Visita guiada a la Casa Masó   (Ajuntament de Girona)Visita guiada a la Casa Masó (Ajuntament de Girona)

Gironès

Guia de Comarques

Marca Turística
Costa Brava
Província
Girona
Oficines de turisme
Consell Comarcal


En dues paraules

Comarca d’interior que gaudeix d’una ubicació idònia, a poca distància de la Costa Brava i de les muntanyes dels Pirineus. Ocupa una zona plana al nord de la Depressió Prelitoral i està regada pel riu Ter i els seus afluents.

El Gironès és una comarca molt rica tant en recursos naturals com en patrimoni artístic i arquitectònic. El riu Ter, al seu pas per aquestes terres, rega boscos i camps formant espais naturals de gran bellesa i interès ecològic. Girona, la capital, és el nucli de població més important i actua com a centre aglutinador de tota la comarca.

Imprescindibles
· Passejar pel call jueu de Girona.
· Visitar els complexos monumentals de Cervià de Ter, Madremanya i Llagostera.
· Endinsar-se en les Gavarres i recórrer algun dels seus camins.
Suggeriments
· Recórrer l’eix vertebrador de la comarca, el riu Ter, en canoa.
· Visitar el Museu de l’Aigua, a Salt, per comprendre la importància que el riu Ter ha tingut en el desenvolupament de la comarca i com ha modelat el seu paisatge a través de la construcció de safaretjos, sèquies, molins o centrals elèctriques.
· Assaborir la cuina de la comarca, que es nodreix tant dels productes del mar i de la muntanya que l’envolten com dels fresquíssims productes dels seus horts. Un dels productes més apreciats són les pomes, que fins i tot tenen indicació geogràfica protegida. A la capital és gairebé obligatori prendre’s un xuixo, ja que sembla ser que va ser aquí on un pastisser va aprendre, a principis dels anys vint del segle passat, a elaborar-los a partir d’una recepta francesa.
Què veure-hi

Els carrers i edificis de Girona emanen història per totes les seves cantonades. El call jueu està considerat, des del punt de vista cultural, com un dels més importants d’Occident. Els seus inicis daten del segle XII i va arribar a albergar vuit-centes famílies. De l’escola de la càbala de Girona va sorgir el primer grup de cabalistes de la Península, de prestigi fins a la primera meitat del segle XIII.

Els banys àrabs, també del segle XII, són uns bells balnearis d’estil romànic que, malgrat el seu nom, van ser construïts per cristians imitant l’estil dels banys musulmans. Sobre el casc antic de la ciutat destaquen les figures de dues importants edificacions: l’església de Sant Feliu i la catedral. A la primera, que va ser el temple principal de Girona fins a la construcció de la catedral, es poden admirar elements arquitectònics del romànic, el gòtic i el barroc, ja que el seu procés de construcció va des del segle IV fins al XVIII. La catedral es va començar a construir al segle XI i es va acabar en el XVIII, per la qual cosa també presenta diversos estils arquitectònics. Conserva el claustre i la torre, ambdós del romànic, mentre que el cos principal és d’estil gòtic. Més petita i acollidora és l’església de Sant Nicolau, un preciós temple romànic del segle XII que, en l’actualitat, s’utilitza com a centre d’exposicions.

En el Museu d’Art de Girona, situat al Palau Episcopal, es custodien autèntics tresors d’art com l’altar del monestir de Sant Pere de Rodes. Un altre bell edifici que alberga un interessant museu és el monestir de Sant Pere de Galligants, una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Va ser construït per l’orde dels benedictins i el seu aspecte actual es deu a la reforma del segle XII, en ple període romànic.

Però, sens dubte, una de les imatges més conegudes de la ciutat de Girona és la de les cases de l’Onyar, senzilles construccions del segle XX pintades d’alegres colors, el reflex de les quals en l’aigua produeix un bonic efecte.

Sortint de la capital cap al nord de la comarca es troba el conjunt monumental romànic de Cervià de Ter. Es conserven parts del castell i de la muralla. El monestir de Santa Maria, de mitjan segle XI, és en l’actualitat un centre cultural.

El poble de Madremanya, elevat sobre un pujol, és també un bon exemple d’urbanisme medieval. Coronat per l’església de Sant Esteve, els seus estrets carrers baixen creant bonics racons pels quals passejar. Als afores val la pena visitar el castell de Millars, perfectament restaurat.

El centre històric de Llagostera, conegut com el barri de reremur, està coronat per un castell del segle XIII, del qual es conserven sengles torres circulars i un fragment de la muralla, enfront de l’església de Sant Fèlix, un temple d’origen romànic amb façana renaixentista. Altres castells de l’època medieval que s’hi conserven són els de Montagut, Palau-Sacosta i Medinyà.

Què fer-hi

Els paratges naturals del Gironès conviden a recórrer-los tant amb cotxe, amb canoa pel riu Ter, amb bicicleta, passejant o a cavall. Hi ha nombroses empreses d’oci actiu que organitzen rutes temàtiques per la comarca.

Les Gavarres és un massís de relleus sinuosos que resulta ideal per al senderisme i atreu nombrosos excursionistes. Des de Girona es pot accedir a les Gavarres per la vall de Sant Daniel. Una altra carretera pintoresca és la que va de la Creueta a Madremanya, creuant la muntanya de sud a nord, i que passa pel santuari dels Àngels des de l’altura del qual, a 480 metres, es pot gaudir d’una magnífica panoràmica.

Al nord de la comarca s’alça la serra de Rocacorba per la qual discorren les valls d’Adrí i de Llémena. Aquestes contenen restes d’erupcions volcàniques que, com a la Garrotxa, es van produir en èpoques geològiques recents. Des del cim del Rocacorba, a gairebé mil metres d’altura, amb la seva característica forma de nau, es pot observar una extensa franja de territori que abasta des del cap de Creus fins al Puigmal i des del Montseny fins al Montgrí i les illes Medes.

Una original forma de descobrir la comarca és seguint el curs del riu Ter, en les ribes del qual es troben edificacions carregades d’història i tradició, com la Central de Vilanna, a Bescanó. És un bonic edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Joan Roca Pinet a principis del segle XX. La fàbrica Coma i Cros, a Salt, o el Pont de l’Aigua, a Sarrià de Ter i el Pont del Tren, a Flaçà.

Una altra ruta interessant, i cada vegada més popular, és la del Camí de Sant Jaume, que en el seu trajecte de Sant Pere de Rodes a Lleida travessa la comarca del Gironès durant gairebé quaranta quilòmetres. Passa per les poblacions de Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Salt i Bescanó.

Clima

El Gironès té un clima mediterrani de transició a muntanya a les zones que queden a l’abric de les Gavarres. En la part del territori que s’obre cap a l’Empordà, la influència del mar Mediterrani suavitza les temperatures. A l’hivern, els termòmetres marquen una mitjana de 7 °C i a l’estiu, uns 23. L’estació amb més pluja és la tardor i la més seca, l’hivern al nord i l’estiu al sud.

Situació geogràfica

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos