Església de Sant Cugat del Racó  (Servicios Editoriales Georama)Església de Sant Cugat del Racó (Servicios Editoriales Georama)

GR 176: Ruta de les Ermites Romàniques

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Arquitectura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
80
Senyalització
Municipis de pas
Cardona, Navàs
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Sant Esteve del Pujol de Planès
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 176 es configura com un gran cercle entre les poblacions de Navàs i Puig-reig, que permet enllaçar la visita de més de vint esglésies i petites ermites al llarg del recorregut. Així, doncs, aquesta Ruta de les Ermites Romàniques és una manera excel·lent de conèixer bastants exemples d’estil romànic i, alhora, l’entorn natural d’una part del centre de Catalunya.

El riu Llobregat és l’eix vertebrador d’aquesta zona, amb un relleu accidentat i abrupte confegit a partir de diversos torrents i rieres que aboquen les aigües al riu. La vegetació que hi predomina són els boscos de pins, així com els camps de conreu dedicats al cereal.

El punt de partida del GR 176 és al centre de la vila de Navàs. Cal emprendre direcció a ponent i pujar de seguida els cent metres de desnivell del pla de les Bruixes, per davallar tot seguit fins al curs de la riera del Mujal. Després, comença la primera ascensió de certa consideració a través del serrat de Ca l’Agustí, d’uns 200 metres de desnivell i que ofereix els dos primers temples. Santa Maria de les Esglésies (segle X) i Sant Cugat del Racó (segle X), situada dalt d’un turó enmig d’un prat.

El camí continua amb tendència cap a l’oest a mesura que baixa lleugerament fins a la riera de Sant Cugat i després torna a pujar fins gairebé els 700 metres sobre el nivell del mar del cim del Castellot. Allà hi ha el petit llogarret de pedra de Castelladral, amb l’església parroquial de Sant Miquel. Aquest edifici originari del segle XI va experimentar reformes intenses durant el segle XVII.

El descens per ponent de Castelladral és força directe fins al fons de la riera d’Hortons. Allà, continuant cap a l’oest, s’inicia un suau però sostingut ascens pel vessant de l’obaga Negra, un bosc dens i humit a prop del nucli de Valldeperes, situat a la riba de la riera del mateix nom. En aquest petit lloc, es troba l’església de Santa Fe (segle XII). També a Valldeperes neix la variant GR 176-1, que condueix fins a Cardona (a vuit quilòmetres de distància) per enllaçar amb el GR 3.

Camí del nord

Des de Valldeperes, el camí vira cap al nord per anar a buscar la riera de Navel i el poblet homònim, on es troba l’església de Sant Vicenç. Aquest temple, construït al segle XII, es troba al peu de l’antic camí ral entre Cardona i Serrateix. Des del poble, cal superar l’anomenat serrat de Navel i continuar cap al nord fins al Pujol de Planès, un altre llogarret als afores del qual es troba l’església de Sant Esteve.

Sant Esteve del Pujol de Planès es troba dins l’espai natural protegit de la riera de Navel. Es tracta d’un indret de vegetació de ribera de gran bellesa i un dels espais més atractius de tot el GR 176. El camí creua la riera, surt de l’Espai d’Interès Natural i puja per un corriol fins a l’ermita de Sant Martí de Balaguer (segle XII). Només un quilòmetre més enllà, s’hi troba la més important església de Sant Joan de Montdarn, que va ser construïda en el segle X, tot i que l’aspecte actual respon a les ampliacions que s’hi van fer l’any 1784.

El camí transcorre, en aquesta zona del Berguedà, per suaus vessants de turons ondulats, a mesura que s’acosta al llit del Llobregat. Abans d’arribar-hi, però, cal creuar la riera de Merola i passar per les esglésies de Sant Miquel de Fonogedell (segle XI), Sant Sadurní de Fonollet (segle XIII) i arribar al punt més septentrional de la ruta. En aquell indret, i a un parell de quilòmetres l’una de l’altra, es poden veure les esglésies de Sant Marçal de la Serra i de Sant Joan Degollat.

El riu Llobregat

Des d’aquesta última església, cal posar rumb al sud, seguint paral•lels el curs proper del Llobregat fins a la vila de Puig-reig. A la segona gran població de l’itinerari es troba l’església parroquial de Sant Martí (segle XII), que va ser l’església de l’antic castell de Puig-reig.

Cal creuar el Llobregat pel pont que hi ha a prop de la masia Periques, que va ser una fortalesa dels templers. En aquest paratge també es troba l’església de Santa Maria de Periques, dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada des del segle XI sota el nom de Sant Julià de la Garriga.

Els boscos del marge de llevant del Llobregat són el paratge pel qual transita el sender fins a l’ermita de Sant Andreu de Cal Pallot. Des d’aquest indret, el camí torna a guanyar alçada decididament cap al paratge de Pinós, a través de l’obaga del Ginebret. En aquest bosc tancat i en plena ascensió, el GR 176 coincideix amb el GR 4, amb què comparteix un bon tram. Conjuntament, arriben fins a l’església de la Mare de Déu de Pinós, construïda en el segle XI amb importants modificacions durant el segle XIX.

El camí encara puja una mica més, fins a l’església parroquial de Sant Pau de Pinós, amb un aspecte marcat per les modificacions introduïdes en el segle XVII. El terreny es torna ondulat i més fàcil de caminar en el trànsit cap al sud, passant per Sant Amanç de Pedrós (segle XII), la baga de les Valls i les esglésies de Sant Jordi de Lloberes (segle XIII) i Sant Miquel de Terradelles (segle XII).

A partir d’aquí i fins al final del GR 176, el camí manté una tendència descendent continuada, i ressegueix les aigües del riu Cornet. Els conreus i els boscos s’alternen en aquesta zona fins a l’església de Santa Maria de Cornet (segle XII). Allà, el GR 176 i el GR 4 se separen novament, alhora que neix la variant GR 176-2, que enllaça amb el GR 177 a Santa Maria d’Oló, uns divuit quilòmetres a llevant.

L’últim tram del sender té direcció oest fins a Navàs, i passa pel lloc de l’ermita de Santa Susanna de l’Abellar de Baix (segle XII).

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos