Vista d'Albi i església de Santa Maria.   Vista d'Albi i església de Santa Maria.

Garrigues

Guia de Comarques

Marca Turística
Terres de Lleida
Província
Lleida
Oficines de turisme
Consell Comarcal


En dues paraules

Comarca situada en la depressió central catalana que gaudeix dels beneficis del canal d’Urgell al nord i de capritxosos paratges al sud en les serres de la Llena, Corregó i Tallat. En el seu paisatge predominen els inacabables camps d’oliveres, dels quals surt una varietat d’oliva considerada, per molts, la millor del món. Amb gairebé vuit-cents quilòmetres quadrats de superfície i una mica més de vint mil habitants, és una de les comarques més grans i amb menys densitat de població de Catalunya. La capital és el municipi de les Borges Blanques.

El topònim de la comarca prové d’un tipus d’alzina característic de les zones més seques i àrides de la Mediterrània i és, precisament, l’aridesa del seu terreny la que hi atorga la seva singular personalitat. El clima aspre i sec de les Garrigues ha contribuït al llarg dels segles a fer créixer magnífiques oliveres i ametllers, però la falta d’aigua i l’erosió natural que aquesta comporta ha estat també propícia per conservar, en un estat envejable, diversos jaciments arqueològics de gran importància. La comarca compta amb valuosos testimoniatges del neolític, de l’edat dels metalls i dels primers pobles de la història que van habitar el llevant mediterrani, com l’iber o el romà.

Imprescindibles
· Entrar en la Roca dels Moros, al Cogul, un dels jaciments més importants de la península Ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
· Admirar l’imponent poblat ibèric dels Vilars, a Arbeca.
· Passejar pel centre històric medieval d’Albi.
· Pujar al castell d’Arbeca i contemplar el paisatge de la plana d’Urgell.
· Visitar el Parc Temàtic de l’Oli, a les Borges Blanques, en el qual es fa un recorregut per la història de l’elaboració de l’oli i per l’evolució de les eines utilitzades en la seva producció.
Suggeriments
· Passejar pels bonics i tranquils carrers empedrats de Vilosell.
· Degustar la gastronomia de la comarca. Amb el seu exquisit oli d’oliva es cuinen estupends guisats de caragols, truita de samfaina, escalivada i una deliciosa esqueixada de bacallà. Les ametlles, l’altre producte estrella de la comarca, són l’ingredient principal de pastes com els ametllats o les orelletes. I per regar-ho tot, res millor que un vi de la denominació d’origen Costers del Segre o una deliciosa ratafia de cafè.
Què veure-hi

Les Garrigues compta amb nombrosos jaciments arqueològics com el de Roques Guàrdies, a les les Borges Blanques. En uns buits d’una cova propera a la vall de Puigpelat es poden veure interessants pintures rupestres. Són dibuixos no figuratius de color vermellós i ataronjat en forma de barres i traços verticals, típics de l’edat del bronze. Al peu de la cova es va trobar un jaciment en el qual hi havia restes de sílex, pissarra, ceràmica, ossos humans i animals que encara no s’han datat. Un altre vestigi de la prehistòria és el de la Vall de la Coma, a Albi. Es tracta d’una petita cova en la qual pot observar-se un grup de deu figures que representen formes animals i humanes traçades de forma simple i esquemàtica.

Però el conjunt de pintures rupestres més impressionant de la comarca és el de la Roca dels Moros, al Cogul. És un dels més importants de la península Ibèrica i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Està situat en una cova de deu metres d’ample per tres de fondària que va ser utilitzada per l’home des del segle VIII aC fins poc abans de l’era cristiana. Alberga un conjunt de pintures compost per unes quaranta figures. Els dibuixos, que pertanyen a l’ordre llevantí, van des de figures humanes i animals fins a inscripcions en iber i llatí. L’escena principal representa un grup de dones ballant al voltant d’un home. Al sostre també hi ha nombrosos gravats que pertanyen a l’ordre esquemàtic. Per les restes trobades en la cova se suposa que el lloc era utilitzat per celebrar cultes religiosos, ja que no s’han trobat estris relacionats amb la vida quotidiana. El curiós nom de Roca dels Moros prové de la creença dels habitants de la zona durant molt de temps que les restes pertanyien a la cultura musulmana de l’edat mitjana.

Més recent és l’impressionant poblat ibèric dels Vilars, a Arbeca. Normalment els nuclis ibèrics estaven situats a certa alçària, però en aquest cas sorprèn la situació en una zona completament plana del terreny. Se suposa que es va fer així per aprofitar les terres del voltant com a camps de cultiu. Però, per poder defensar-la sense comptar amb l’avantatge de l’altitud, va caldre construir una gran fortificació al seu voltant. Queden restes d’una muralla de cinc metres d’ample amb dotze torres, una barrera de pedres clavades en el sòl a manera d’estacada i un fossat de tretze metres d’ample. S’ha datat la seva construcció al voltant de l’any 750 aC i se suposa que va ser abandonat sobre el 325 aC.

Els objectes trobats en els diversos jaciments de la comarca es troben exposats en el Museu d’Arqueologia de les Borges Blanques i en el Museu d’Etnologia i d’Arqueologia de Juneda. La part d’aquest últim dedicada a l’etnologia conté una important col·lecció d’aparells, eines i maquinària del món agrícola, relacionats tant amb el treball al camp com amb la vida privada i els oficis antics.

Passejant per Albi es respira una atmosfera medieval. El castell del segle XII, acuradament restaurat, senyoreja el poble, que hi conserva altres racons del període com la plaça i els carrers Major, del Call, Mitjà i del Forn.

També a Arbeca hi ha un bonic castell del segle XII, des del qual, a més, es tenen unes espectaculars vistes sobre la plana d’Urgell i les muntanyes de Montsec. Al castell de l’Espluga Calba, del segle XIII, es poden visitar l’aula magna, el pati d’armes, la sala de l’Orde de Malta, una sala d’exposicions i un museu de la pagesia.

La Floresta és una altra de les localitats amb un interessant passat medieval. Al seu castell, del segle XII, es combinen els estils gòtic i renaixentista. A Vinaixa es troba la bella i austera església de Sant Joan Baptista. Es va construir a principis del segle XIV i conserva valuoses pintures romàniques.

Què fer-hi

L’Oficina Comarcal de Turisme dels Garrigues, situada a les Borges Blanques, proposa diverses rutes temàtiques que es poden fer tant a peu com amb bicicleta. Transcorren per camins senyalitzats i són una bona forma d’endinsar-se a la comarca. Una de les més interessants és la de l’oli, en la qual es visiten fàbriques, molins i museus dedicats a l’or líquid de les Garrigues. En la ruta de la Calç es passa per una trentena de forns de calç que van estar en funcionament fins al segle XX, en la de les Cabanes de Pedra Seca es poden veure aquestes petites construccions bovejades en les quals l’únic element constructiu és la pedra, i en la ruta del Romànic es visiten diverses esglésies i ermites com la de Sant Salvador, a les Borges Blanques, o la de Santa Maria dels Besses, a Bovera.

Clima

La comarca té un clima mediterrani amb tendència continental que provoca hiverns freds amb una temperatura mitjana de 5 °C i estius calorosos amb mitjanes de 25 °C. En l’estació freda sol haver gelades i boires abundants i persistents. Plou molt poc i ho fa principalment a la primavera.

Situació geogràfica

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos