Església de Sant Miquel i serra de la Mussara Església de Sant Miquel i serra de la Mussara

GR 172: La Mussara - Bellprat

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
190
Senyalització
Municipis de pas
Piera, Pobla de Claramunt, la, Constantí, Prades, Reus
Marca Turística
Costa Daurada, Costa Barcelona, Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Monestir de Santes Creus, castell de Queralt
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 172 va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender amb entitat pròpia l’any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat, tot passant per interessants espais naturals. Cal ressaltar l’excepcional travessa que fa del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. De fet, aquest sender està format sobretot pels camins tradicionals de les comarques tarragonines per anar fins a Montserrat.

Altres espais naturals d’interès que es poden veure són el d’Ancosa-Montagut i el de la serra de Miralles - Queralt. El monestir de Santes Creus i les ciutats de Reus i Tarragona són altres atractius d’aquest itinerari.

La serra de la Mussara conforma l’extrem meridional de l’espai natural de les Muntanyes de Prades. Aquest indret ofereix bones vistes del Camp de Tarragona i un entorn de vegetació frondosa i salvatge. El refugi de la Mussara és el punt de partida del GR 172, on es pot enllaçar amb el GR 7. Per la Mussara també hi passa el GR 65-5, o Camí de Sant Jaume.

El sender davalla de seguida cap a les planes del Camp de Tarragona. És un descens suau, a través del qual els boscos i la muntanya mitjana es transformen paulatinament en camps de conreu i la plana rural. El canvi també es percep en el tipus d’habitatges i construccions, que passen de masos aïllats a urbanitzacions residencials, abans d’arribar a la ciutat de Reus. S’hi arriba des del nord i se’n surt per l’est.

Aquesta és una zona repleta d’indústries i polígons, que s’alternen amb conreus. El sender discorre pel perímetre de l’aeroport de Reus i continua cap a l’est fins a la població veïna de Constantí, ja als afores de Tarragona. Abans d’arribar a la capital, cal creuar el riu Francolí pel costat mateix de l’autopista AP-7 i arribar fins a l’aqüeducte romà de les Ferreres.

Des d’allà, s’endinsa a Tarragona pel nord, travessant el barri de Sant Pere i Sant Pau. L’antiga Tàrraco és una ciutat que permet unes passejades interessants i gaudir de les joies del seu passat romà, que van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Tarragona, també es pot enllaçar amb el GR 92, el sender de la Mediterrània.

Camí del monestir de Santes Creus

Cal sortir de Tarragona també pel nord, però amb tendència cap a llevant, compartint les marques del GR 92 fins al turó de Terres Cavades, on el GR 172 es desvia més cap al nord. Cal creuar l’autopista AP-7 pel pont de la carretera TP-2031 als Manous. Aquesta és una zona on proliferen les urbanitzacions residencials i les pinedes, que conformen un paisatge molt mediterrani, on els masos envoltats de conreus ofereixen el contrapunt rural a l’escena.

Així, el camí davalla cap a la població del Catllar i la vall del riu Gaià. En aquest poble, la tendència del sender es torna més nord-occidental per endinsar-se al més estricte Camp de Tarragona, una gran plana rural on proliferen els conreus. Els camins pugen d’una manera constant però molt suau, quasi imperceptible per als caminants, a mesura que travessen conreus i passen per poblacions com Renau, Nulles o Puigpelat. Vinyes, oliveres, sembrats i els tradicionals i autòctons calçots amb Denominació d’Origen Valls són els principals conreus d’aquesta zona amb un fort caràcter rural i agrícola.

Alió és l’últim poble d’aquestes característiques abans d’arribar a Santes Creus, on es troba un dels monestirs que formen part de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya (GR 175). Just abans d’arribar-hi, es pot gaudir de l’Espai d’Interès Natural de l’Albereda de Santes Creus, a la mateixa riba del riu Gaià. La variant GR 172-1 arriba a Santes Creus resseguint el curs del riu Gaià i passant per les poblacions de Vilabella, Bràfim, Vila-rodona i Aiguamúrcia.

A partir de Santes Creus, el GR 172 agafa una tendència ascendent més decidida a mesura que puja fins a la carena del Montagut i s’endinsa a l’espai natural protegit d’Ancosa-Montagut. És una muntanya suau que ofereix bones vistes del Camp de Tarragona. En tot cas, el camí s’allunya carenant cap a la serra d’Ancosa, que pertany al mateix espai natural protegit. Des d’aquest punt es té una bona perspectiva a totes dues bandes: la població de la Llacuna i el seu entorn de boscos al vessant nord, i les primeres vinyes de la Denominació d’Origen Penedès al vessant sud.

