Casa Josa, a la dreta, i església de Santa Maria  (Miguel Raurich)Casa Josa, a la dreta, i església de Santa Maria (Miguel Raurich)

GR 171: Santuari de Pinós - Refugi de Caro

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Natura
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
281
Senyalització
Municipis de pas
Castellfollit de Riubregós, Cervera, Gandesa, Montblanc
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Monestir de Poblet, Cartoixa de Scala Dei
Consells
Portar calçat adient
Mapa
Descripció

El GR 171 va néixer com a variant del GR 7 i des del 1995 té entitat pròpia. El seu recorregut discorre paral·lel al del GR 7, uns quilòmetres més al nord i a l’oest. Així, doncs, enllaça el santuari de Pinós amb el refugi de Caro, i recorre quasi 300 quilòmetres de les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Al llarg de l’itinerari, travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les Muntanyes de Prades, la serra del Montsant o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la vila de Montblanc o la cartoixa d’Escaladei.

El santuari de Pinós, punt d’inici del GR 171, es troba situat dalt de la carena de la serra del mateix nom, a més de nou-cents metres d’alçada. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Per allà també hi passa el GR 7, amb el qual torna a confluir al final del recorregut. Seguint la carena, el camí arriba al cim del Pinós (931 metres), on la panoràmica és encara millor i hi ha instal•lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…

Després, s’emprèn un llarg descens cap al sud, de catorze quilòmetres i 400 metres de desnivell, trencat per algun ressalt de la serra de Cellers fins arribar a Castellfollit de Riubregós. Els conreus, sobretot de cereals, dominen el paisatge en aquesta contrada, que també disposa d’alguns boscos esparsos de pins i alzines en les zones elevades.

Els següents trams de sender presenten una orografia trencada pels turons que limiten amb la plana de Lleida, camí de Cervera. L’ambient rural de pobles que semblen aturats en la història segles enrere es respira a tort i a dret, en nuclis com els de Santa Fe o Montfalcó i Murallat. Els sembrats ocupen grans extensions i dominen paisatge i panoràmiques.

Cervera és una ciutat històrica, amb una antiga universitat. Allà, el GR 171 canvia la tendència sud-oest per dirigir-se cap al sud-est. Cal creuar el riu d’Ondara per un pont i tornar a pujar novament pels turons que limiten la plana de Lleida fins al tossal de Suró (831 metres), que dóna entrada a la Conca de Barberà. Aquesta és una comarca d’orografia força més trencada, on els boscos tenen més presència que fins ara.

Cap als dominis de Poblet

La Conca de Barberà està marcada també per la presència i influència del monestir de Poblet. El primer nucli que es troba al camí del GR 171 és Albió, des del qual cal davallar fins al curs del riu Corb, on s’arriba a l’alçada del balneari de Vallfogona de Riucorb. Cal creuar el riu i tornar a pujar per l’altre marge, una zona de boscos espessos i vegetació més humida, que es troba protegida dins l’Espai d’Interès Natural de les Obagues del Riu Corb.

Els desnivells de pujada i de baixada són pronunciats i s’alternen constantment, tot i que no s’assoleixen grans alçades. Els conreus i l’atmosfera rural continuen sent protagonistes a mesura que es passa pel poble de Segura i per les restes de l’antic castell de Saladern. Tot plegat abans d’arribar a la rasa de Forès, una riera que cal seguir durant un bon tram fins al coll de Forès. Aquest tram propicia la creació de la variant GR 171-1, que arriba al coll de Forès fent volta més a llevant i passant pel poble de Forès. Al mateix coll es pot enllaçar també amb el GR 175, la Ruta del Cister.

Des del coll de Forès, el sender ressegueix la carena cap a l’oest, fins a trobar-se pròpiament a la serra del Tallat. Cal carenar tota la serra, passant a prop del santuari del Tallat i gaudint de les vistes que se n’obtenen. Al final de la serra, es deixa la carena per passar pel poble de Senan i després es creua al vessant sud pel coll homònim. Una pista condueix directament fins a la vila de Vimbodí, situada a la vall principal de la Conca de Barberà.

Vimbodí és on la influència dels monjos de Poblet ha estat més gran al llarg de la història. De fet, el monestir mateix es troba situat en aquest terme municipal. El GR 171 s’hi dirigeix per camins allunyats de la principal carretera d’accés, tot passant pel castell de Milmanda i oferint unes panoràmiques excel•lents de les vinyes que han donat prestigi vinícola a aquesta contrada.

Arribats al monestir, on es pot enllaçar novament amb la Ruta del Cister (GR 175), neix la variant GR 171-4, que s’endinsa als boscos que conformen el paratge natural de la vall de Poblet. Aquesta variant creua de nord a sud l’espai natural, i ascendeix fins a més de mil metres d’alçada, on es gaudeix de vistes espectaculars de la Conca de Barberà des del mirador de la Pena.

El GR 171 original, mentrestant, arriba al nucli de l’Espluga de Francolí i d’allà segueix cap a llevant fins a Montblanc. La capital de la Conca de Barberà és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya. A més, el tram de sender que hi mena ofereix uns paratges magnífics de boscos i conreus.

Grans espais naturals

A partir de Montblanc, el GR 171 enceta la part més salvatge, en què se succeeixen al llarg del camí diversos Espais d’Interès Natural d’extensió considerable i gran bellesa. De fet, només sortir de Montblanc, el sender s’endinsa a l’espai natural de les Muntanyes de Prades. Ho fa pel barranc de la Vall, en una pronunciada ascensió de 600 metres de desnivell en tan sols sis quilòmetres de distància. Boscos frondosos i imposants cingleres acompanyen els caminants en el tram fins a l’encantador poblet de Rojals. Des del darrere de la seva església es poden contemplar unes vistes espectaculars.

Més enllà de Rojals, el camí continua pujant, tot i que de manera una mica més sostinguda, fins a situar-se per damunt dels mil metres. Passa pel refugi dels Cogullons, on es torna a trobar amb la variant GR 171-4 i acaba de pujar fins a la Taula dels Quatre Batlles. Allà s’inicia la travessa de la carena, amb excepcionals vistes a banda i banda, amb la mola dels Quatre Termes com a principal referència. La carena s’estén al llarg de més de sis quilòmetres, fins arribar al cim del tossal de la Baltasana (1.203 m), des d’on davalla fins a Prades, que es troba a la seva falda.

A la vila monumental i històrica que dóna nom a aquestes muntanyes, també hi conflueix el GR 65-5, el camí de Sant Jaume. Tots dos senders surten de Prades cap a ponent, deixen al sud la serra de la Gritella i s’endinsen a la comarca del Priorat pel poblet d’Albarca, on també arriba el GR 174. Aquesta és la porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Montsant. El paisatge característic d’aquesta serra està dominat per les roques de formes arrodonides, amb una vegetació escassa.

El primer tram de camí des d’Albarca puja decididament per la carena, amb la roca Corbatera (1.163 metres), sostre del Montsant, sempre al davant. Les vistes són excepcionals. Cap a la dreta es pot veure la població d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena com a teló de fons. A l’altra banda, la vila de Cornudella de Montsant, amb el pantà de Siurana a prop. Abans de començar a pujar directament la roca Corbatera, el sender es desvia lleugerament cap al nord, seguint una de les carenes complementàries, on es troba l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. Tota la serra és plena de petits temples que els ermitans han habitat durant segles, fet que ha propiciat el nom de Montsant.

Cingleres, barrancs i grans paisatges acompanyen els caminants en aquest tram. En un moment donat, el sender gira bruscament cap al sud i torna a buscar la carena principal, o serra Major, on les vistes canvien del vessant nord cap al vessant sud, el Priorat. La davallada de la serra Major fins al poble de la Morera de Montsant es realitza a través del grau de l’Agnet, un dels característics i abruptes camins quasi impossibles entre les roques d’aquest indret.

El camí a partir de la Morera de Montsant, on es comencen a veure les característiques vinyes amb Denominació d’Origen Qualificada Priorat, ja no és tan encisador. Ara bé, les vistes que s’obtenen de la muralla que conforma el vessant sud de la serra de Montsant ho compensen amb escreix. Així les coses, el sender arriba fins a la cartoixa d’Escaladei, monument imprescindible que explica la història i l’essència del Priorat.

El camí de l’Ebre

Un cop visitada la cartoixa, cal tornar a endinsar-se al Parc Natural de la Serra de Montsant, en aquest cas per l’extrem més meridional, un entorn accidentat i amb més presència de boscos. Cal dirigir els passos cap a la vila de Cabacés, històrica seu d’una baronia que va dominar els termes circumdants. Des d’allà, el camí davalla cap al sud fins al curs del riu Montsant, que ofereix bells racons de roca i aigua.

El camí entre Cabacés i la Figuera ressegueix l’antic camí recuperat del Grauet de les Aubagues. Aquest tram ascendeix amb decisió fins a la Figuera, un poble encimbellat sobre cingleres que ofereix algunes de les millors perspectives de la comarca, amb unes panoràmiques que s’allarguen fins a abraçar nombroses muntanyes catalanes i aragoneses.

Des de la Figuera, el sender adopta clarament una tendència descendent en recórrer els paratges ondulats característics del Priorat. Colls i turons se succeeixen en aquest paratge de terres vermelles i vinyes que generen vins amb cos. El suau descens condueix fins a la vila del Molar i encara continua més enllà cap a l’oest, sortint del Priorat pel barranc del Rec de Bas i fins a la riba del riu Ebre.

L’Ebre, en aquest tram, és un riu ample i molt cabalós. Cal seguir-lo uns metres riu avall fins a la vila de Garcia, on es pot travessar gràcies al seu tradicional pas de barca. Les zones més pròximes al riu estan ocupades per vegetació de ribera, mentre que els conreus són també força diferents als vistos fins el moment, i hi predominen les plantacions d’arbres fruiters.

Cal ascendir per l’altre vessant del riu a través del barranc de Roians i el barranc de Perles. És, no cal dir-ho, una zona força accidentada, però de relleu relativament suau i de fàcil caminar.

Espais de la batalla de l’Ebre

El recorregut continua per aquesta zona que va ser camp de batalla en un dels episodis culminants de la Guerra Civil, la batalla de l’Ebre. Al davant, les serres de Cavalls i de Pàndols, que van viure les penúries dels joves soldats que hi van morir. Actualment, és un espai natural protegit que el GR 171 recorre de cap a cap per la seva carena de dents que apunten al cel.

Després de creuar la carretera N-420 entre Móra d’Ebre i Gandesa, i el riu Sec, s’inicia l’ascensió cap a la serra de Cavalls pel barranc de la Torre. Els boscos guanyen protagonisme als conreus a mesura que el sender s’acosta a la punta Redona (659 metres), punt culminant de la serra. Les vistes són magnífiques, sobretot de la població del Pinell de Brai i el seu entorn.

A la punta Redona neix la variant GR 171-3, que baixa de la serra de Cavalls per arribar fins al nucli de Gandesa, i després es reincorpora al sender original al coll entre la serra de Cavalls i la de Pàndols, al peu de la carretera de Gandesa a Tortosa. El GR 171 original arriba al mateix punt seguint la carena, en lleuger descens.

Des de la carretera, el camí torna a guanyar alçada de manera evident i sostinguda. És molt recomanable girar-se un moment per contemplar el paisatge que ofereix el cim de la mola d’Irto (518 metres), amb l’ermita de Sant Marc al davant i la serra de Cavalls al darrere.

El sender té pujades i baixades contínues, tot i que la tendència continua ascendent fins a la cota 705, passant per l’ermita de Santa Magdalena i per un paratge ple de cingleres i de terreny força àrid. Els boscos de pins formen part de l’escassa vegetació que envolta el monument aixecat en honor dels que van lluitar a la batalla de l’Ebre en aquesta cota 705 de la serra de Pàndols. En aquest punt, es pot gaudir d’interessants vistes dels pobles que s’estenen al sud, com el Pinell de Brai o Prat de Comte.

De fet, el GR 171 continua carenant la serra de Pàndols amb continus alts i baixos fins a aquesta darrera població. Abans d’arribar-hi, cal destacar el paratge de la Mare de Déu de la Fontcalda, un indret paradisíac a la riba del riu Canaletes on hi ha una ermita i un balneari.

Prat de Comte és la porta d’entrada del darrer dels grans espais naturals que travessa el GR 171. Es tracta del Parc Natural dels Ports, un extens massís situat a l’extrem meridional de Catalunya, al límit amb l’Aragó. S’hi accedeix amb una pujada molt pronunciada que comença a les ruïnes del mas de Passamonte, després d’haver caminat una estona agradablement entre pins i oliveres.

El camí s’enlaira fent ziga-zaga entre cingleres i boscos de pins. El paisatge és un bon exemple de la muntanya mitjana catalana, en un estat de conservació força verge. El coll de la Refoia ofereix vistes excel•lents, que s’allarguen fins a Paüls, la següent població del recorregut. Abans, però, cal ascendir encara fins als 940 metres d’alçada del coll de les Moles.

El descens fins a Paüls és encara més pronunciat i espectacular que l’ascens anterior, i s’efectua en bona part pel barranc de Montsagre. La pedra en forma de cingles i espadats i els boscos de pins aferrats a la roca modelen un paisatge molt abrupte i de gran bellesa. Les oliveres tornen a donar la benvinguda als caminants quan s’acosten definitivament a Paüls, on es pot enllaçar amb el GR 7.

Una vegada recuperades les forces, cal tornar a emprendre la marxa cap al sud, superant un nou relleu destacable, el coll de Paüls. Es tracta d’una ascensió vertiginosa que ofereix unes vistes magnífiques dels Ports i del Caro. En dies clars, la panoràmica que s’hi obté del delta de l’Ebre és espectacular. De l’altre vessant, el descens no és menys pronunciat fins arribar a la població d’Alfara de Carles.

L’últim tram del GR 171 comença amb una part d’asfalt, resseguint la carretera TV-3422 i després continua en clara ascensió novament cap al castell de Carles i l’ermita de Santa Magdalena del Toscar. Ja a la part final, el sender torna a tornar-se molt trencat, amb contínues petites pujades i baixades, per un terreny espectacular de cingleres rocoses alternades amb una vegetació frondosa de boscos i matolls. Segurament, aquest tram fins al refugi de Caro és el més atractiu de tot el sender i, per tant, una zona que no es pot deixar de visitar. Al final del GR 171, es torna a trobar amb el GR 7.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911
Fotos