Monestir de Santa Maria de Serrateix. Monestir de Santa Maria de Serrateix.

GR 179: Ruta dels Maquis

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Història
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
61
Senyalització
Municipis de pas
Berga
Marca Turística
Pirineus
Punts d'interès
Serrat dels Tres Hereus
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí s’inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral•lel al riu Llobregat, però a certa distància. El paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està entapissat de boscos espessos.

El santuari de Queralt és el punt de partida del GR 179. Es troba estratègicament situat en un entorn natural atractiu, encimbellat a la serra de Queralt i amb unes vistes excepcionals de la plana central de Catalunya. Des d’aquí es pot repassar el camí que queda per davant. A més, al santuari de Queralt es pot enllaçar amb el GR 107, el Camí dels Bons Homes, que també comença aquí.

Des d’aquest punt, el sender davalla cap a la vila de Berga pel camí tradicional que uneix aquests dos punts. Berga és capital de comarca i també el lloc on va néixer Marcel•lí Massana, àlies Panxo. Aquest guerriller va protagonitzar nombroses accions al Berguedà, així com al Vallès i el Solsonès, i va liderar un petit grup d’homes fidels fins l’any 1950, quan va decidir abandonar la lluita armada.

El sender segueix en tot moment direcció sud. En aquests primers trams, travessa la plana que envolta la ciutat de Berga fins al petit nucli de Graugés. Aquí, el GR 179 conflueix amb el GR 1; ben a prop hi ha el petit i curiós estany de Graugés. El camí torna a adoptar una clara tendència ascendent quan el terreny és més accidentat, a l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus. Dalt del cim del serrat dels Tres Hereus, s’hi troba un jaciment iberoromà del segle I a. C.

El vessant sud d’aquesta elevació condueix directament fins a la vila de Casserres. Allà, cal seguir una pista asfaltada que surt del poble en direcció sud-oest i guanya alçada progressivament fins atènyer el coll de Ralic, a la carena del serrat dels Pinyers. Aquesta zona defineix com cap altra del recorregut l’entorn accidentat, ple de rieres i barrancs, amb una vegetació espessa i força humida de boscos.

Així les coses, i després de creuar la riera de Merola, el GR 179 arriba a l’església de Sant Joan de Montdarn, on es pot enllaçar amb el GR 176, conegut com la Ruta de les Ermites Romàniques. El camí continua decidit cap al sud, per la costa de Vilanova i prop del cim del Montbordó. Segueix un tram de la carretera BV-4235 i agafa el trencall cap al poble de Serrateix.

Una carretereta ben recta travessa sembrats i boscos fins a les envistes de la vila veïna de Castelladral. Des d’allà, un altre camí amb rumb a ponent creua la riera de Sant Cugat fins al lloc de Sant Cugat del Racó, on s’alça una altra de les esglésies unides pel GR 176.

El GR 179 continua cap al sud superant el serrat de la Muga per tornar a trobar el curs de la riera de Sant Cugat. Aquesta riera condueix fins a Santa Margarida de Viladepost del Puig, situada al peu de la carretera BP-4313, entre Súria i Balsareny. En aquest punt neix la variant GR 179-1, que es dirigeix al sud creuant el bosc d’Argençola, lleugerament més a ponent que el sender original, que segueix un camí més directe fins a Castellnou de Bages.

Altre cop rieres, boscos i turons marquen el terreny, accidentat i difícil. Aquests van ser els topalls on va passar els últims dies un dels maquis més llegendaris, Ramon Vila, també conegut com a Caracremada o Peusllargs. Ell tot sol va dur de corcó les forces de la Guàrdia Civil durant anys. De fet, la seva és la història de l’últim maqui que es va mantenir en actiu plantant cara al franquisme, ben bé fins que va morir l’any 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages. El cementiri d’aquest municipi acull avui dia un memorial sobre la figura d’aquest combatent.

A partir de Castellnou de Bages, la resta del camí és en clar descens. Les urbanitzacions residencials i els boscos són els testimonis dels primers trams, mentre que els conreus guanyen protagonisme amb el pas dels quilòmetres. El sender passa per la vila de Santpedor, població natal del Timbaler del Bruc, un altre personatge de llegenda que va cobrar fama per la seva actuació durant la Guerra del Francès (segle XIX).

Santpedor és la porta d’entrada al Pla de Bages, una gran plana amb la ciutat de Manresa com a centre. S’arriba a la capital de la comarca del Bages pel costat nord, travessant el parc de l’Agulla i el famós camí de la Sínia. Allà, el GR 179 pot enllaçar amb el GR 3. El sender acaba actualment a Manresa.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos