Serra de Queralt - vistes santuari i embassament Baells     (DTF Berga)Serra de Queralt - vistes santuari i embassament Baells (DTF Berga)

GR 107: Camí dels Bons Homes

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Arqueologia
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Experimentats
Distància (km)
119 kilómetres
Distància (km)
119
Desnivell positiu (m)
6
Senyalització
Sí (GR-107)
Membre de club
Turisme cultural
Municipis de pas
Bagà, Berga, Saldes, Bellver de Cerdanya, Gósol, Montferrer i Castellbò, Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Seu d'Urgell, la
Marca Turística
Pirineus
Punts d'interès
Castell de Montsegur, Santuari de Queralt, Parc Natural Cadí-Moixeró, Portella Blanca.
Consells

Portar calçat adient.

No et perdis…

La Festa del Trinxat de la Cerdanya, al febrer, a Puigcerdà.

Un sopar càtar al Berguedà.

Algunes de les esglésies romàniques de la zona: Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Lillet, Sant Quirze de Pedret. Una ruta d’allò més interessant!

La Fira del Bolet, a Berga, que se celebra la primera setmana d’octubre.

Descarrega el mòdul GPS
Mapa
Descripció

L’expressió bons homes fa referència als practicants del catarisme, una secta religiosa catòlica del segle XIII. Concretament, els càtars defensaven la puresa del cristianisme més primitiu en contra de la corrupció i ostentació de l’església catòlica de l’època. El papa de Roma els va excomunicar i van haver de fugir d’Occitània, on tenien el seu hàbitat principal, en diverses rutes de l’exili.

El GR 107 ressegueix les passes d’aquell exili càtar cap a terres catalanes, i uneix el santuari de Queralt (a Berga) amb el castell de Montségur (a França). El recorregut català, de 112 quilòmetres, travessa de sud a nord el Parc Natural del Cadí-Moixeró i diversos espais d’interès naturals del Prepirineu i el Pirineu, com la serra de Queralt - Rasos de Peguera, la serra d’Ensija o la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós.

El santuari de Queralt es troba situat en un turó boscós amb unes vistes impressionants sobre la ciutat de Berga i les planes de la Catalunya central. De seguida, el camí s’endinsa a l’espai natural de la serra de Queralt, i agafa decidit direcció nord. Aquests són els contraforts més meridionals del Prepirineu català. Els boscos de pins acompanyen el sender en el primer ascens rellevant, a la serra de la Figuerassa.

Després de baixar fins a la font de Santa Margarida, l’ascensió següent pels Rasos de Peguera introdueix la novetat d’alguns prats, que s’alternen amb les mates boscoses. En aquesta part de la ruta, el camí s’endinsa a l’espai natural de Serra d’Ensija - Rasos de Peguera. Les restes de l’antic poble de Peguera, situat en un indret aïllat i obert en una natura marcada pels prats i les muntanyes circumdants, són la principal referència.

A partir del poble de Peguera, l’ascensió és contínua, ara pel vessant de la serra d'Ensija, fins a superar els 1.900 metres d’alçada a les roques Blanques, gairebé a la carena i ben a prop del cap de la Gallina Pelada, sostre d’aquesta serra. El relleu és abrupte però fa de bon caminar. El coll del Portet permet creuar al vessant nord i descobrir al davant la imatge del Pedraforca, una de les muntanyes mítiques de l’excursionisme català.

El Pedraforca i el Cadí

El sender enfila directament el camí del Pedraforca. De tota manera, quan arriba a la base de la muntanya, es desvia lleugerament a l’oest, i l’envolta, per arribar fins al poble de Gósol. Allà, el GR 107 es troba amb el GR 150, amb el qual comparteix camí per entrar al territori del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Sortint de Gósol, s’inicia un ascens pronunciat pel vessant sud de la serra del Cadí, tot i que l’objectiu no és anar a buscar la carena. De fet, el camí pren tendència cap a llevant per anar a buscar el coll de Torn, primera referència per damunt dels 2.000 metres d’alçada, entre el Cadí i el Pedraforca. La vista s’atipa de paisatges de gran bellesa, tant de la cara sud del Cadí com, sobretot, de la cara nord del Pedra, la més desconeguda d’aquesta muntanya.

La pista que cal seguir continua cap a l’est, i davalla entre boscos de pi roig i prats, fins al coll de la Balma i el coll de la Bena, al vessant sud del Moixeró. El descens és continu i constant a mesura que el camí s’acosta a la vall del Bastareny. El curs d’aquest afluent del Llobregat se segueix des de la masia de Cal Cerdanyola fins a la històrica població de Bagà, on es pot enllaçar amb el GR 4 a través d’una de les seves variants.

La travessa del Moixeró

Si des del coll de Torn fins a Bagà s’ha acumulat un descens d’uns mil metres de desnivell, a partir d’aquesta població s’inicia una ascensió d’uns 900 metres fins a superar la carena del Moixeró. La primera part és suau, resseguint el curs del riu Gréixer fins al petit llogarret homònim per la vora de la carretera BV-4024, que va de Bagà a coll de Pal.

A l’alçada de Gréixer, s’enceta la part més atractiva d’aquest tram, que enllaça fins el refugi de Sant Jordi i el coll de Pendís a través de rouredes, fagedes i pinedes. Cingleres imposants com el coll d’Escriu són muts testimonis d’aquesta travessa prepirinenca. El coll de Pendís és un pas històric, ja que antigament era el camí més accessible per enllaçar el Berguedà i la Cerdanya superant la barrera d’uns seixanta quilòmetres d’amplada del Cadí i el Moixeró. És deduïble, per tant, que l’exili dels càtars a Catalunya agafés aquest camí. Dalt del coll es poden trobar també les marques del GR 150-1, que ressegueix tota la carena del Cadí i el Moixeró.

A partir del coll de Pendís, comença el suau descens pel vessant nord, ja a la comarca de la Cerdanya. La vegetació canvia de forma radical, cap a espècies més continentals, alternades amb prats. Les vistes de la Cerdanya i dels Pirineus són magnífiques des del coll i en l’inici del descens. El camí no triga a arribar al refugi dels Cortals de l’Ingla i, des d’allà, una pista davalla fins al fons de la vall del riu de l’Ingla.

El descens és més moderat des que se surt dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Els conreus i les pastures guanyen terreny als boscos i al costat del camí es poden veure interessants ermites romàniques com la de Sant Serni de Coborriu o la de la Mare de Déu de Talló, coneguda com la catedral de la Cerdanya. Entre l’una i l’altra, el GR 107 torna a coincidir amb el GR 150. Immediatament després de Talló, s’arriba a Bellver de Cerdanya, situat sobre la riba del riu Segre.

La Cerdanya i el Pirineu

Cal creuar el Segre pel pont de Bellver i seguir el seu curs fins a la població veïna de Prullans. Des d’allà, es torna a emprendre clarament direcció nord per escometre l’ascensió al Pirineu, a través de l’espai natural de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós. És un territori d’alta muntanya, que alterna boscos i prats i ofereix a estones vistes espectaculars.

L’ascensió és relativament sostinguda, però molt constant al llarg de més de vint quilòmetres. Es passa des dels poc més de mil metres d’alçada del riu Segre fins als més de 2.500 metres d’alçada de la Portella Blanca d’Andorra a través de la vall de la Llosa. Abans d’arribar a aquest coll, el GR 107 conflueix amb el GR 11. La Portella Blanca d’Andorra és el punt fronterer entre Espanya, Andorra i França. El sender continua ja en territori andorrà i francès fins al castell càtar de Montségur.

Etapes
Nom Distància (km) Durada (h) Desnivell positiu (m) Desnivell negatiu Nivell de dificultat
De Bellver de Cerdanya a Porta 39 10h 45' 1490 1970 Experimentats
De Bagà a Bellver de Cerdanya 23,1 7h 15' 1140 1380 Experimentats
De Gósol a Bagà 24 6h 1260 610 Experimentats
De Berga a Gósol 32,6 9h 30' 1240 1570 Experimentats
Situació

Coordenades GPS X: 1.86108468987519, Y: 42.2534731024842
Afiliació, Adhesió i Certificacions
Fotos