Pati del claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona.  (Imagen M.A.S.)Pati del claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona. (Imagen M.A.S.)

GR 175: Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Arquitectura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu, BTT
Nivell de dificultat
Iniciats, Experimentats
Distància (km)
105 quilòmetres a peu i 125 quilòmetres en BTT
Distància (km)
104
Durada (h)
22 hores aproximadament
Desnivell positiu (m)
2
Senyalització
Sí (GR-175). Marques de GR (blanca i vermella) i pals direccionals.
Membre de club
Turisme actiu - Natura, Turisme cultural
Municipis de pas
Vallbona de les Monges
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Municipis de pas: Aguamúrcia (Santes Creus); Belltall-Passanant; Pla de Santa Maria, el; Pont d'Armentera, el; Figuerola del Camp; Forès; Espluga del Francolí, l'; Montblanc, Montbrió de la Marca (Sarral); Prenafeta; Rocafort de Queralt; Rocallaura; Va
Consells
- Portar calçat adient i aigua.

- Plantejar-se la ruta en més o menys etapes tenint en compte els dies dels que disposeu, els vostres objectius i la preparació física.

- Respectar l'entorn i les normes establertes pel Paratge Natural de Poblet.

- Aconseguir el carnet 6T, la targeta de pas per als usuaris de la ruta. Es pot adquirir a les oficines de turisme de les tres comarques per on passa el sender (l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell) junt amb el reglament editat en 4 idiomes (català, castellà, francès i anglès).
Mapa
Descripció

El GR 175 va néixer l’any 1998 amb l’objectiu d’unir en una ruta senderista els tres grans monestirs cistercencs de Catalunya: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Com que es tracta d’un recorregut circular, permet que el punt de partida sigui qualsevol dels tres monestirs.

Al llarg dels 104 quilòmetres d’itinerari, proliferen els atractius arquitectònics i històrics, com els cenobis o la vila medieval de Montblanc. A més, es travessen espais naturals interessants com l’Albereda de Santes Creus, el tossal Gros de Miramar o el bosc de Poblet. D’altra banda, s’obren fins a cinc breus variants per tal de facilitar el seguiment del sender amb bicicleta o a cavall.

El monestir de Santes Creus és una de les tres opcions principals d’inici per al GR 175. Allà es pot enllaçar amb el GR 172. Des del cenobi cistercenc de la vall del riu Gaià, prop del qual s’estén l’espai natural de l’Albereda de Santes Creus, cal creuar la carretera i fer una curta però pronunciada ascensió per una zona boscosa fins a les planes del Pla. Com el mateix nom indica, aquest terreny pla àmpliament dedicat a l’agricultura de secà és el paisatge que predomina fins al poble del Pla de Santa Maria.

Més enllà d’aquesta població, i després de creuar Figuerola del Camp, cal emprendre una dura ascensió a la serra de Miramar, que s’endinsa a l’espai natural del tossal Gros de Miramar. Aquesta cadena muntanyosa separa el Camp de Tarragona de la Conca de Barberà, comarca a la qual s’accedeix pel coll de Prenafeta, on hi ha l’enllaç amb el GR 7.

Els boscos del vessant nord són més ombrívols que els que hi havia al vessant sud; la petita i encantadora població de Prenafeta apareix de seguida, tota envoltada de vinyes. L’orografia planera torna la comoditat al camí fins a les envistes de Montblanc. La capital de la Conca de Barberà, on també arriba el GR 171, és una de les viles medievals per excel·lència de Catalunya.

Se surt de Montblanc pel santuari de la Serra, per endinsar-se de seguida als boscos que conformen el paratge natural de la vall del monestir de Poblet. Les zones altes d’aquest indret proporcionen vistes magnífiques de la Conca de Barberà. El descens per l’altre vessant condueix fins a les Masies i el monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat.

De Poblet a Vallbona de les Monges

A Poblet, la tendència a caminar cap a l’oest en tot moment es trenca per virar clarament a nord, cap al curs del riu Francolí i la població de l’Espluga de Francolí. Aquest tram voreja conreus i algunes mates de bosc, i circula durant diverses estones per la carretera. Cal travessar el riu, la carretera nacional i l’autopista AP-2 fins a tornar-se a trobar amb planes agrícoles plantades majoritàriament de vinyes.

El sender enfila decididament cap al nord, amb l’objectiu d’ascendir la serra del Tallat, que s’eleva davant mateix dels passos dels caminants. El tram de pujada fins a la carena, per un estret corriol, és segurament el més dur de tot el GR. La serra del Tallat fa de límit entre les demarcacions de Tarragona i Lleida, un indret inhòspit, boscós i abrupte, que també recorre el GR 171.

És molt recomanable ascendir el senderol que mena fins al santuari del Tallat i gaudir de les vistes excepcionals que hi ha cap als quatre punts cardinals i que s’estenen, en dies clars, fins al mar. Una pista còmoda en lleuger descens condueix fins a l’encisador llogarret de Montblanquet, última població abans d’arribar a Vallbona de les Monges. El monestir d’aquesta vila és un altre dels punts de referència de la ruta.

De Vallbona de les Monges a Santes Creus

Cal creuar el poble, on es pot enllaçar amb el sender Central de Catalunya GR 3, i sortir per una pista que neix a l’altra banda de la carretera i que cal seguir durant tretze quilòmetres de pujada lleugera però constant. S’arriba al poble de Belltall i un tram carener ofereix unes bones vistes del Prepirineu a l’esquerra. De seguida s’inicia un curt descens fins al poble de Forès, un dels millors miradors de la Conca de Barberà i on es pot enllaçar amb el GR 171. Entre conreus i en davallada contínua, s’arriba fins a Rocafort de Queralt.

L’últim tram de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya torna a posar al davant dels peus dels caminants un repte en forma de forta pujada. Després d’un sector de perfil abrupte, amb pujades i baixades constants fins al poble de Montbrió de la Marca, l’ascensió és forta i dura per superar la serra de Comaverd. El puig de Comaverd (908 metres) és el seu punt culminant.

Després de carenejar-la durant una estona i gaudir de les panoràmiques que ofereix, cal davallar passant per les roques del Migdia —confluència amb el GR 7— fins al poble del Pont d’Armentera. El riu Gaià és la referència dels últims quilòmetres abans d’assolir novament el monestir de Santes Creus, punt final del sender.

Situació

Coordenades GPS X: 1.363505, Y: 41.34672
Afiliació, Adhesió i Certificacions
Fotos