Entre vinyes cap a Montserrat

Precisament, el sender davalla des de la carena pel vessant sud fins al poble de Sant Joan de Mediona, envoltat de conreus de vinya i una mica d’horta, sobre el llit de la riera de Mediona que el travessa. Vinyes, boscos i grans urbanitzacions com la Font del Bosc són els principals elements de referència en aquesta zona, que passa per ser la més verge del Penedès, encara força lliure de polígons industrials.

La tònica és descendent fins al curs del riu Anoia, a l’alçada de l’ermita de Sant Miquel. A partir d’allà, es continua per l’asfalt de la carretera BV-2242 fins a la població de Piera, tot travessant la gran urbanització de Can Mata.

A partir de Piera, la muntanya de Montserrat és l’objectiu cap al qual les passes dirigeixen clarament. El seu perfil sorprenent i la seva aura quasi mítica acompanyen al llarg d’aquest tram. Els primers quilòmetres són força còmodes, i se superen ondulacions amables del terme dels Hostalets de Pierola. Passada aquesta població, s’assoleix el coll de Sant Cristòfol, amb vistes excel·lents i on també hi ha l’ermita del mateix nom.

A les envistes de Collbató, cal superar una àmplia zona d’urbanitzacions residencials i l’autovia A-2 fins al centre del poble. El nucli urbà és la porta d’entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i on comença efectivament l’ascensió cap al monestir de la patrona de Catalunya. A Collbató, el GR 172 es troba amb el GR 5 per compartir camí de pujada.

L’ascensió a Montserrat és un dels trams més espectaculars d’aquest GR i també una de les excursions més recomanables de l’excursionisme català. Només sortir de Collbató es troba l’ermita de la Salut, situada sota les parets rocoses de la muntanya. Una mica més enllà, apareixen les espectaculars i turístiques coves del Salnitre, que ofereixen imponents formacions rocoses que fins i tot podrien haver inspirat Gaudí per al disseny de la façana de la Sagrada Família.

Més endavant, a l’alçada del torrent de Sant Joan, el GR 6 s’incorpora a l’ascensió. El coll de la Serra Llarga permet gaudir de panoràmiques excel•lents de la vall del Llobregat, el massís de Sant Llorenç del Munt i la plana del Vallès. Les vistes enlairades de bona part de la geografia d’aquesta zona de Catalunya acompanyen els caminants mentre passen al costat de l’ermita de Sant Miquel i finalment arriben al monestir de Montserrat. Allà, hi conflueixen també els senders GR 96 i GR 4, que arriben fins al santuari des del vessant nord.

La travessa de Montserrat

Un tram de bellesa excepcional i que només recorre el GR 172 és la travessa del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat que s’inicia al monestir (a l’extrem est) i acaba al coll del Bruc (a l’extrem oest). És un itinerari fantàstic que recorre tota la carena de Montserrat i que permet gaudir de vistes impressionants i alhora fer-se la idea de la configuració única d’aquesta muntanya.

Els primers quilòmetres, al costat del cim de Sant Jeroni, són els més abruptes, amb pujades i baixades contínues, tot i que no especialment llargues. Més enllà, el descens és suau i constant, a mesura que es passa a prop de la zona de les Agulles i es travessa el coll de Can Maçana. Un cop al coll del Bruc, el descens encara se suavitza més fins arribar a la Pobla de Claramunt, a la riba del riu Anoia.

Des de la Pobla de Claramunt, el camí torna a guanyar altura, carenant la serra de Collbàs, que ofereix bones vistes de la conurbació d’Igualada. Després de passar per l’ermita de la Mare de Déu de Collbàs, cal davallar cap al nucli de Santa Margarida de Montbui. El torrent de Garrigosa, paral•lel a la carretera C-37 Igualada-Manresa, torna a guanyar alçada paulatinament i permet encetar l’ascensió a la serra de Miralles.

Aquest indret forma part de l’últim dels espais naturals que travessa el GR 172, el de serra de Miralles - Queralt. Els boscos d’aquesta zona són frondosos i la natura hi és força verge. El castell de Queralt és el punt més alt d’aquest tram de sender, que a partir d’allà només davalla per la mateixa serra de Queralt fins a la població de Bellprat. El final del GR 172 coincideix novament amb el GR 7.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos