Val d'Aran. Vista aèria de Beret, a prop de l'estació d'esquí alpí de Baqueira BeretVal d'Aran. Vista aèria de Beret, a prop de l'estació d'esquí alpí de Baqueira Beret

GR 211: Circular de la Val d'Aran

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Primavera, Estiu
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
93
Senyalització
Municipis de pas
Vielha e Mijaran
Marca Turística
Val d'Aran
Punts d'interès
Gorges d’Ermèr
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

La Val d’Aran és l’única comarca catalana orientada al vessant nord dels Pirineus. Es tracta d’una contrada on la natura es presenta magnífica, amb grans muntanyes de fins a 3.000 metres d’alçada, boscos, rius i rierols que conformen paisatges corprenedors. El GR 211 realitza un recorregut circular per aquestes terres, amb inici i final a la capital, la vila de Vielha. Aquest sender i les seves cinc variants són una opció molt completa per conèixer la vall, i alhora permet fer de nexe d’unió tant amb els senders transpirinencs espanyol (GR 11) com francès (GR 10). El riu Garona i els espais naturals de Marimanha, Sant Joan de Toran i les montanhes de Lés i Bossost són les principals referències paisatgístiques del sender.

Vielha és la capital de la Val d’Aran i el punt de partida del GR 211, conegut com el Sender Circular de la Val d’Aran. El recorregut comença resseguint el curs de la Garona aigües avall per la riba dreta. Aquest riu és l’eix vertebrador de la comarca i l’únic riu català que vessa les aigües a l’Atlàntic després de creuar mig França.

El camí s’allunya de l’aigua abans de sortir del nucli urbà i evita la zona industrial del nord de Vielha. En canvi, s’enfila lleugerament pels vessants dels turons que emmarquen la ciutat i, a mitja alçada i entre boscos, continua fins al poble de Vilac i encara més amunt fins al petit llogarret de Mont.

Des d’allà inicia un descens fins al barranc de Montcorbau i el poblet del mateix nom. Seguint el curs del barranc, arriba fins a Betlan i des d’allà a Aubèrt, altra vegada a la riba dreta de la Garona. Es tracta de pobles petits i autèntics, on la pedra fosca és la base de l’arquitectura tradicional. Els circuits turístics no s’aturen en aquests indrets, de manera que recórrer-los a peu és la millor manera d’endinsar-se en el caràcter aranès.

Seguint el curs de la Garona

El GR 211 continua resseguint la Garona, i no per casualitat. La gran majoria de pobles de la vall s’aboquen al riu, que sempre ha estat la principal via de comunicació a través d’aquest territori. Així, doncs, la vegetació de ribera té una part de protagonisme a les zones més pròximes al riu, mentre que els boscos i els prats queden uns metres més enllà.

El camí continua passant pobles i poblets, com Arròs i Begós, fins arribar a Vilamòs, després de dur a terme una pujada moderada superant els 1.208 metres del malh de Santa Bàrbara. Cal mantenir l’alçada i continuar travessant boscos i prats fins a Arres, on es torna a davallar fins a la Garona deixant enrere el malh de Meidia.

En aquest punt de la Garona, es concentren tres càmpings i cal creuar a la riba esquerra del riu pel pont que hi ha fins al petit nucli d’Era Bordeta. Aquí neix la variant GR 211-1, que ressegueix la Garona aigües amunt, sempre per la riba esquerra, passant per Es Bòrdes, Vielha, Escunhau i Arties fins a retrobar-se amb el sender original a Gessa.

El sender principal segueix una pista paral·lela a la Garona que, des d’Era Bordeta, recorre un quilòmetre escàs fins al pont del pas deth Lop, on cal tornar a canviar de riba. A ponent, s’estén l’espai natural d’Eth Portilhon, fronterer amb França.

Muntanyes i boscos de Lés i Bossost

A partir d’aquest punt, el sender no abandona la riba de la Garona durant força quilòmetres. Per tant, el camí és força planer i còmode, a través d’un paratge de vegetació de ribera, algun bosc i algun prat o conreu. D’aquesta manera, s’arriba fins a Bossost i encara després a Lés, les dues grans poblacions araneses del sector nord-occidental de la vall, més influït per la proximitat de França.

A Lés hi neix la variant GR 211-2, que torna a creuar el riu per un dels ponts del poble i se n’allunya per un corriol ascendent que recorre una part de l’espai natural de les Montanhes de Lés e Bossost. Passa pel poble de Bausén, el municipi més septentrional de Catalunya, i arriba fins a la zona d’Eth Dossic, travessant diversos rius i torrents. I és que l’aigua és un element característic d’aquesta part del país. El camí torna a passar per Bausén i es retroba amb la Garona i el GR 211 a l’alçada del pont dera Lana, un parell de quilòmetres aigües avall de Lés.

Des de Lés, el riu Garona està protegit especialment dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, amb la denominació d’Arribèra deth Garona. En aquest paratge, el camí creua el pont de Pontaut per enfilar-se cap al poble de Canejan. El sender abandona definitivament la Garona per endinsar-se en un paratge que s’anirà transformant a poc a poc en alta muntanya a mesura que guanyi altitud.

Alta muntanya aranesa

L’ascensió s’efectua per la vall del riu de Toran, a través d’una pista que discorre a certa alçada sobre aquest curs i passa pel petit nucli de Porcingles abans d’arribar a Sant Joan de Toran. Aquest és l’últim nucli de població que trepitja el sender en força quilòmetres al llarg de la travessa del nord. Després del poblet, el sender s’endinsa a l’espai natural de Sant Joan de Toran, que s’estén a partir del refugi dera Honderia.

Els boscos van perdent importància a mesura que el camí guanya alçades superiors als dos mil metres. El sender segueix un corriol que continua remuntant el riu de Toran, tot passant per les impressionants gorges d’Ermèr. Després d’una llarga corba del riu a sota mateix del tuc de Crabèra (2.630 metres), el camí enfoca direcció sud, cap a un coll adjacent al tuc des Crabes (2.377 metres).

Al refugi dera Honderia neix la variant GR 211-3, que accedeix a aquest coll del tuc des Crabes per un camí més directe i abrupte, s’enfila a la sèrra de Bedreda i visita els llacs de muntanya de la capçalera del gotèr de Bedreda, un torrent que neix a l’estany del mateix nom. Ben a prop, hi ha també el lac deth Potz.

Un cop deixat enrere l’últim coll, els boscos desapareixen del paisatge, que esdevé una vasta extensió de roca i herba. El corriol passa a prop de la pica Palomèra (2.460 metres) i continua cap a l’est per una zona d’antigues explotacions mineres fins el Planèth deth Pas Estret, ja dins l’espai natural de Marimanha. Els camins són aquí més amples i evidents, tot i que es mantenen clarament per damunt dels dos mil metres, a mesura que es passa pel plan de Tor.

De tota manera, el sender abandona aquestes zones planes i les valls que condueixen als sectors baixos de la Val d’Aran per tornar a ascendir cap al nord, en una dura pujada cap al lac de Montoliu, que té el tuc de Maubèrme (2.880 metres) com a teló de fons. El GR 211 assoleix en aquest tram les cotes més elevades, que coincideixen amb el cim del tuc der Òme, de 2.703 metres d’alçada. El panorama d’alta muntanya és sensacional, amb imponents cims, llacs alpins i els vessants coberts de l’herba dels prats o de vegetació escassa adaptada a les condicions extremes de l’indret.

Plan de Beret

Després de passar el tuc der Òme, cal superar encara el sarrat Blanc per arribar a les mines deth Horcalh i iniciar el descens de forma molt gradual. Per fer-ho, cal resseguir el curs de la ribèra d’Òrla. Els boscos tornen a aparèixer progressivament a mesura que el corriol perd altura. Després de les fonts del riu de l’Horcalh, aquest serà el curs que caldrà seguir fins al gran plan de Beret, on neix la Noguera Pallaresa.

Aquest indret té una màgia especial, sobretot al petit i encantador nucli de Montgarri. A més, els vessants de les muntanyes que van a parar a Beret estan equipats amb els remuntadors de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i fan les delícies dels amants de l’esquí durant l’hivern.

El camí transita durant una part del fort descens des de Beret per l’asfalt de la carretera C-142b, tot i que se’n desvia per una pista abans d’arribar al nucli de Baqueira. Aquesta pista condueix fins a l’encisador poblet de Bagergue. El riu Unhòla, afluent de la Garona, mena llavors fins a la població veïna d’Unha i encara fins a Gessa, on es troba amb el gran riu aranès.

A Unha hi neix la variant GR 211-4, que uneix aquest sender amb el GR 11 després d’uns divuit quilòmetres de recorregut cap al sud-est. Primer creua les poblacions de Salardú i Tredòs, on passa a l’altra banda del riu de Ruda, que segueix aigües amunt i s’endinsa en el paratge natural de Naut Aran. La val de Ruda porta fins a l’espai natural perifèric al Parc Nacional d’Aigüestortes, concretament al circ de Saboredo. Allà es poden veure diversos llacs d’alta muntanya, fins que s’arriba al port de Ratera de Colomèrs, on s’enllaça amb el GR 11.

Cal recordar també que a Gessa hi neix la variant GR 211-1, que permet resseguir la Garona per la riba esquerra durant un llarg tram. El sender principal, tanmateix, segueix la riba dreta del riu, aigües avall fins a Vielha, per una zona molt còmoda de prats i conreus.

Finalment, a Vielha hi neix la variant GR 211-5, que puja paral•lela a la carretera que enfila el túnel de Vielha. De fet, arriba fins al port de Vielha, quasi a 2.500 metres d’altitud per endinsar-se a l’espai natural de la capçalera de la Noguera Ribagorçana i arribar a l’Espitau de Vielha, just a la boca sud del túnel de Vielha, on connecta també amb el GR 11.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos