicans que a l’hivern del 1939 van creuar aquest pas fronterer per refugiar-se a França. La baixada posterior porta fins a la població de Lamanère (la Menera) i, després de salvar l’obstacle del coll de la Guilla, s’arriba a Prats de Molló.

Els quilòmetres de muntanya més exigents continuen per salvar les elevacions del Miracle i la Regina i arribar al refugi de pla de Guillem, a 2.276 metres d’altitud. Més endavant, es pot fer nit al refugi de Mirialles.

Arriba aleshores l’etapa culminant del camí del Nord amb l’ascens al pic del Canigó, a 2.783 metres sobre el nivell del mar a la comarca del Conflent, a través de la via de la Xemeneia. És moment de gaudir de la visió dels cims pirinencs i de recordar els versos que el poeta Jacint Verdaguer va dedicar a un des pics més simbòlics de Catalunya.

El camí de descens del Canigó no presenta gaires dificultats, primer fins al refugi de Cortalets i després fins a Prada de Conflent, a 356 metres d’altitud. El camí de descens encara reserva una darrera sorpresa al caminant: l’abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà, mostra excel·lentment conservada del millor romànic i un dels enclavaments més importants del feudalisme català, fundada per l’abat Oliba.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos