Carrer Cavallers al casc històric  (Miguel Raurich)Carrer Cavallers al casc històric (Miguel Raurich)

GR 3: Sender Central de Catalunya

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
350
Senyalització
Municipis de pas
Cardona, Manresa, Agramunt, Ponts, Solsona
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Santuari de la Mare de Déu dels Munts, Monestir de Vallbona de les Monges.
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 3 és un dels projectes senderistes més ambiciosos de Catalunya. En el futur, tindrà un recorregut circular de més de mil quilòmetres amb inici i final a la ciutat de Lleida. Arribarà fins als Pirineus i transitarà per la majoria de les comarques de l’interior de Catalunya; abraçarà part de les demarcacions de Lleida, Barcelona i Girona. Actualment, el tram senyalitzat va des de Sant Joan de les Abadesses fins a Vallbona de les Monges.

El segment de GR 3 existent en l’actualitat recorre bona part del centre de Catalunya, des del Pirineu de Girona fins a la plana de Lleida, i passa per zones de muntanya, boscos, conreus i grans ciutats.

Aquest recorregut de 350 quilòmetres passa per zones d’interès natural com la serra de Castelltallat o els rius Ter, Llobregat, Segre i Sió. Les poblacions destacades són molt nombroses, com Manresa, Cardona, Solsona, Ponts, Agramunt o Tàrrega, entre d’altres. També hi ha importants exemples d’arquitectura religiosa, com els monestirs de Sant Joan de les Abadesses o de Vallbona de les Monges, o el santuari de l’Estany.

Precisament un d’aquests edificis històrics, el de Sant Joan de les Abadesses, marca l’inici de la ruta. A més de visitar un dels indrets de naixença de la nació catalana, també es pot enllaçar amb el GR 1, que segueix la vall del Ter.

El GR 3, per la seva banda, viatja cap al sud, supera la serra de Puig d’Estela, fa parada a Vallfogona de Ripollès i s’enfronta a la serra de Milany, a més de 1.500 metres d’altura. La vegetació en tot aquest espai és exuberant, caracteritzada per boscos frondosos.

La serra de Milany forma part d’un espai natural protegit d’orografia força accidentada, on sovintegen els torrents. Des d’aquí s’inicia un suau descens que, passant per Vidrà, condueix novament fins a la riba del Ter, a l’alçada de Sant Quirze de Besora. La vegetació de ribera pren protagonisme a les vores del riu.

En aquesta població, es creua el riu i es pren direcció oest tot guanyant novament altura per arribar fins al santuari de la Mare de Déu dels Munts. La zona és força abrupta i els ascensos i descensos són constants i repetits, en un entorn boscós.

Cap al centre de Catalunya

El camí torna a agafar direcció sud i passa per l’espai natural de la riera de Sorreigs, amb l’aigua com a protagonista, abans d’arribar a Sant Bartomeu del Grau. La següent parada important és al terme de l’Estany, on es pot gaudir de l’excepcional arquitectura romànica del santuari de Santa Maria de l’Estany. Des d’aquí s’ascendeix el puig Rodó (1.056 metres), en un tram compartit amb el GR 177.

Aquest cim ofereix una panoràmica esplèndida que, en dies clars, arriba fins als Pirineus. Tant el puig Rodó com altres zones pròximes formen part de l’espai natural protegit del Moianès. Aquesta subcomarca del centre de Catalunya té per capital històrica la vila de Moià, on s’arriba després d’un descens moderat.

Des de Moià, el sender salta a la comarca del Bages i ressegueix la riera de Marfà, en una zona boscosa de gran bellesa i aïllament. Cal notar que les espècies dels boscos d’aquesta zona ja s’acosten més a les típicament mediterrànies, amb els pins que són majoria.

A mesura que el sender s’acosta al nucli de Monistrol de Calders, guanya presència al sud el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, amb el cim del Montcau en primer terme. El camí, però, tomba cap a l’est, en direcció a Navarcles i el pla de Bages. Els boscos i la roca modelen interessants paisatges en un paratge d’orografia trencada replet de masies disseminades al llarg del recorregut.

Del Llobregat al Cardener

Després de creuar el Llobregat pel pont de Navarcles, entre el monestir de Sant Benet de Bages i la població de Sant Fruitós de Bages, el GR 3 es troba amb el GR 4, que segueix el curs del riu.

El sender penetra al terme de Manresa pel sector nord, i recorre el parc de l’Agulla amb el seu bonic embassament, així com els barris més septentrionals de la ciutat, fins a creuar el Cardener a l’alçada de Sant Joan de Vilatorrada. El pla de Bages, sobretot en la zona més pròxima a Manresa, està molt desenvolupat en l’àmbit residencial i industrial, tot i que els conreus del cereal també disposen d’extensions àmplies.

Els boscos de pi i alzina, alternats amb algun conreu de secà, configuren el paisatge a mesura que es manté la direcció oest fins a les espectaculars torres del castell de Fals. Allà, el sender comença a virar lleugerament a nord, sense que canviï la vegetació, per enfilar l’espai natural de la serra de Castelltallat.

Aquest indret boscós, d’intensa verdor i quasi deshabitat, respira una atmosfera màgica a mesura que es creua de sud a nord, passant pel nucli que li dóna nom i on es troba l’església romànica de Sant Miquel i un observatori astronòmic. Aquests són alguns dels paratges més interessants de tot el sender, tot i que els desnivells tant de pujada com de baixa són pronunciats.

El paisatge adquireix una fesomia decididament rural a partir de Saló, amb nombroses masies i conreus envoltats de boscos de pins fins arribar a la ciutat de Cardona. El conjunt monumental del castell i la col·legiata de Sant Vicenç rivalitzen amb la muntanya de sal —que es voreja en arribar a la ciutat— com a elements més destacats d’aquesta població històrica.

Prop del pont del Diable es torna a creuar el Cardener per continuar cap al nord, seguint el curs del riu. Una frondosa vegetació de ribera acompanya els caminants entre Clariana de Cardener i el pantà de Sant Ponç. A partir d’allà, amb un teló de fons format pel massís del Port del Comte i les serres del Verd i de Busa, els camps de blat i les mates de bosc prenen el relleu fins a les envistes de la ciutat de Solsona. La catedral és l’element definidor de la importància de la capital del Solsonès, on el GR 3 es creua amb el GR 7.

El riu Segre i la plana de Lleida

Seguint cap a l’oest, el camí s’acosta a la vall del Segre, a través de paisatges de gran bellesa formats per imponents pinedes, que s’alternen amb conreus i masos disseminats.

La carena de l’Obaga de les Finestres ofereix bones vistes dels Pirineus a la dreta. El barranc del Pinell és també un espai molt atractiu, que condueix fins al bonic poblet de Madrona. El paisatge manté l’interès i seu caràcter rural en creuar el serrat de Santes Creus. Aquesta zona és especialment rica en ermites romàniques, com la de Sant Miquel de Valldàries.

De seguida el sender arriba fins a la vila de Ponts, a la confluència dels rius Segre i Llobregós. El camí torna a agafar tendència al sud a mesura que s’acosta a la Depressió Central i la plana de Lleida.

Agramunt és la primera població que es troba a la comarca de l’Urgell. El Pilar d’Almenara ofereix unes vistes excepcionals d’aquesta zona de planes extensions de conreus solcada pel canal d’Urgell i el riu d’Ondara, que es troba amb el GR 3 a Tàrrega.

S’accedeix a la capital de l’Urgell pel turó de Sant Eloi, amb la seva ermita, i es deixa per la banda sud. El camí de Verdú es troba solcat de vinyes i sembrats, i a la fi aquesta població destaca pel seu castell i l’artesania de la ceràmica.

Els castells de Guimerà i Ciutadilla són talaies que fan de referència a les passes dels caminants per la vall del riu Corb, abans d’arribar a la població de Vallbona de les Monges. Aquest és el punt final del recorregut actual del GR 3, on es pot visitar el monestir cistercenc del mateix nom i enllaçar amb el GR 175.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos