La Seu i el casc antic des del Castell de La Suda  (Miguel Raurich)La Seu i el casc antic des del Castell de La Suda (Miguel Raurich)

GR 192: Camí del Vent

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
100
Senyalització
Municipis de pas
Cassà de la Selva, Amposta
Localitats pas
Mont-roig
Marca Turística
Terres de l'Ebre
Punts d'interès
Ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 192, conegut també com a Camí del Vent, va ser concebut com una variant del GR 92 i, de fet, té un recorregut paral·lel a aquest altre sender. Està senyalitzat des de l’any 1996 i uneix Cambrils amb Amposta per l’interior de la demarcació de Tarragona. Els cent quilòmetres del seu itinerari recorren interessants espais naturals, com les muntanyes de Vandellòs o les serres de Cardó - el Boix, a més d’arribar fins a la mateixa riba del riu Ebre. El nom de Camí del Vent li ve donat per la intensa presència d’aquest element en diversos indrets del recorregut, especialment a la zona del Perelló, on uns quants parcs eòlics són testimonis d’aquesta realitat.

Cambrils és una ciutat eminentment marinera i turística, amb platges boniques i un actiu port pesquer. És una de les viles més bullicioses de la Costa Daurada, uns quinze quilòmetres al sud de Tarragona. A Cambrils, el GR 192 conflueix amb el GR 92, que ressegueix tota la costa catalana.

El GR 192 surt de Cambrils cap a l’interior, seguint la riera d’Alforja a través de camps de conreu i creuant per sota diverses carreteres importants. El camí arriba fins a l’alçada del Parc de Samà, situat a quatre quilòmetres de la vila. Es tracta d’un majestuós jardí històric que conserva el sabor romàntic de l’època colonial.

Allà, el sender pren direcció a ponent a través d’àmplies zones de conreus dedicades a l’olivera i la fruita seca, fins arribar a la vila de Mont-roig del Camp. No cal dir que tot aquest terreny és força planer i molt còmode de caminar. A Mont-roig del Camp, el panorama varia lleugerament. Les marques blanques i vermelles del sender posen rumb als turons que es veuen al nord-oest, on s’arriba en un moderat ascens a través de boscos de pins. El premi és excepcional quan s’arriba a les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon, teatralment encimbellades dalt d’un turó amb parets tallades a pic sota els seus peus. Esdevenen magnífics miradors del Camp de Tarragona.

La muntanya tarragonina

La demarcació de Tarragona és sobretot coneguda per les platges i la línia costanera, però el cert és que també disposa d’interessants espais naturals de muntanya mitjana. El camí recupera la tendència natural cap al sud-oest i comença a endinsar-se en un paratge més muntanyós. Els vessants més abruptes estan ocupats per boscos de pins i alzines, els barrancs ofereixen una vegetació de ribera més exuberant i les planes són el territori dels pagesos i els seus conreus d’oliveres i fruits secs.

Contínues però moderades pujades i baixades condueixen fins a la vila de Pratdip, amb el seu orgullós castell com a principal referència arquitectònica. L’entorn natural que l’envolta, als límits de l’espai natural de la serra de Llaberia, contribueix a dotar l’escena de certa èpica. Des de Pratdip, el camí davalla paral•lel a la carretera T-311 fins a l’ermita de Santa Marina.

A la mateixa ermita, neix la variant GR 192-1, que, després de superar el coll de Santa Marina, davalla ràpidament fins a la vila de Vandellòs. Allà, inicia una forta pujada pel vessant de les muntanyes de Vandellòs i torna a baixar per arribar fins al llogarret de Gavadà. El curs de diversos barrancs condueix el descens des de Gavadà per l’altre vessant de la muntanya, fins arribar a trobar-se novament amb el sender principal al barranc de Senén.

El sender principal, mentrestant, supera la serra de Santa Marina pel coll Presó, més al sud que la seva variant. Des d’allà, baixa fins al petit nucli de Masboquera, on creua la carretera C-44 i comença l’ascensió a les muntanyes de Vandellòs passant pel despoblat de Castelló. L’ascens continua fins a la zona anomenada los Dedalts de Vandellòs, una zona ventada de muntanya mitjana (uns 600 metres), amb vegetació escassa. El camí va a buscar la carena de les moles del Taix i continua pujant fins arribar al cim de la tossa de l’Alzina (697 metres).

De l’altre vessant, es comença a carenar la serra de la Mar, que es deixa per anar a buscar el curs del barranc de Senén en una baixada molt pronunciada. El mateix barranc, amb les vores ocupades per vegetació de ribera, condueix fins a la plana del Baix Ebre.

Molins de vent

Un cop a la plana, on els conreus tornen a guanyar protagonisme al bosc, el camí agafa rumb a l’oest i deixa la tendència sud que mantenia. Al davant es poden apreciar clarament una gran quantitat d’aerogeneradors instal•lats en diversos turons. Són els parcs eòlics que aprofiten el fort vent que acostuma a bufar als voltants del Perelló, la població més pròxima. El sender passa a tocar d’un d’ells.

El camí fa curtes pujades i baixades fins que es creua amb la carretera TV-3022, quan torna a la direcció sud-oest i comença l’ascensió a la serra del Boix, dins l’espai natural de les Serres de Cardó - el Boix. La vegetació és boscosa i el relleu, molt trencat per diversos barrancs. Les coves i els avencs són elements habituals en aquestes contrades, com es pot comprovar a la balma de Cabrafreixet, per la qual es passa. La pujada és constant fins que s’assoleix la punta de les Moles (793 metres), amb bones vistes del litoral més meridional de la Costa Daurada i el delta de l’Ebre.

Descens cap a l’Ebre

Des de la punta de les Moles, ja només cal baixar per anar a buscar el curs de l’Ebre. Encara dins de l’espai natural de les Serres de Cardó - el Boix, el camí passa ben bé per dins del parc eòlic del Baix Ebre, on es poden observar els enormes aerogeneradors de ben a prop i escoltar el seu brunzit energètic.

En el trànsit final cap al sud, el camí passa a pocs quilòmetres de la ciutat de Tortosa, però sense arribar a acostar-s’hi. A les envistes d’aquesta població, cal superar una última petita pujada a la creu de Collredó (380 metres). Després, només cal vorejar els colls de Santa Catalina per agafar la pista que corre paral•lela al barranc del Pont Trencat i arribar fins a la riba de l’Ebre a l’alçada de Camp-redó. Allà, el GR 192 conflueix amb el GR 99, el Camí de l’Ebre.

Amb aquest altre sender, es voreja el riu Ebre seguint les seves aigües pel marge esquerre fins arribar al pont penjant d’Amposta, que cal creuar per assolir el punt final del GR 192. Aquí, el sender es torna a trobar amb el GR 92.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos