Pantà de Sau al capvespre  (Servicios Editoriales Georama)Pantà de Sau al capvespre (Servicios Editoriales Georama)

GR 210: Camí Vora Ter

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Història
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
61
Senyalització
Municipis de pas
Montesquiu, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Antiga fàbrica Gallifa
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El projecte del GR 210, conegut també com a camí Vora Ter, va néixer l’any 2002 amb l’ambiciós objectiu de resseguir el curs del riu Ter des del seu naixement als Pirineus orientals fins a la desembocadura a la Mediterrània. Quan el sender estigui completat, enllaçarà la zona d’alta muntanya d’Ulldeter amb la Costa Brava a Torroella de Montgrí, travessant paratges naturals de la mar, plana i la muntanya.

Els paisatges i indrets pels quals passa són de gran interès, com el parc del Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el pantà de Sau, amb el Collsacabra i les Guilleries a banda i banda. Densos boscos, cingleres i la plana de Vic serveixen de teló de fons d’aquest tram del riu Ter i del GR 210.

El punt de partida del tram actual del camí Vora Ter comença a la Farga de Bebié, colònia tèxtil d’importància històrica pel que fa a l’evolució industrial de Catalunya. Seguint el curs del Ter aigües avall, el camí s’endinsa al parc comarcal del Castell de Montesquiu. A l’esquerra de la marxa es troben els que són, sens dubte, els paisatges més verges i interessants, amb la gran extensió corresponent a l’espai natural de les serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt.

El castell de Montesquiu (segle XIII) es troba envoltat per una finca fantàsticament preservada i entapissada de boscos de roures i pins. El camí passa per l’aparcament del castell i continua riu avall fins a l’estació de tren de Sant Quirze de Besora. En aquesta població, es pot enllaçar amb el GR 3. Les marques de tots dos senders guien conjuntament a la sortida sud del poble, deixen enrere una zona de fàbriques i creuen el pont sobre la riera de la Foradada.

En aquest punt, als contraforts occidentals de la serra de la Cogulera, el GR 3 es desvia cap a llevant, mentre que el GR 210 continua resseguint el Ter cap al sud. El camí Vora Ter voreja els límits de la serra de Bellmunt i continua sempre pels senders més propers al curs del riu. Les vies del tren i algun bosc són elements que acompanyen els caminants en aquest tram de meandres capriciosos que menen les aigües cap al sud, davallant en direcció a la plana de Vic.

Patrimoni industrial

El riu Ter és, en aquesta zona, un testimoni clar de la tradició industrial del país. La central elèctrica de Can Pericas i les colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca són els exemples que ho demostren. Així les coses, s’arriba a la vila de Torelló, on cal creuar el Ter i seguir camí cap al sud amb el riu a l’esquerra a través de les hortes de Conanglell. Les granges que es troben en aquesta zona són només una mostra de l’important sector ramader d’aquesta comarca, que elabora alguns dels embotits més afamats de Catalunya.

No obstant això, el patrimoni industrial continua present en indrets com la Colònia Lacambra o l’antiga fàbrica Gallifa, última referència abans d’arribar a la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, al peu de la carretera C-17. Al sud de Sant Hipòlit, al petit nucli de la Gleva, el Ter inicia un pronunciat meandre que canvia la tendència sud del riu per dirigir-se cap a llevant sense deixar de presentar giragonses contínues. La vegetació de ribera i diversos canals són els trets del paisatge a mesura que el camí travessa la Colònia Rossinyol i arriba a la població de Manlleu, la més gran del GR 210.

El pantà de Sau

Sortint de Manlleu, cal superar un desnivell fins a la urbanització del Serrat del Vicenç i virar posteriorment cap a l’oest per ficar-se a la part interior del tancat meandre del Gelabert. Aquest és un indret molt apreciat pels amants de la pesca. La vegetació de ribera, amb una interessant pollancreda, i la tranquil·litat que es respira a les cases de pagès, granges i camps de conreu que l’envolten el fan un espai força atractiu.

El Ter (i amb ell, el GR 210) continua cap a l’est i, després de passar pels plans del Coll, arriba a la vila de Roda de Ter. Allà, cal creuar el riu pel pont Vell i seguir-ne el curs per la riba dreta. Diverses rescloses apaivaguen la força del riu en aquest tram. Poc més endavant, un meandre que dibuixa un revolt molt tancat fa que el Ter s’allunyi del sender. El camí posa direcció cap a l’espai natural de les Guilleries, guanya alçada i deixa enrere la plana de Vic.

La vegetació de ribera i els camps de conreu comencen a alternar-se en aquest punt amb els primers boscos, que, més endavant, acaben convertint-se en els protagonistes. Una intensa ascensió condueix fins al coll de Passarella i després torna a davallar per acostar-se novament al curs del riu i seguir-lo fins a Fussimanya. Més endavant, una altra forta pujada confirma que el terreny pel qual es mou el sender és ara molt més trencat i abrupte, i coincideix amb l’entrada a l’espai natural de les Guilleries i l’arribada al parador de Sau.

A partir del parador, el riu Ter s’eixampla al pantà de Sau i cal seguir una pista que en ressegueix la riba meridional. Uns quilòmetres més endavant, a la zona de les Tallades, el GR 210 conflueix amb el GR 2 i conjuntament es dirigeixen fins a la presa del pantà, passant pel poble de Sant Romà de Sau.

Amb les vistes dels cingles de Tavertet a l’altra banda del riu, s’acaba el tram actual del GR 210. Es preveu que amb el temps arribi a creuar les Guilleries en direcció a llevant i, després de passar per la ciutat de Girona i l’espai natural de les Gavarres, s’endinsi en el Baix Empordà i arribi a la desembocadura del riu, coneguda com la gola del Ter, davant per davant de les illes Medes i sota el massís del Montgrí.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos