Carretera d'accés amb l'església al fons Carretera d'accés amb l'església al fons

GR 177: Ronda del Moianès

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
109
Senyalització
Municipis de pas
Castellterçol, Monistrol de Calders
Marca Turística
Costa Barcelona
Punts d'interès
Castell de Calders
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El Moianès és una comarca catalana circumscrita a l'altiplà homònim. Alguns dels seus paratges més emblemàtics es troben protegits dins l'espai natural comú del Moianès. El GR 177, conegut també com a ronda del Moianès, és un itinerari circular d'uns 109 quilòmetres que enllaça els nuclis de població principals de tots els municipis que formen part del Moianès i permet conèixer d'una manera directa els atractius naturals i històrics d'aquesta part de la Catalunya central. L'extrem sud-occidental del sender transita pels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb paisatges de gran bellesa. La capital d'aquesta subcomarca és Moià, punt de partida i final del sender.

Moià és la vila més gran del Moianès i la seva capital històrica. El GR 177 té el punt de partida al nucli, on es poden visitar diversos museus i les interessants Coves del Toll. De tota manera, en ser un itinerari circular, qualsevol punt pel qual passi pot esdevenir un bon indret de sortida. A Moià es pot enllaçar amb el GR 3.

Cal sortir de Moià per la carretera N-141 en direcció a Manresa. Aviat, però, s'ha d'abandonar l'asfalt cap al sud per passar al costat d'un camp de golf i continuar per un camí força planer fins a la bassa de Serramitja. Allà, el camí davalla ràpidament cap al curs de la riera Golarda, fins arribar al lloc de la Coma. Cingles, roques i barrancs acompanyen l'ascensió del serrat de la Tirolena. La pujada es manté moderadament intensa fins arribar al poble de Calders.

A Calders, cal destacar les excepcionals vistes que s'hi poden obtenir tant de les muntanyes del nord (Cadí o rasos de Peguera) com del pla de Bages o el cim del Montcau. I, ben a prop, el turó sobre el qual s'aixequen les restes de l'antic castell de Calders, gairebé encerclat per un meandre tancat del riu del mateix nom. El sender passa pels mateixos peus del castell, després d'haver deixat enrere un mirador de panoràmiques interessants situat una mica per sota de l'N-141.

Cal seguir durant una estona el curs del riu Calders, fins a desviar-se per un camí paral·lel al torrent de Bellveí. Aquest camí condueix fins a Sant Pere Màrtir, on conflueix altra vegada amb el GR 3. Conjuntament, les marques vermelles i blanques davallen fins al nucli de Monistrol de Calders, situat ben a prop.

Amb vistes al Montcau

Monistrol de Calders és un dels pobles d'accés al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac pel costat nord. Les vistes sobre el cim del Montcau són d'una gran bellesa, en un entorn natural que es manté força salvatge i agrest. Aquestes vistes són permanents en el tram següent de GR 177, que vira cap al sud-est fins al poble de Granera. Aquest sender presenta un desnivell de certa importància, ja que supera la carena que separa les comarques del Bages i el Vallès Oriental.

Granera també disposa d'un castell interessant, a més d'oferir unes vistes especta¬culars. Aquest és el punt més meridional de tot el GR 177, que canvia de tendència per dirigir-se ara cap al nord i l'oest. El camí davalla tranquillament fins a la Sala de Sant Llogari, a la riba de la riera del Marcet, tot creuant boscos de gran bellesa.

La riera del Marcet serveix de guia una estona, fins que es canvia per la propera riera de Vilanova. El camí que ressegueix aquesta riera condueix fins al poble de Castellterçol. En aquest nucli neix la variant GR 177-2, que talla el sender principal i arriba a Castellcir després de passar per la masia d'Esplugues a través d'un paratge encantador que ressegueix la riera de Fontscalents.

El GR 177 surt de Castellterçol pel sud, passant pel costat del castell. El camí torna a enfilar-se en direcció al serrat de les Pedres, tot i que no hi arriba. A l'alçada de Sant Julià d'Úixols, gira cap a llevant per assolir el collet dels Termes i baixar cap a Sant Quirze Safaja.

Un petit embassament als afores de Sant Quirze Safaja marca l'inici de la riera que cal remuntar durant una estona. Quan el camí creua la riera, comença una pujada intensa a través de boscos fins arribar a Castellcir. Allà arrenca una pista ampla i planera que permet agafar aire una altra vegada per seguir el camí del nord a través de la carena, fins a Santa Coloma Sasserra primer i Collsuspina després.

Cal creuar la carretera N-141 sortint de Collsuspina i seguir cap al nord deixant a l'esquerra el cim del grony de l'Oller, de més de mil metres d'alçada. Més endavant, a l'alçada del Mas Naolard, es deixa a la dreta el turó de Bellver, també de més de mil metres i on es troba l'església romànica de Sant Cugat de Gavadons.

El cim més alt del Moianès

A partir d'aquí, el camí s'enfila i travessa diversos colls, com el de Bolederes, el d'Herbaprima i el collet de Mas Güell. En aquest collet, el GR 177 es torna a trobar amb el GR 3; conjuntament, inicien l'ascensió del puig Rodó (1.056 metres), el cim més alt del Moianès. L'ascensió és fàcil, seguint una pista que després davalla carenant el serrat de l'Horabona fins arribar a la població de l'Estany, on es troba l'impressionant monestir de Santa Maria de l'Estany.

Deixat enrere el poble, el GR 177 se separa de les marques del GR 3 per escometre l'ascensió de la serra de l'Estany pel collet de les Llebres. El camí vira novament cap a ponent i s'endinsa en una de les zones protegides dins l'Espai d'Interès Natural del Moianès. Davallant pel vessant occidental d'aquesta serra, es pot enllaçar amb el GR 176, la Ruta de les Ermites Romàniques, a través de la variant GR 176-2, que condueix fins a Santa Maria d'Oló.

Una mica més endavant, el GR 177 arriba fins al lloc dels Rojans, d'on parteixen les variants GR 177-2, fins a Sant Joan d'Oló, i la GR 177-1, que escurça el camí enllaçant directament amb la vila de Calders sense passar per Moià.

En tot cas, el sender principal tomba cap a l'est als Rojans i se'n va a buscar el curs del riu Sec, passant per l'ermita de Sant Vicenç de Vilarassau, situada al costat d'una masia gòtica. Després del molí del Perer, i de superar desnivells de certa importància, el camí enfila ja directament cap a Moià, punt final del GR 177.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos