Parc Natural del Montseny. Fageda nevada a Santa Fe del Montseny   Parc Natural del Montseny. Fageda nevada a Santa Fe del Montseny

El Montseny com a escenari cinematogràfic

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Cinema
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Debutants
Senyalització
No
Municipis de pas
Ametlla del Vallès, l', Cardedeu, Montseny, Torelló, Vic, Breda
Marca Turística
Costa Barcelona
Mapa
Descripció

La ruta s'inicia a la localitat de Vic, el centre històric de la qual es va transformar el 1995 amb la presència dels figurants i protagonistes de Libertarias. Aquesta pel·lícula de Vicente Aranda està dedicada a un grup de milicianes que van lluitar a la Guerra Civil espanyola. Protagonitzada per Ariadna Gil, Victoria Abril i Ana Belén, la seva trama comença justament a Vic, quan la novícia interpretada per Ariadna Gil s’amaga després de l’assalt del seu convent i s’acaba incorporant a les files de les milicianes.

Al nord de Vic, la carretera que duu a Ripoll passa per Torelló, població que cada any es converteix en l’escenari del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura, catalogat com un dels més importants del món en el seu gènere. El certamen, que se celebra des del 1983, exhibeix pel•lícules documentals i de ficció i ha dut fins a aquest tranquil poble de la comarca d’Osona a figures llegendàries de l’alpinisme. Entre aquestes destaquen sir Edmund Hillary, el primer alpinista que va coronar l’Everest juntament amb el sherpa Tenzing.

Un dels principals escenaris del festival és el teatre Cirvianum, una antiga sala que feia les funcions de cinematògraf local. Aquesta sala ha estat objecte d’una ambiciosa remodelació per convertir-se en un modern auditori amb capacitat per a més de 500 espectadors.

Un cop es reprèn el camí, la ruta del setè art permet gaudir d’un dels escenaris més impactants de l’entorn de Vic, el pantà de Sau, que s’amaga entre les altes parets de roca de les Guilleries i crea un recés de calma en el curs del riu Ter. Sobre l’aigua es pot veure el campanar inconfusible de l’església de Sant Romà, resta visible d’aquest poble que va quedar submergit per les aigües de l’embassament als anys seixanta. Aquesta església figura en una de les seqüències inicials de La habitación de Fermat. La pel•lícula, estrenada l’any 2007 i dirigida per Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña, tenia entre els seus protagonistes Lluís Homar, Federico Luppi i Santi Millán. La trama gira entorn d’un grup de matemàtics als quals tanquen en una cambra que va disminuint, i que estan obligats a resoldre dilemes aritmètics per salvar-se.

Des de l’embassament de Sau, anant cap al massís del Montseny, una altra de les escales cinematogràfiques és Viladrau, un nucli deliciós, amb vil•les i torres modernistes, enmig d’un paisatge arbrat. La calma habitual del poble es va veure alterada l’any 2005 pel rodatge de La educación de las hadas, dirigida per José Luis Cuerda. El repartiment està encapçalat per Ricardo Darín, Bebe, el nen Víctor Valdivia i l’actriu francesa Irène Jacob, la inoblidable protagonista de La doble vida de Verónica, de Krzysztof Kieslowski. La major part de les escenes es van rodar en una vella masia, el Pujol de Muntanya, encimbellada en un coster als afores del nucli urbà, en una zona propera a frondosos castanyers. La masia va sofrir una completa transformació per convertir-se en la casa dels protagonistes. El nombrós equip de rodatge es va haver de repartir en els hotels de l’entorn. Tant Bebe com Irène Jacob i Ricardo Darín es van allotjar en el Xalet La Coromina, una bonica i àmplia casa de començaments del segle passat, que conserva alguns records del pas dels actors.

A tres quilòmetres hi ha la Sala, una casa pairal que en el segle XVII va ser el lloc de naixement de Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. Aquest mític bandoler, que va recórrer la comarca i l’accidentat paisatge de les Guilleries, ha donat origen, també, a la popular sèrie de televisió Serrallonga, de gran èxit a Catalunya. La vida del personatge, fins que va ser capturat i executat l’any 1634, va ser interpretada per un nodrit grup d’actors, encapçalats per Isaac Férriz, David Selvas, Núria Gago i Mercè Sampietro. La bona acollida de la sèrie, també fora de Catalunya, ha catapultat el personatge i avui en dia és possible visitar la seva casa natal.

No és l’única versió de la història de Serrallonga que s’ha dut a la pantalla. Don Juan de Serrallonga, realitzada el 1948, també es va rodar al Montseny. La pel•lícula tenia com a protagonistes una jove María Asquerino i Amadeo Nazzari, famós galant del cinema italià dels anys trenta. En aquesta ocasió, el relat de les aventures de Serrallonga es va haver d’adaptar a causa de la fèrria censura de l’època.

A finals del 2008, Viladrau va ser novament escenari d’un rodatge, en aquest cas per tal de filmar algunes seqüències en una casa del nucli urbà i en l’estació de servei situada als afores. La pel•lícula, una història de suspens psicològic titulada Suspicious Minds, va ser realitzada per Carlos Martín Ferrera, director de Zulo, i protagonitzada per Ana Álvarez i Adrià Collado.

Viladrau és, a més, una privilegiada via d’accés al Parc Natural del Montseny, catalogat com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO i escenari de nombroses històries cinematogràfiques. Una d’elles és Remake, realitzada el 2005 pel jove director barceloní Roger Gual, que s’havia donat a conèixer amb l’aclamada Smoking Room. Per a la seva nova pel•lícula, Gual va triar una masia situada en plena muntanya, on es troba el grup de protagonistes d’aquesta història generacional. El planter d’actors estava integrat per Juan Diego, Sílvia Munt i Eusebio Poncela, entre d’altres. L’aïllament de la masia va resultar molt apropiat per descriure l’ambient de refugi hippie que va inspirar la pel•lícula.

Una trama molt diferent, que transcorria en part en els paisatges boscosos del Montseny, era la de Romasanta, basada en la vida de Manuel Blanco Romasanta. Aquest personatge real va ser tristament famós en la Galícia profunda de mitjans del segle XIX, on el van batejar popularment com l’home llop d’Allariz. La pel•lícula, rodada l’any 2004, estava encapçalada per Elsa Pataky i Julian Sands, conegut pel seu paper protagonista a Una habitación con vistas. Els escenaris ombrívols i bromosos del parc natural eren perfectes per a aquesta misteriosa història de licantrops i creences populars.

En ple massís del Montseny, l’hotel Sant Bernat, que s’alça al costat de l’ermita del mateix nom, ocupa un lloc important en l’anecdotari cinematogràfic. Tots dos edificis van ser construïts el 1952 per iniciativa de Delmiro de Caralt, un mecenes clau en la història de la cinematografia catalana. La passió cinèfila i l’afició per l’excursionisme van ser dues constants en la vida d’aquest personatge, nascut a Barcelona l’any 1901 i fundador d’una de les biblioteques especialitzades en cinema més importants de la Península. A més, Delmiro de Caralt va produir diverses pel•lícules, va crear publicacions especialitzades i va rebre importants condecoracions per la seva contribució a la cultura, incloses la Creu de Sant Jordi i el Premi Extraordinari de Cinematografia de la Generalitat.

La ruta prossegueix cap al sud del Montseny, on es troben algunes localitats que també han tingut el seu moment de glòria a la petita i a la gran pantalla. Aquest és el cas de Breda, on es localitza el rodatge de Ventdelplà, popular sèrie de TV3. Està interpretada per un nodrit grup d’actors catalans, com Abel Folch, Emma Vilarasau i Pep Cruz. La vida quotidiana en aquest poble i les seves localitzacions (el bar Tramuntana, l’Ajuntament o la casa de la doctora Teresa) es reparteixen en gran part del casc antic de Breda i en els seus voltants. Aquestes localitzacions han donat origen a una ruta Ventdelplà, que forma part dels atractius turístics de la localitat.

Des de Breda, la ruta voreja el sud del Montseny cap a Cardedeu, on en el 2002 es van rodar alguns interiors d’El embrujo de Shangai. Aquesta pel•lícula, dirigida per l’oscaritzat Fernando Trueba, va estar protagonitzada per Ariadna Gil, Fernando Fernán Gómez i Eduard Fernández, entre d’altres. El film, basat en la novel•la de Juan Marsé, repartia les seves localitzacions catalanes entre Barcelona capital i Cardedeu. El seu equip tècnic va comptar amb una família de fusters, Castells Planas, que tenen obert el seu taller en una localitat propera. Aquest taller, en actiu des dels anys vuitanta, s’ha especialitzat en la construcció de decorats per a teatre i cinema. Títols com Juana la Loca, El orfanato o El perfum, història d’un assassí, entre molts altres, formen part del seu historial. A El embrujo de Shangai, els Castells són els autors del decorat que va ressuscitar el cinema Rovira. Aquesta desapareguda sala barcelonina es trobava a la plaça del mateix nom, en ple barri de Gràcia, on s’han ambientat algunes escenes de la pel•lícula.

La història de Cardedeu encara reserva alguna sorpresa més, com la presència de l’actor Chazz Palminteri durant el rodatge de Body Armor, un llargmetratge per a televisió en el qual compartia pantalla amb Lluís Homar i Cristina Brondo. L’actor italo-americà, conegut pel seu paper de mafiós a Una historia del Bronx, i guardonat amb un Òscar per la seva interpretació a Balas sobre Broadway, de Woody Allen, va participar l’any 2006 en aquest rodatge, que també el va dur a escenaris de Barcelona capital.

A prop de Cardedeu, a l’Ametlla del Vallès, el director Jaume Balagueró va trobar el 1999 inspiració per a algunes escenes d’Els sense nom, una història de terror protagonitzada per Karra Elejalde, Tristán Ulloa i Emma Vilarasau, que va obtenir una excel•lent acollida al Festival de Sitges.

Situació

Coordenades GPS X: 2.25529, Y: 41.92974
Fotos